INFRAESTRUCTURES
Paneque defensa el paper “clau” de les dessalinitzadores
La consellera de Territori manté que les obres de la canonada d’aigües residuals del Besòs al Llobregat començaran en un any
Ha visitat la dessaladora del Prat de Llobregat
“Les dessalinitzadores han estat claus per no haver d’assumir restriccions d’aigua pitjors de les que hem hagut de viure”. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha destacat avui el paper decisiu que han jugat les dessaladores catalanes en l’actual context de sequera i el que jugaran per “garantir” el canvi de model del cicle de l’aigua que ha de fer Catalunya. “A la vista dels informes tècnics són infraestructures absolutament necessàries en un context de pèrdua de pluviometria estructural, no puntual, causat pel canvi climàtic”, ha refermat i ha afegit que ”durant el 2027 aquestes infraestructures seran decisives per garantir que el 70% de l’aigua que produïm no depengui de la pluja”. Sobre la canonada que ha de portar aigua regenerada del Besòs al Llobregat, ha dit confiar que les obres puguin començar en un any.
Acompanyada del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, i de l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, la consellera ha insistit en reiterades ocasions que l’actual context de canvi climàtic i de reducció de la pluviometria obliga a un canvi del model del cicle de l’aigua que passa per apostar per la regeneració de l’aigua, la dessalinització d’aigua de mar i per la gestió dels boscos a les capçaleres dels rius, entre d’altres.
Solució definitiva
Sobre la construcció d’una nova dessaladora a la Costa Brava Nord, la consellera, davant les crítiques al territori, ha recordat que amb les actuals reserves dels embassaments, l’abastament d’aigua a l’àmbit de la Muga només està garantit durant un any i que això obliga, tot i que d’altres opcions podrien semblar millors, a apostar per aquesta nova infraestructura. En aquest sentit, Paneque ha assenyalat que tots els àmbits tècnics consultats han coincidit en què la construcció d’una nova dessaladora a la zona és la solució definitiva a la falta d’aigua.
La dessalinitzadora del Llobregat té una capacitat per tractar 60 hm3/any, mentre que la segona dessalinitzadora catalana, la de la Tordera, ubicada a Blanes, pot tractar 20 hm3 i destina part de la seva producció al seu àmbit més immediat (Alt Maresme i sud de la Selva) i també al sistema Ter Llobregat. Per tant, la dessalinització a Catalunya té actualment una capacitat de producció de 80 hm3. El govern català ja ha demanat al central accelerar els tràmits per iniciar les obres per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, per passar d’una producció de 20 a 80 hm3 i fer possible que aquesta planta estigui en servei el 2028. Paral·lelament, també se l’ha instat a què tramiti de manera urgent l’avaluació ambiental de la dessalinitzadora de Foix, situada al terme municipal de Cubelles, i arribar a un acord perquè Acuamed iniciï la tramitació. Amb les noves actuacions previstes, la a capacitat de producció de les dessalinitzadores, passant de la capacitat actual de 80 hm3 a una capacitat en l’horitzó del 2029 de més del doble, concretament fins els 185 hm3.
Per últim, en referència a la canonada que ha de portar aigües residuals del Besòs al Llobregat, Paneque ha recordat que replicar el model del Llobregat pel que fa a la regeneració d’aigua al Besòs se n’aniria més enllà del 2033 tot i que s’agilitzessin molt tot els tràmits, un termini que el Govern considera excessiu i que obliga a optar per solucions més ràpides.
