Infraestructures i serveis

Un nou barri que aspira a ser un referent internacional

El sector de les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs enfila una metamorfosi milionària que l’ha de convertir en el centre de l’audiovisual català

Dos-cents metres
Les xemeneies, de 90 metres d’alçària, es troben just a sobre de les calderes, també de 90 metres, i per tant sumen una altura total d’uns 180 metres. En realitat, les torres arriben fins als 200 metres, després d’afegir-s’hi 20 metres més, diferenciables per la seva construcció metàl·lica. En la central tèrmica van arribar a treballar 900 persones, xifra que contrasta amb les 90 persones que hi havia contractades l’any 2010. Malgrat ser un símbol apreciat pels adrianencs, les pluges negres originades per la central van embrutar durant dècades la roba estesa i els cotxes de Sant Adrià i Badalona i van originar protestes veïnals. Per contra, el sistema de refrigeració de la central enviava aigua calenta al mar, fet que atreia peixos i convertia el lloc en un bon indret per pescar-hi.
La segona més alta
Amb els seus dos-cents metres, les Tres Xemeneies només es veuen superades en alçària i amb escreix per la Torre de Collserola.

Tretze anys després del cessament de l’activitat elèctrica a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, sembla que va arribant l’hora d’anar posant ordre en un sector que no només inclou les antigues torres de Fecsa. En total, l’actuació ha de donar peu a la transformació de 98 hectàrees, 32 de les quals són propietat d’Endesa, Metrovacesa –constituint totes dues la societat Front Marítim del Besòs– i l’Àrea Metropolitana de Barcelona –que alhora representa els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona–, i són les que es reordenen a través del pla director urbanístic (PDU) que la Generalitat va aprovar ara fa un any. Dins d’aquest sector hi ha les Tres Xemeneies, símbol de la ciutat i del país, on s’instal·larà el futur hub digital, audiovisual i del videojoc de Catalunya, batejat com a Catalunya Media City. El projecte, liderat pel Departament de Cultura de la Generalitat, suposarà per a Sant Adrià, un municipi de poc més de 34.000 habitants, albergar el centre de producció audiovisual més important del sud d’Europa. Abans que es parlés d’aquest destí per a les tres torres, es va arribar a projectar un hub del coneixement, la pau i la sostenibilitat, del qual poc després no se’n va saber res més. El Departament de Cultura de la Generalitat confia a disposar molt aviat del pla funcional del projecte, que es configura com “una iniciativa publico-privada amb la col·laboració del sector públic, les empreses, les institucions acadèmiques (universitat, formació, investigació i desenvolupament) i la societat civil”. Fonts del Departament de Cultura han informat també que, si es compleixen les previsions, el pla serà sotmès molt aviat al filtre del Consell Executiu del govern. Potser aleshores es podran fer les primeres passes per sacsejar un sector franquejat pel mar i la via del tren, nexe d’unió entre Barcelona i Badalona. Pel que fa al PDU aprovat, el punt que aixeca més polseguera és la previsió de 1.783 habitatges, que s’afegiran a un parc de deu hectàrees i a un sector d’economia terciària. També es preveu el trasllat del col·lector i la millora de les connexions.

La gerent del Consorci del Besòs l’administració actuant en el sector de les Tres Xemeneies, Carme Ribas, valora la transformació que experimentarà aquest àmbit en els propers anys en tant que “situarà el Besòs definitivament en el mapa i permetrà que els ciutadans deixin de veure tota la zona com una perifèria a la qual no es pot accedir”. “Permetrà superar les barreres físiques però també mentals que aïllen la zona, que alhora començarà a formar part de veritat de la conurbació metropolitana”, afegeix.

Per a Carme Ribas, la transformació del sector de les Tres Xemeneies “no és l’únic tema important que el Besòs ha d’afrontar els propers anys”, però aquesta és sens dubte, per envergadura i inversió requerida, “una de les actuacions cabdals que afrontem perquè implicarà un canvi radical de tota la zona”. Pel que fa al pressupost del conjunt de l’actuació i davant el ball de xifres que acompanyen aquests anuncis, la gerent del Consorci del Besòs afirma que és molt difícil de precisar perquè el conjunt de la inversió prové tant del sector públic com del privat. Hi ha xifres publicades que parlen d’una injecció total de 450 milions d’euros.

Primera obertura al públic

El que sí que es pot afirmar amb precisió és que l’espai de les Tres Xemeneies s’obrirà per primer cop al públic, d’ençà que va clausurar la seva activitat, del 8 de setembre al 24 de novembre, en el marc de la biennal europea Manifesta 15. Aquests dies es poden observar com els operaris treballen en l’adequació d’un terç de la sala de turbines i també en l’espai l’exterior, on s’hi habiliten els accessos i on també es desplegaran activitats. En total hi haurà espais habilitats per a exposicions relacionades amb l’educació, intervencions artístiques i arquitectòniques i un bar restaurant. La biennal nòmada europea arriba a Barcelona i a l’àrea metropolitana en la seva quinzena edició. Quinze són també les ciutats que abraçaran la iniciativa. Per a la gerent del Consorci del Besòs, Carme Ribas, aquesta proposta cultural de gran envergadura “és una oportunitat per començar a obrir a la gent el sector de les Tres Xemeneies” i confia que les activitats “tinguin una molt bona acollida atès que hi ha moltes persones que mai fins aleshores hi hauran pogut accedir”. I què vindrà després del Manifesta 15, en la transició cap al hub audiovisual? “És una reflexió que no s’ha fet”, diu Ribas, si bé és cert que la programació de noves activitats pot significar que les obres del Catalunya Media City estan congelades.

