la CRÒNICA
El desert de les obres viàries
Aquest cap de setmana s'ha posat en servei l'ampliació de l'AP-7 i ja només queda l'eix transversal com a obra viària d'envergadura a les comarques gironines. Quan es posi en servei, a inicis del 2013, serà la traca final a uns anys prolífics en l'ampliació de carreteres: la C-17 entre Vic i Ripoll, l'eix Vic-Olot per Bracons, la C-35 entre Vidreres i Llagostera, la C-31 de Llofriu a Palamós primer i de Palamós a Castell d'Aro després, la variant de Besalú, la C-31 entre la Tallada i Torroella de Fluvià, la connexió entre Figueres i Roses o l'A-26 entre Besalú i Castellfollit per part de l'Estat. Precisament, i coincidint que avui és Sant Joan, cal recordar que aquesta era una data escollida sovint per l'exconseller del ram Joaquim Nadal per posar en servei les obres. Moltes d'aquestes carreteres encara es pagaran durant dècades amb el sistema del peatge a l'ombra, i això sumat a les retallades per la crisi econòmica que ha patit la conselleria de Territori –ha estat un dels departaments més afectats– ens fa preveure un llarg desert en la inversió en millora de la xarxa viària. Es fan estudis, però durant uns anys difícilment hi haurà màquines portant-los a la pràctica. La variant d'Olot, la de Llambilles, la de Verges o la de la Bisbal d'Empordà, l'anella de les Gavarres entre Llofriu i Celrà, la carretera de la vergonya entre Salt i Amer o la C-66 de Banyoles a Besalú són obres que pertoquen a la Generalitat i que es quedaran ara per ara en calaixos, a l'espera de temps millors. La gran majoria són reivindicacions històriques, que van arribar tard al repartiment en la bona època. Reivindicacions com l'N-II, que ara per ara sembla l'única possibilitat per començar a veure màquines treballant en moviments de terres, encara que sigui en dos miserables trams d'entre quatre i sis quilòmetres.