L'autovia A-7 mor a Catalunya
L'estrena del tram de Vandellòs tanca a la pràctica una via gratuïta amb molts trams pendents al país, però sense cap més projecte ni en redacció i poca perspectiva de continuïtat
A la resta de l'Estat està gairebé acabada, des de fa anys
de l'autopista AP-7 s'acaba a partir del 2019
El corredor mediterrani viari, l'antiga Via Augusta, continuarà sent de peatge a la majoria del territori català deu anys més pel cap baix. Amb l'obertura ara al trànsit del petit tram pendent a Vandellòs, el Ministeri de Foment fa un punt i a part, i tot indica que serà llarg –si no definitiu–, a les obres de l'A-7, l'autovia gratuïta que havia de substituir l'N-340 com a alternativa real a l'autopista AP-7. Amb l'única excepció dels sis quilòmetres entre Olesa i Viladecavalls –amb els treballs aturats sine die, tot i que oficialment es manté la data d'aquest any per entrar en servei–, ara mateix Foment no té en obres ni tan sols ha tret a concurs la redacció de cap altre projecte de la pila de trams encara pendents a Catalunya segons la planificació estatal. I és que falta fer ni més ni menys que uns 220 quilòmetres (75%) dels 290 previstos entre el límit amb Castelló i l'enllaç a Maçanet amb el desdoblament de l'N-II (una altra autovia, per cert, que també té aturats o fins i tot descartats els trams que tenia en construcció o planificats fins a la frontera).
La situació és ben bé la contrària que a la resta de l'Estat, on ja fa anys que hi ha en servei, o estan a punt d'entrar-hi aquest any, 892 quilòmetres dels 997 projectats, un 90%, després que el 2011 s'obrissin un parell de trams a Màlaga i un altre a Alacant, el barranc de la Batalla. Afegint-hi també el tram inicial pendent a Algesires, dels 1.287 quilòmetres que ha de tenir l'A-7 n'hi ha fets 962, un 75%, si bé dels 325 pendents, la gran majoria, 220, són a Catalunya. Una broma, doncs, semblen ara les xifres que reservava l'acord entre l'Estat i la Generalitat en virtut de l'aplicació, entre el 2009 i el 2013, de la disposició addicional tercera de l'Estatut: 776 milions per al tram sud d'A-7 fins a Abrera, i 582 més per al quart cinturó (als quals encara se'n podrien afegir 559 més per a l'A-2 entre Tordera i Fornells).
A l'hora de la veritat, ben poc tros d'aquella inversió s'ha fet realitat. Ni ara ni mai: l'única prioritat al sud en aquesta legislatura, per exemple, serà la represa i l'acabament de l'A-27 entre Tarragona i Montblanc. L'A-7, el PP ni tan sols la va esmentar en la passada campanya electoral. La creixent crisi econòmica, que el 2010 ja va fer anunciar al llavors ministre José Blanco que l'Estat es replantejaria la construcció d'autovies paral·leles a autopistes “no saturades” (amb les interpretacions que això permet), juntament amb la fase tan prematura en què es troba la tramitació dels projectes pendents (sovint, tot s'ha de dir, per les polèmiques veïnals i ambientals pels traçats proposats), posen en safata de plata al nou ministeri l'excusa per esborrar l'A-7 dels plans, com a mínim a curt i mitjà termini. I, al cap i a la fi, d'aquí a set anys i mig, el 31 d'agost del 2019, la concessionària Abertis retornarà a l'Estat l'AP-7 de Tarragona cap al sud, dos anys abans (31 de desembre del 2021) que el tram fins a la Jonquera...
Foment va licitar l'abril del 2011 la redacció dels projectes dels últims tres trams que falten, de 46 quilòmetres, al nord de Castelló. Abans, l'estiu del 2010, havia aprovat provisionalment l'estudi d'impacte ambiental entre la Jana, al límit amb Catalunya, i el Perelló, però es va avenir a refer-lo i tornar-lo a treure a informació pública arran de les polèmiques veïnals pel traçat proposat a Campredó, nucli agregat de Tortosa. Dels catorze quilòmetres que faltarien per arribar al tram ara obert, en canvi, ni tan sols se n'ha fet l'estudi informatiu.
No gaire millor estan els trams pendents al nord d'Altafulla. Després de donar moltes voltes al traçat, i contra el parer dels ajuntaments del Baix Penedès, que volien que s'aprofités l'autopista, el 2010 el ministeri va dividir en cinc projectes els 50 quilòmetres fins a Vilafranca, i va anunciar que els licitaria aquell any. Però no ho va complir, ja que la crisi ho va congelar tot, si bé l'abril passat, arran de dos accidents mortals al límit entre l'A-7 i la carretera N-340, Blanco es va comprometre a allargar l'autovia uns quatre quilòmetres, fins a l'accés a l'AP-7 d'Altafulla. De Vilafranca a Abrera, on l'A-7 connectarà amb la B-40, ni tan sols hi ha fet l'estudi informatiu inicial.
El quart cinturó, tampoc
Pel que fa a la controvertida ronda del Vallès, també poc moviment. Després de molts debats polítics, a la pràctica Foment només té en servei, des del juny del 2010, els trams d'Abrera a Olesa i de Viladecavalls a Terrassa. D'aquí a Granollers s'està pendent d'un nou estudi informatiu i del preceptiu estudi d'impacte ambiental. Més enllà, no és clar, i el govern ja s'ha mostrat en contra que es completi el tram previst en principi fins a Sant Celoni, i encara menys fins a Maçanet, ja que la Generalitat creu que la C-35 ja actua d'enllaç amb l'A-2.
Els ecologistes ho aplaudeixen
La lectura positiva de la discriminació de què és objecte Catalunya amb l'A-7 és la que fan els ecologistes, que saluden satisfets aquesta aturada de facto. “La crisi, més que la ideologia, ho ha parat tot, i ja difícilment es farà tota l'autovia; ara ha passat de veure's com una opció radical a ser una evidència”, es felicita Manel Larrosa, d'ADENC-EDC.
El grup va liderar el juliol del 2010 un manifest, que va rebre el suport de 370 entitats del país, contra els projectes pendents de l'A-7, que qualificava d'“aberració ben real” perquè suposaria “un greu atemptat al territori per la pèrdua de sòl, la fragmentació territorial i la complexitat d'enllaços”. “La filosofia de la duplicació d'una autopista de peatge amb una autovia no existeix enlloc més del món, només a Espanya”, lamentava el text, que advoca per “racionalitzar i governar les autopistes com a xarxes públiques que són”, i implantar l'eurovinyeta. Larrosa veu els arguments cada cop més assumits, si bé avisa: “Encara tenim molta feina i mantenim l'estat permanent d'alerta.”