De moment, els treballs estan concentrats en la fase de tramitació del projecte. La Generalitat ha confirmat que ha rebut els 60 milions d’euros que l’Estat ha aportat en forma de subvenció per impulsar la primera fase del projecte. Aquests diners han de servir, per exemple, per cobrir les obres a la nau de turbines. L’aportació de fons permetrà també iniciar la construcció de nous platós al Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa, que ampliarà les seves instal·lacions, formant part del hub de les Tres Xemeneies. El Catalunya Media City serà un equipament publicoprivat que disposarà de platós d’última generació, espais per a creació de continguts interactius (VR/XR), laboratoris de projectes d’intel·ligència artificial, 5G i robòtica, entre altres.

Aquest hub anunciat és només un dels pilars que sostenen el nou barri que s’ha de configurar a primera línia de mar. La part que aixeca més polseguera i que ha estat traslladada per un grup d’entitats al jutjat és la construcció de 1.783 pisos nous, que representen 185.302 metres quadrats de sostre d’habitatge. D’aquests, segons s’indica al PDU acordat, 714 ( 40%) seran de protecció oficial, amb una superfície d’uns 70 metres quadrats útils de mitjana. Segons els càlculs de la Generalitat, prop del 80% de la superfície es destinarà a equipaments comunitaris, carrers, places i un gran parc urbà d’unes 10 hectàrees que actuarà com a espai de transició entre el litoral i el front edificat. Aquestes xifres no convencen l’Entesa per un Gran Parc Litoral al Besòs. Les consideren una cortina de fum per parapetar un “pelotazo immobiliari” i desconfien fins i tot que el hub acabi tirant endavant. El portaveu de la plataforma, Roger Hoyos, es manifesta a favor del Catalunya Media City però creu que hauria d’estar acompanyat d’un gran parc natural i no pas de centenars de pisos “aixecats en una zona inundable”. La demanda que les entitats han interposat contra el projecte va ser admesa a tràmit, a finals de novembre, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’oposició al projecte actual, doncs, està en mans del jutjat. La plataforma ha sol·licitat el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta i està pendent de la decisió del magistrat per resoldre si segueix endavant amb la demanda o si, per contra, haurà de posar el fre i aturar la via judicial. “Si no ens aproven la justícia gratuïta ens haurem de retirar perquè no tenim la capacitat econòmica per seguir endavant”, avança Roger Hoyos.

L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, es referia a les pastilles reservades a habitatge en una entrevista publicada el 25 de març en aquest diari: “S’ha treballat perquè sigui una oportunitat per tal que vingui nova ciutadania, però també per donar sortida a la gent de Sant Adrià, perquè hi incorpora habitatge protegit. És una oportunitat per generar ingressos i tenim una situació social que necessita nodrir-se de recursos.” Cañete defineix l’actuació prevista al sector de les Tres Xemeneies com “una gran oportunitat per al territori”.

Plusvàlua o especulació?

