El govern francès contradiu l’espanyol i manté l’oposició al MidCat
El Ministeri de la Transició Energètica diu que el gasoducte pels Pirineus tardaria anys a funcionar i no compliria els objectius climàtics europeus
El govern francès no s’ha mogut una línia de la seva posició sobre la possibilitat que el projecte del gasoducte Midcat, a través dels Pirineus catalans, reneixi. Malgrat les declaracions del govern espanyol que podria estar en funcionament en qüestió de mesos, el servei de premsa del nou Ministeri de Transició Energètica ha contestat, a demanda d’aquest diari, amb un detallat comunicat en què es manté l’oposició francesa al projecte. “Aquest projecte tardaria anys a ser operacional i no respondria a la crisi actual”, s’afirma en el comunicat, que es refereix a la necessitat de deixar de dependre del gas rus i recorda que les obres de la part francesa durarien “nombrosos anys”.
D’altra banda, se xifra el cost total en 3.000 milions d’euros, molt per sobre dels 450 del projecte inicial si es tenen en compte totes les infraestructures que encara s’han de fer a França per fer arribar aquest gas a d’altres països europeus. “Els estats membres de la UE que disposen d’una façana marítima han emprès la construcció de terminals metaners, una solució més ràpida i que permet importar gas dels països del golf i els Estats Units”, es fa valdre, tot constatant que “aquests terminals al nord i est d’Europa, i especialment a Alemanya, representen unes inversions menors i més ràpides, si són flotants”.
El comunicat reconeix que els actuals gasoductes pirinencs de Biriatu, al País Basc, i Larraine, a Navarra, amb una capacitat de 225 gigabits hora funcionen a ple rendiment “des de l’inici de la crisi ucraïnesa”. El MidCat doblaria aquesta capacitat, però el govern francès hi veu d’altres inconvenients i assenyala “la forta oposició local i d’associacions de protecció mediambientals” en el seu moment. De fet, els 120 kilòmetres des de la frontera fins al municipi occità de Barbairan, a l’est de Carcassona, no s’havien arribat a licitar quan el projecte va quedar abandonat el 2019 des de Brussel·les. Per això, el text del ministeri qüestiona la construcció “d’infraestructures gasistes perennes quan Europa accelera la transició cap a la neutralitat carboni el 2050”. I, a continuació, també es posa en dubte que el MidCat serveixi en el futur per transportar hidrogen verd, tal com defensa el president de la Generalitat, Pere Aragonès. “Les incerteses són molt elevades sobre les capacitats de producció i consum d’hidrogen i, a posteriori, sobre la necessitat d’una infraestructura d’aquesta envergadura amb tanta anticipació”. “Alguns equipaments, sobretot els compressors d’alt flux, no són avui disponibles amb el transport d’hidrogen.”
I el comunicat acaba emfatitzant que “tots aquests elements han de fer l’objecte d’un diàleg entre els estats membres afectats”. És a dir, aquest és un tema polític que, en tot cas, s’ha de tractar a nivell de discussions al més alt nivell.
Foment del Treball parla de trava solucionada
Des de Catalunya, en canvi, la percepció és una altra. Segons el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, les reticències del govern francès a l’ampliació del gasoducte estan resoltes.I com ja ha insistit el govern espanyol, Sánchez Llibre també va declarar, en una entrevista televisiva, que el projecte podria fer-se realitat en qüestió “de mesos” i convertir Catalunya i Espanya en un actor estratègic en el proveïment energètic d’Europa i, particularment, d’Alemanya. “Un projecte que semblava utòpic serà realitat en els pròxims anys o mesos”, va afirmar, i hi va afegir que “la gran trava al projecte era la negativa francesa, element que està perfectament solucionat”.
D’altra banda, Sánchez Llibre va informar que Foment continua treballant amb un altre projecte, en aquest cas per connectar Itàlia a la xarxa ibèrica, pràcticament independent del combustible rus.
