“Ningú recorda una situació així”

Ho podríem veure des de dos aspectes, un de professional i un d'humà. Professionalment va suposar un repte molt important i difícil d'aconseguir, però que amb l'ajuda de tothom vam assolir. Ara el treball continua, perquè estem fent informes, recollint documentació i analitzant quines accions hem de portar a terme per millorar el servei. I de l'aspecte humà, cal agrair la tasca de tothom que hi va intervenir, perquè tots vam fer un treball més enllà de la feina estricta.

Va ser un fenomen meteorològic excepcional, com va reconèixer l'administració en el seu informe. L'informe també va reconèixer que el manteniment de la xarxa era l'adequat, i va obrir expedient d'allò que creia que no havia funcionat bé: la comunicació i la gestió dels grups electrògens, que va ser la gran tasca conflictiva que hi va haver. Del tema dels grups, vam donar la informació que ens van demanar i no hi ha d'haver cap problema. Respecte al tema de la comunicació, hem presentat al·legacions, perquè si bé tot és millorable vam complir adequadament amb el que diu la llei per situacions excepcionals com aquesta. Vam estar en contacte permanentment, i també físicament, amb el centre d'emergències de Catalunya.

Les comunicacions del 8 de març també es van tallar fins i tot via telefònica, i no sabíem ben bé l'abast del problema. Això no ho vam poder conèixer fins l'endemà, quan vam fer un recorregut en helicòpter per la nostra xarxa, i que ens va permetre ubicar i determinar tots els problemes. La xarxa la manem tota per telecontrol, però, com que van fallar les línies d'alta tensió de Red Eléctrica que ens alimenten, tot va quedar a zero. Per poder determinar els problemes havíem de tenir la xarxa en servei, i com que no la teníem no ho vam poder detectar fins que no vam fer el recorregut visual en helicòpter.

Per nosaltres aquest és l'incident més gran que hem tingut mai, i no només pel cost de 60 milions d'euros. Ha sigut l'episodi en què hem hagut de fer servir més unitats de grups electrògens, n'hem instal·lat 500, i d'aquests 265 funcionaven al mateix temps. Això ja dóna una mesura que el problema va ser molt important, i preguntant per treballadors de la companyia ningú no recorda una situació com aquesta. L'últim episodi important a Girona havia sigut el 1986, però no va ser tan virulent com aquest.

El subministrament elèctric és cabdal pel funcionament de la societat, i entenem la preocupació quan no haver-hi subministrament. Això era el més important per a tothom qui no en tenia, i ho vam assumir. Vam anar recuperant el servei, i el tercer dia ja teníem resolt de manera provisional un 80-85% del servei, i en set o vuit dies gairebé tot. La nostra exigència era que el subministrament arribés al més aviat possible.

La vida continua i continuem fent el manteniment de la xarxa. Això es fa cada tres anys com a màxim, i sempre fem fins i tot una mica més del que toca. A més, les noves infraestructures es fan seguint els nous procediments de disseny.

Potser una mica més sí, i m'agradaria que fos així, perquè necessitem que la ciutadania estigui amb nosaltres. I vull pensar que potser la gent ara veu que per tenir un servei de més qualitat calen infraestructures, que hem de fer amb l'ajuda de tots.