Petit pas per restar tràilers a l’AP-7

El projecte del corredor mediterrani ferroviari fa dècades que és en l’agenda política, però la planificació d’actuacions ha anat descompassada i amb retard. La Generalitat ha anat fent alguns passos en la direcció, per exemple, de situar centrals logístiques a prop dels accessos a la xarxa ferroviària de transport, en una aposta “per a la descarbonització de la mobilitat”. Però ha topat amb la competència estatal de les infraestructures i la lentitud, per exemple, per desplegar el tercer rail –accelerat en els últims anys al prelitoral català, però encara inconnex– o els accessos a les terminals de mercaderies, com a segona assignatura pendent. A més de la dècada llarga que el polígon de Vilamalla-el Far acumula, hi ha el dels accessos ferroviaris pendents al port de Barcelona. Però també d’altres al voltant de l’aeroport, a Vilobí, i al Vallès i a les comarques del Camp de Tarragona.

Per la Generalitat, “és una de les principals causes per les quals el transport ferroviari de mercaderies representa tan sols un 4%, molt per sota de la mitjana europea i del mandat de la UE que obliga els estats a treure el 20% de les mercaderies amb tren abans del 2030”. I tot plegat contribueix a fiar exclusivament el transport de mercaderies –ports a banda– als corredors de carreteres i autopistes, especialment sobre l’AP-7, que s’ha col·lapsat a conseqüència de la supressió dels peatges.

Les patronals gironines també han reivindicat millores en els darrers anys, i el conveni pel Logis Empordà pot servir com a petit pas per traslladar el gros del transport a la xarxa ferroviària, però en caldran molts més per reservar els tràilers per a la distribució dels contenidors des de les centrals fins als seus destinataris de proximitat.