El consistori ja projecta com pot fer arribar el Tramcamp a la plaça Imperial Tàrraco
El POUM té reservats uns terrenys paral·lels a l'antiga N-340 sud, i fins i tot s'estudia que arribi fins a la font del Centenari
«Tenim infografies pròpies que ja hem presentat a la Generalitat per tal que el Tramcamp pugui arribar, i no voldria espantar ningú, fins a la plaça Imperial Tàrraco», avança Ballesteros a El Punt. «Això ja està assegurat, tot i que de moment no en tenim encara estudis acurats», diu. De fet, l'alcalde va fins i tot més enllà: «Probablement, el tramvia pugui endinsar-se un tros més rambla amunt», fins a la font del Centenari, segons confirmen altres fonts municipals, on també hi hauria prou espai per instal·lar una terminal. «Tot i que aquí encara no sabem si el pendent ho permetrà o no, i s'ha d'agafar amb pinces», matisa l'alcalde.
El tramvia arribarà per l'avinguda Roma, que Ballesteros recorda que «té vuit carrils: els quatre centrals, dos a cada lateral –el de circulació i el pàrquing– i a més els jardinets, que en un moment determinat se'n podria fer ús igual que s'ha fet a la Diagonal de Barcelona». La línia, així, continuaria per l'antiga N-340 sud –per un sòl ja reservat al nou POUM– i «lligaria, així, perfectament, els barris de Ponent, que també tindrien un baixador», explica. A partir d'allà el traçat es bifurca, ja que un ramal va cap a l'estació intermodal de l'aeroport i l'altre cap a Salou i Cambrils, un «vector que és tan important com la connexió amb Reus», creu. L'alcalde no vol posar data a la materialització del projecte, que possiblement serà per fases, tot i que ja avança: No parlem de 25 anys vista.» De fet, el govern vol que l'any 2012, quan es posi en marxa el corredor mediterrani i deixin de passar trens per dintre Salou i Cambrils, l'actual via de tren es pugui adaptar perquè hi transiti el Tramcamp, que podria estar completament en servei cap al 2015.
Baixadors a Ponent i a Llevant
Tal com recull el Pacte Nacional per a les Infraestructures, Ballesteros confirma que el consistori vol tenir «nous baixadors en la línia de rodalies a Ponent, Terres Cavades, la Budellera i Llevant». «De vegades –reflexiona– ens deixem enlluernar per grans estacions i infraestructures, i un estudiant que viu a Boscos ha de venir al centre a buscar el tren, si té una estació a prop ho tindrà més fàcil per anar a la universitat a Barcelona, a comprar o allà on sigui.» El govern, que ja ha aprovat crear un servei de rodalies al Camp, tot just està en plena negociació per rebre les competències de l'Estat que li permetin definir-les, però l'alcalde ja confirma que «es començarà per allà on hi ha més fluxos, entre Tarragona i Reus». «Em diuen –ho confirmava a El Punt el delegat de Política Territorial, Joaquim Margalef– que cal parlar amb Adif, Renfe i els ajuntaments competents, però el termini de 2 o 3 anys» –el 2012 com a molt tard– no és exagerat per parlar de l'embrió de les futures rodalies de Tarragona.
Aprofitar l'embranzida dels jocs per acabar-ho
Josep Fèlix Ballesteros ha fixat públicament el 2017, any en què Tarragona confia poder acollir els Jocs del Mediterrani, com a data de referència perquè estigui a punt tota la nova reordenació ferroviària de la ciutat, que inclou l'anhelat alliberament de la façana marítima. L'alcalde admet: «És agosarat, però també ho era que el 1992 estarien les rondes de Barcelona, que requerien diverses operacions urbanístiques, i bé que es van fer». «Uns jocs com aquests –va afegir-hi– són una molt bona excusa per imprimir pressió perquè es facin les infraestructures, ja que serveixen per accelerar, i allò que la ciutat faria en 30 anys poder fer-ho en deu.» Això sí, matisa: «Si en lloc del 2017 ho tenim el 2018 és igual, almenys ja no serà el 2025.»
L'Horta Gran, alternativa a l'estació urbana
«No sé quant ens costarà, si ens haurem d'endeutar o quantes vegades haurem de queixar-nos, però a Tarragona no renunciarem a tenir una gran estació», assevera l'alcalde. De fet, el pla territorial parcial, d'acord amb totes les conjectures que s'han fet fins ara, situa la futura estació urbana, un cop la línia fèrria es desviï de la façana marítima, al voltant precisament de la Imperial Tarraco. L'Ajuntament, però, ha suggerit ara com a possible ubicació alternativa uns terrenys a l'altre costat del riu coneguts com l'Horta Gran, entre l'eix del port i la T-11, a prop dels barris de Ponent. «No és que renunciem a la hipòtesi inicial –diu Ballesteros–; el que diem és que l'ample de via europeu requereix uns pendents molt suaus, i si tècnicament fos necessari, perquè hi han de confluir dues modalitats de via, també seria possible que anés a l'Horta Gran». En tot cas, l'alcalde conclou: «No ens tanquem en banda, és una proposta complementària perquè seguim treballant amb la perspectiva que sigui entre el riu i la plaça Imperial Tàrraco.»
Ballesteros critica l'estació de l'aeroport
Ballesteros també aprofitava per criticar la nova estació que Foment construirà al sud de l'aeroport de Reus: «Ja no hi som a temps, però per mi no està ben ubicada; l'ideal seria que totes les estacions d'alta velocitat fossin al terme municipal de Tarragona», diu, tot i que admet que la decisió es va prendre «per consens territorial». «Jo ja em vaig queixar en el seu moment, però ningú de la societat civil va voler defensar el contrari; vaig quedar sol, i ara som hereus d'aquella passivitat, d'aquella cessió de sobirania», lamenta ara.
