El nou pacte pressupostari entre ERC i PSC al govern de la Generalitat ha rescatat el projecte del túnel d’Horta ferroviari de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per connectar la línia del Vallès a Cerdanyola amb Barcelona –el viari es va descartar el 2020 amb la modificació del Pla General Metropolità de 1976— i reobre el debat sobre quina és la millor opció creuant Collserola, si des de Sant Cugat o aquesta que connecta la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Parc de l’Alba i el campus Mundet de la universitat de Barcelona (UB), la Vall d’Hebron i el complex tecnològic del 22@.

L’acord pressupostari diu textualment “contractar un estudi de viabilitat del projecte ferroviari del túnel d’Horta de Cerdanyola del Vallès i que analitzi també altres opcions per millorar la connexió del Vallès amb Barcelona per la part nord de la capital catalana en sentit ampli”, fet que ha obligat el departament de Territori a tornar a obrir la porta a aquest corredor, tot i que ja ha encarregat a l’empresa pública Ifercat la licitació de la redacció de l’estudi informatiu per a construir un nou túnel de Vallvidrera entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, com la pròpia consellera, Ester Capella, va anunciar el novembre passat . Aquesta era l’opció preferent del govern per donar resposta a la “saturació” actual i a la futura demanda de mobilitat de la línia i semblava enterrar el corredor de Cerdanyola, malgrat que l’executiu admetia que no descartava “el túnel d’Horta en un futur per a d’altres usos ferroviaris”.

La pressió dels socialistes enguany s’ha centrat en part en aquesta demanda, després que l’any passat ho focalitzés en la ronda Nord com a continuació de la B-40 entre Terrassa, Sabadell i Castellar –pendent de signar-se el conveni–. Ajuntaments de l’òrbita socialista com el de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Castellar del Vallès i Badia del Vallès, a més de la UAB, la Corporació Sanitària Parc Taulí, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, Eurecat, Pimec Vallès Occidental, Cerdanyola Empresarial, Ripollet Empresarial i la Cambra de Comerç de Sabadell– la de Terrassa, com l’Ajuntament, se’n van desmarcar– han reclamat des de fa anys el túnel d’Horta i fins i tot el febrer del 2022 firmaven un llarg manifest reivindicant-lo. El cert és que els dos corredors per millora la connexió amb Barcelona han generat un debat històric al Vallès Occidental, ja que municipis com Sant Cugat, la plataforma Fem Vallès, la Cecot consideren millor la proposta de Vallvidrera.

Amb aquest panorama el dilema de la nova connexió amb Barcelona continua viu quaranta anys després. Avui mateix, però, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart ha valorat positivament que es faci l'estudi de viabilitat i ha recordat que des del 2010 l'Ajuntament defensa el desenvolupament ferroviari previst al Pla territorial Metropolità de Barcelona (PTM) que preveia la nova connexió entre Barcelona i el Vallès a través del túnel d’Horta per connectar Cerdanyola, la UAB, Barberà del Vallès, Sabadell i Terrassa amb la L3 a Mundet i arribant algun dia a la nova centralitat de l’estació intermodal de la Sagrera. A la UAB aquesta línia es preveia que es connectés amb la xarxa d’FGC existent i també es preveia que entre Sabadell i Terrassa aparegués una nova connexió ferroviària per la N-150. També, ha tornat a fer incís en la necessitat d’incloure la futura estació de Terrassa sud.