Un any qualsevol a Rodalies

Amb el debat sobre el traspàs integral esperant, per ara, en un discret segon pla enmig d’una actualitat política esvalotada en altres fronts, el focus continua estant en el dia a dia de Rodalies i en les contingències que hi pugui haver, i que hi ha, en una xarxa que mou un trànsit de 130 milions d’usuaris l’any. Les dades recopilades a partir de la informació dels seus comptes oficials del servei revelen que durant el 2023 es van notificar fins a 808 incidències al conjunt de Catalunya, fet que dona una mitjana de més de dues al dia. Si anem a les causes, la majoria –fins a 320– es van originar per problemes a la infraestructura ferroviària, un gran calaix de sastre que pot arribar a abraçar des d’avaries a la catenària fins als sistemes de senyalització, per dir-ne dues de recurrents. El que es coneix com a factors externs o indirectes és un altre dels focus principals dels problemes que viu Rodalies. Durant l’any passat se’n van comptabilitzar fins a 173, que van provocar afectacions, principalment atropellaments i actes vandàlics. Aquests últims s’han convertit en un veritable llast per al servei, la magnitud del qual s’exemplifica en els 10,4 milions d’euros de cost que van provocar el 2022 només les pintades i grafits que habitualment es fan als combois. Així mateix, al llarg del 2023 es van reportar 141 anomalies atribuïdes directament als trens, com poden ser panes. A totes aquestes dades, però, cal afegir-hi una altra quantitat ingent d’incidències, 174, de les quals no es concreta el motiu en els canals d’informació oficial del servei.

Pel que fa a l’impacte sobre el territori, el 62% d’aquests episodis es van concentrar a l’àrea metropolitana de Barcelona. De totes les línies afectades, l’R3 –l’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà– i, en menor grau, l’R4 –Sant Vicenç de Calders-Manresa– van ser les que van donar més maldecaps, ja que van ser les que van concentrar el 50,8% dels contratemps comptabilitzats –501– a la conurbació de la capital catalana, i el 31,5% de les del conjunt de la xarxa de Rodalies. I si anem a les causes, aquí la més repetitiva torna a ser la infraestructura. No cal gratar gaire en l’hemeroteca per trobar incidents en aquests dos ramals que van portar certa cua. Un de molts va ser el del 10 de novembre, quan una avaria en el sistema de senyalització entre Fabra i Puig i Montcada Bifurcació va provocar retards de 25 minuts de mitjana en les dues línies. Fora de l’àrea de Barcelona, s’han donat 307 contingències, que suposen un 38% del global. Aquí, el forat negre és l’R11 –Barcelona-Portbou– i l’R15 –Barcelona-Riba-roja–, que van acapar el 40,7% dels avisos d’aquest territori. Un de molts altres exemples va ser una pana a l’estació de Maçanet-Massanes el 23 de novembre, on la falta de tensió en una catenària també va donar com a resultat demores en el servei. I, així, anar sumant.

Des de Renfe s’apel·la a posar totes aquestes xifres en context, recordant que per la xarxa de Rodalies hi circulen diàriament 1.000 trens amb una mitjana de puntualitat –com a tal, s’entén que la demora en l’arribada o sortida no superi els tres minuts– del 92,7%. Tot i això, es reconeix que hi ha incidents, l’afectació dels quals, segons explica la companyia, s’ha vist agreujada pel conjunt de millores que s’estan fent a la xarxa –i que, en conjunt, preveuen una inversió de 4.600 milions d’euros entre els anys 2020 i 2025–, ja que quan, per exemple, es produeix un contratemps en un tram on només hi ha una via operativa perquè l’altra està en obres, l’impacte sobre el funcionament de tot el conjunt del sistema serà forçosament major. Igualment, Renfe també recalca el missatge que un percentatge ingent dels problemes de Rodalies –un 30% segons els seus càlculs– es deu a factors “externs de l’explotació ferroviària”, com els casos ja citats de vandalisme o els fenòmens meteorològics adversos.

Enmig d’aquest batibull perenne sobre el funcionament i els maldecaps que ocasiona la xarxa, el govern confia que un traspàs endreçat, i pressupostat com cal, ajudarà a taponar la ferida. Sobre això, el primer objectiu és constituir la nova empresa pública que es farà càrrec del servei durant la primera meitat d’aquest any.