Així doncs, on algunes entitats contràries a la construcció de 1.783 pisos hi veuen especulació, les administracions governants que tenen veu i vot en aquest projecte –pilotades per ERC, el PSC, Junts, els comuns i el PP– coincideixen a percebre plusvàlua i una oportunitat per transformar un sector que, segons argumenten, no es podria desenvolupar sense anar de bracet amb el sector privat. La conjunció dels interessos públics i privats és sovint imprescindible per tirar endavant projectes de gran envergadura. La qüestió seria: on és l’equilibri ideal, si és que realment existeix una distribució exemplar? La presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Sandra Bestraten, parteix de la complexitat d’aquesta actuació a cavall entre Sant Adrià i Badalona per justificar la necessitat que tenen les administracions de recolzar-se en el cos dels privats: “Són moltes hectàrees d’intervenció i molts metres que s’han d’urbanitzar, col·lectors afectats, un edifici de formigó que s’ha de restaurar i que acumula patologies [en referència a les xemeneies], sòl que s’ha hagut de descontaminar i d’altre que encara està pendent... El cost que té tot plegat no el poden assumir les administracions públiques, seria inviable.” La representant del COAC, institució que ha estat present en el debat sobre el PDU de les Tres Xemeneies abans de la seva aprovació, recorda que el nombre d’habitatges programats “era inicialment superior i es va anar reduint fins a trobar un encaix que faci que l’actuació sigui econòmicament viable”. Correspon als propietaris del terreny, i per tant als promotors immobiliaris, assumir les càrregues d’urbanització, és a dir, el cost que tenen les obres per arranjar tota la zona on s’aixequen habitatges. Sandra Bestraten assenyala el que considera que són dues virtuts més de l’actuació, tal com està pensada, i sobretot del fet que el PDU estimi l’arribada de noves famílies a la zona: “Incorpora un elevat percentatge d’habitatge protegit, una xifra del quaranta per cent, gens menyspreable. D’altra banda, la incorporació de pisos a la urbanització d’un sector és el que genera que hi hagi vida diària i per tant dona seguretat i garanties de manteniment a tot el sector”, sosté. Finalment, rebat l’argument dels detractors sobre que la zona és inundable assegurant que hi ha mecanismes per preveure qualsevol problema relacionat amb aquesta qüestió i es mostra esperançada que el projecte “es desencalli molt aviat de manera definitiva i no ens passem mil anys discutint-lo”. En una línia similar es manifesta qui ha estat arquitecte de l’Ajuntament de Badalona durant trenta-tres anys, Josep Maria Massot –ara ja jubilat–, bon coneixedor d’una actuació que ha hagut de discutir infinitat de vegades. “L’únic camí que hi ha per conservar les Tres Xemeneies transformades en un equipament i per desenvolupar tot aquell sector passa per fer-hi participar el món privat; si no, l’administració pública no té capacitat d’assumir-ho.” Massot recorda que el que tributen les promotores en benefici de la comunitat està fixat per llei i que les administracions s’encarreguen de vetllar per l’equilibri entre les diferents parts que donen forma al nou barri. A més a més, afegeix l’exarquitecte municipal, “les administracions no tenen la capacitat de construir l’habitatge públic que incorporen promocions com les del sector de les Tres Xemeneies perquè no disposen ni dels diners ni dels terrenys buits per afrontar-ho”. Finalment, subratlla que la posada en marxa del Catalunya Media City generarà una necessitat de disposar d’un sostre a moltes persones que en seran usuàries, fixes o temporals, i que per aquest motiu “convé facilitar-los un lloc on allotjar-se”.

A punt d’anar a terra

La reconversió de les Tres Xemeneies en un equipament cultural és un dels projectes estel·lars que hi ha sobre la taula de les administracions, però el que potser poca gent recorda, més enllà de Sant Adrià i Badalona, és que les majestuoses torres van estar ben a punt d’anar a terra, quan Fecsa se’n volia desprendre. Era a finals del 2005 i la polèmica sobre el futur de les xemeneies adrianenques estava servida. Mentre que les administracions semblava que havien assimilat la desaparició d’aquesta icona, un grup d’entitats i veïns a títol individual es van començar a mobilitzar per salvar-les. Al mes de gener de l’any 2007 es va inscriure al registre d’entitats de Sant Adrià la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies. L’alcalde del moment, Jesús María Canga, Sito, recollia la petició dels seus veïns i es comprometia a fer una consulta ciutadana. El mes de març de l’any 2007 es van organitzar una sèrie de conferències per conèixer i debatre la situació de l’edifici i les diferents propostes per a la seva conservació. Entre el 17 i el 23 de novembre del 2008 es va organitzar la consulta, amb resultat vinculant. La pregunta: “Creieu que s’han de conservar i reutilitzar Les Tres Xemeneies, sense condicionar el pressupost municipal ni els espais per als futurs equipaments?” Hi va votar el 9,1% del cens, format per 28.000 majors de setze anys. Un total de 2.609 persones es van manifestar a favor de conservar-les i 2.145, en el sentit contrari. Les xemeneies se salvaven de la crema.

LA CRÒNICA

Sis-cents esglaons per apropar-se al cel

S.M.

“Esteu en forma?”, pregunta el representant de Metrovacesa, una de les empreses propietàries del sector de les Tres Xemeneies. Fotògraf i redactora ens mirem i fem aquella expressió de “Més o menys”, tirant una mica més cap al menys. “Doncs ara pujarem 90 cotes”, ens anuncia. Descobrim que equival a una trentena de plantes. Endinsar-te en una torre és el més similar que deu existir a entrar en l’escenari fictici d’una pel·lícula de terror, sobretot en aquella part on encara no hi ha treballadors posant-la a punt. Llanterna en mà, comencem a pujar unes escales metàl·liques que semblen infinites. Els únics visitants, d’un temps ençà, són les famílies de coloms que s’hi han instal·lat. En una de les tres torres també s’hi ha establert un grup de falcons. Les restes d’ocells permeten endevinar baralles entre espècies.

L’espai és espectacular, apoteòsic, malgrat que la deixadesa dels darrers anys ha deixat empremta. La sala de màquines, la darrera que va quedar fora de servei, és com una nau espacial abandonada. Diferents productores han fet l’intent de fer-hi gravacions, sense èxit. A mesura que es va pujant, les dues ciutats, Badalona i Sant Adrià, van quedant als nostres peus. Al final de l’ascens, deixem enrere uns 600 esglaons. Dalt de tot, la sensació de llibertat és absoluta. També la de sentir-nos uns privilegiats gaudint de l’oportunitat d’estar una mica més a prop del cel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia