Europa no dóna el corredor per fet però ja guarda fons
La UE diu que encara no ha pres la decisió de prioritzar l'eix mediterrani, tot i que en l'avanç del pressupost fins al 2020 hi reserva diners
Blanco es reunirà avui amb el comissari de Transports
S'haurà de treballar fins al final perquè el corredor mediterrani es confirmi com a prioritat en la selecta xarxa bàsica transeuropea de transports, que assenyalarà tot just una desena de grans línies ferroviàries a construir i finançar en el futur immediat.
Després que El Punt Avui avancés ahir que l'eix figura, si bé només fins a Cartagena, en l'esborrany que ja s'ha presentat a alguns eurodiputats i que es farà públic el 19 d'octubre, juntament amb el corredor atlàntic i a costa d'una travessia central pirinenca que cauria de la planificació, la portaveu comunitària de Transports, Helen Kearns, va assegurar que la Comissió Europea encara no ha pres cap decisió definitiva i que és “prematur” avançar que el corredor mediterrani s'inclourà en la xarxa bàsica. “La decisió es prendrà dies abans, potser la nit abans. Hi ha un llarg camí a fer en els pròxims dies”, va afirmar.
Sigui com sigui, la Comissió Europea té coll avall que l'eix mediterrani entra en els seus plans. I és que, com recordaven diverses fonts consultades ahir, la proposta de pressupost plurianual pel període 2014-2020, que es va presentar a Barcelona fa tot just tres setmanes, fixa aquest corredor com a prioritari i hi preveu reservar fons, tot i que, en principi, només fins a València. A més, la proposta no inclou la travessia central com a infraestructura estratègica, tot i que no descarta que pugui ser en un segon estadi de prioritats.
Kearns sostenia ahir, en aquest sentit, que els estats han de demostrar que les infraestructures seleccionades són “econòmicament sostenibles”, és a dir, han de comprometre's que les cofinançaran i les acabaran dins dels terminis pactats. El fet que la nova xarxa bàsica europea redueixi a unes deu les trenta prioritats actuals, a banda permetria que es pugui finançar fins al 30 o 35% dels projectes que s'hi incloguin, com també va recordar el conseller de Territori. “Fins ara no s'aspirava a rebre més d'un 10 a un 25% del finançament complet, però ara parlem de quantitats superiors”, va indicar Lluís Recoder, que va criticar que l'eix no arribi a Algesires.
En tot cas, les reunions no s'aturen i aquests dies encara està prevista una última tanda de contactes bilaterals, com el que, en el marc del Consell de Transports de la UE, avui mantindran a Luxemburg el ministre de Foment, José Blanco, i el comissari de Transports, Siim Kallas. Una reunió, per cert, després de la qual Blanco, arran del rebombori mediàtic originat, ha anunciat que compareixerà per parlar sobre el corredor mediterrani. Pot ser un capítol més del seu particular joc d'equilibris, que la setmana passada el va dur a firmar una declaració inequívoca amb el seu homòleg francès a favor de la travessia central, i que dimarts vinent el portarà a València per tornar a presentar l'estudi tècnic sobre el corredor que al març ja va exposar a Barcelona.
Ferrmed no es conforma
Les pressions de Ferrmed, en tot cas, no s'aturaran. “Aquesta és la setmana de la repesca, i no ens quedarem conformats: cal exigir a Blanco que es comprometi a construir la part sud del corredor abans del 2030”, va dir ahir Joan Amorós, que va anunciar la convocatòria, el 13 d'octubre a Màlaga, d'un gran acte per reivindicar aquest tram. El secretari general del lobby va admetre que és “poc oportú” que s'hagi filtrat que l'eix mediterrani serà en els plans europeus, ja que “fins al dia 19 tot són conjectures i no hi haurà informacions oficials”. Això sí, tampoc creu que això pugui anar contra els interessos mediterranis.
Mas el valora per consolidar les exportacions
El president de la Generalitat, Artur Mas, va aprofitar la sessió de control del Parlament per reivindicar l'eix mediterrani, i destacar la unanimitat assolida al territori i la pressió exercida a Europa. “És de sentit comú”, troba Mas, que veu prioritari l'eix per poder consolidar el bon moment de les exportacions catalanes.
Satisfacció i prudència en els governs estatal, català i valencià
Les reaccions, ahir, van ser de satisfacció continguda. “Des de la prudència”, la ministra de Defensa i candidata a les espanyoles pel PSC, Carme Chacón, ho veia una “bona notícia”, i recordava l'aposta del seu govern per l'eix mediterrani, “no només amb paraules, sinó també econòmica”. El conseller Recoder ho considera un “rumor”, si bé admet que “va en la bona línia”. “Si es produeix, serà una gran notícia, però haurem d'esperar”, va dir l'alcaldessa de València, Rita Barberà. El president valencià, Alberto Fabra –que dilluns es reunirà amb el president de la CE, Durão Barroso–, està “convençut” que l'eix serà prioritari.
ICV veu l'anunci contraproduent i Tremosa (CiU) es defensa
El diputat d'ICV Salvador Milà va acusar l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa d'haver-se “precipitat” a l'hora de difondre que l'eix mediterrani entraria a la xarxa europea. Milà no veu “cap element nou rellevant” en la notícia, que troba “contraproduent” perquè “pot produir que el govern de Madrid reaccioni en contra i intenti alguna maniobra”. Tremosa va admetre: “La UE és una unió d'estats, i els ministres han entrat a la cuina de la comissió fins a l'últim dia”, però va defensar l'anunci per “la sensació de pessimisme i derrota total a Catalunya” per l'últim gest de Foment per l'eix central, que demana també per al mediterrani.
