Camins rurals: vitals i un maldecap per als pobles
El manteniment en condicions d’aquestes vies sol ser difícil d’assumir pels pobles petits
En no tenir prou recursos propis, es depèn en gran mesura de les subvencions que hi pugui haver
La Garrotxa té un pla plurianual per anar atenent la demanda
La majoria de municipis de la demarcació de Girona tenen dins del seu terme camins rurals públics, asfaltats o sense asfaltar, als quals han de destinar regularment força recursos per mantenir-los en bon estat perquè hi puguin circular sense problemes tota mena de vehicles. En el cas de les vies sense asfaltar, quan la topografia del terreny és complicada (si té pendents, si passa a prop d’un riu o torrent...) aleshores el ferm es deteriora amb facilitat, sobretot quan plou de manera abundant. L’habitual pas de vehicles de molt pes, com tractors, ho acaba d’empitjorar.
“No hi arribem”
Els que tenen més camins són precisament els pobles petits amb ajuntaments amb poder econòmic limitat. No és estrany que mantenir-los en condicions els suposi un maldecap. “Amb els pressupostos ordinaris no hi arribem”, admet l’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, Oriol Serrà, que a més és directiu de l’Associació de Micropobles de Catalunya. “Per tant –conclou– depenem molt de les ajudes de les administracions superiors.” Regularment es creen línies de subvencions, insuficients, a parer dels afectats.
Ripollès
Generalment són els consistoris els que gestionen directament les intervencions, però hi ha llocs on aquesta feina l’assumeix el Consell Comarcal, per exemple, en el cas del Ripollès. Aquest any hi ha destinat 525.000 euros, aportats per la Generalitat. La tria dels camins on invertir es basa en una llista que proposen els ajuntaments i que posteriorment es valora amb un sistema de puntuació tècnica. “Prioritzem camins que comuniquen poblacions, carreteres que donen accés a serveis en temes de seguretat com ara els hidrants contra incendis”, explicava el mes passat el vicepresident de l’ens comarcal, Enric Pérez, quan van presentar aquestes inversions. Quant al tipus d’arranjament, depenent de les característiques del camí i del seu estat es fa servir una base de bituminosa (un derivat del quitrà), es refà la superfície existent o s’asfalta.
Garrotxa
Hi ha territoris on s’ha elaborat un llibre de ruta a mitjà termini. Per exemple, a la Garrotxa està vigent un pla de camins del període 2017-2022 aprovat pel Consell Comarcal en el mandat anterior i que es va executant a mesura que s’aconsegueixen subvencions d’administracions superiors, generalment els departaments de Territori (perquè la Garrotxa està declarada comarca de muntanya) i Acció Climàtica.
Per norma general, l’ens comarcal assumeix el 80% o el 90 % del cost i els ajuntaments hi posen la resta. Han entrat en aquest pla el camí d’Espinau, de Finestres, de la Vall del Bac, de Guitarriu a l’Orri i el que va de la Faja a Bassegoda, la carretera de Cogolls i una fase del camí de Sant Ferriol. En algun cas ja s’ha executat. El de més cost econòmic és el projecte d’arranjament del camí de la Vall del Bac, de 429.000 euros (repartits en diferents lots). És però, un cas excepcional, ja que els imports no solen superar els 60.000 euros. Per pagar-ho, l’ens garrotxí disposa d’un partida en el pressupost anual destinat a l’arranjament de camins, una partida que és variable depenent de les subvencions que es convoquin al llarg de l’any.
LES FRASES
Una gran xarxa de comunicacions
A Catalunya hi ha més de 181.000 km. de camins, pistes forestals i senders, dels quals 98.375 km corresponen a camins rurals públics. Això és 8,2 vegades els km existents de carreteres i autopistes (12.000 km). Segons les dades de la Generalitat, s’estima que, del total de 3.695 nuclis amb una població inferior a 250 habitants, 1.065 tenen l’accés exclusivament per camins rurals, dels quals només es troben pavimentats al voltant del 25 al 30%. De les 42 comarques catalanes, 22 es consideren rurals. Aquestes ocupen el 58,8% de la superfície del país, però hi viu només el 7,9% de la població. La línia d’ajudes més recent és la que ha obert aquest any el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per a camins d’accés a nuclis rurals habitats, als serveis bàsics i a explotacions agràries en àrees rurals (amb una densitat de població de menys de 100 habitants per km2) i comarques de muntanya. El Departament hi posa fins al 90% de l’import i un màxim de 100.000 euros.
A Sant Gregori els surt a 1.800 euros el quilòmetre
R. Estéban
A Sant Gregori hi ha un centenar de quilòmetres de camins i el darrer any hi han destinat 185.000 euros en feines de desbrossar i de millorar el ferm. “Surt a 1.800 euros el quilòmetre”, calcula el regidor que se’n cuida, Josep Maria Serra. La xifra representa el 4,1% del pressupost de l’Ajuntament. A aquestes tasques hi dediquen dos operaris amb vehicles municipals, que tot sovint s’han de reforçar amb una retroexcavadora llogada. “Tot depèn de si les pluges han fet malbé els camins; el Glòria ens va afectar molt”, explica. Es dona la circumstància que Serra presideix l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Muntanyes del Llémena, que inclou els termes de Sant Gregori, Canet d’Adri i Sant Martí de Llémena. La seva feina –puntualitza–, que es pot fer gràcies a la implicació dels pagesos, està encaminada a la prevenció d’incendis i això inclou la neteja de marges de camins rurals. Tant el Serra regidor com el Serra ADF lamenten que no hi hagi prou ajudes de les administracions superiors. “I hi ha massa burocràcia”, hi afegeix.
Vilademuls
Al Pla de l’Estany, un dels termes de més envergadura en matèria de camins és Vilademuls: en els seus 62 km² de superfície n’hi ha, pel cap baix 250 km. Com el seu col·lega de Sant Miquel de Campmajor –vegeu l’article de la plana anterior–, l’alcalde, Àlex Terés, admet que no ho atrapen i que sort en tenen de les subvencions de la Diputació i la Generalitat. “Però no en fem prou, tenim pocs recursos propis”, assegura. Cada any han de dedicar-hi com a mínim 50.000 o 60.000 euros i aquest 2022 hi han invertit 200.000 euros del Puosc.
Cornellà
Cornellà del Terri, també al Pla de l’Estany, és un altre municipi de gran extensió i diversos nuclis, motiu pel qual té força camins, que sumen 80 km. L’Ajuntament reserva sempre una partida dels pressupostos per al manteniment, però al llarg de l’any es va incrementant o rebaixant depenent de les necessitats que van sorgint. El 2022 s’hi han gastat 65.000 euros. Als camins de terra hi solen aplicar àrids reciclats i als asfaltats s’hi van fent pedaços o es reasfalten per trams. “De tota manera mirem de deixar-los sense asfaltar, volem mantenir l’essència dels pobles rurals i no convertir aquestes vies en autopistes”, diu l’alcalde, Salvador Coll.