La modificació del projecte del Jaume I es va fer sense demanar llicència i sense l'autorització municipal
L'AMT va aprovar ampliar l'aparcament en 180 places i tres noves plantes
«Qualsevol modificació que es limitarà a l'estrictament necessari com a conseqüència de les circumstàncies no previstes en el projecte haurà de ser aprovada per l'Ajuntament, amb l'informe previ dels tècnics municipals». Això és el que estipulava una de les clàusules de l'adjudicació de l'aparcament Jaume I de Tarragona, una clàusula que, com tantes d'altres, tampoc no es va acomplir. Al desembre de 2003 i quan l'obra ja havia d'estar entregada, el consell d'administració de l'AMT va donar el vistiplau per unanimitat a l'ampliació del projecte en tres plantes i 180 places més i a un nou aval per Sistemes Alem (que integrava la Unió Temporal d'Empreses (UTE) juntament amb l'AMT). En l'informe del consell, consta que la modificació havia de ser objecte de tramitació municipal, però el document que ha elaborat la comissió d'investigació del pàrquing posa de manifest que no es va demanar llicència, que l'Ajuntament no tenia coneixement formal del projecte i que no el va autoritzar. Aquesta situació comporta una responsabilitat, diuen els redactors del document, del gerent de la UTE, que n'havia de tramitar els permisos, i dels responsables municipals que, conscients de l'abast de les obres, no van fer res per la seva correcta tramitació.
Al consell d'administració de l'empresa municipal d'aparcaments tampoc no hi va arribar, o no hi consta una moció presentada l'abril del 2005 i aprovada per unanimitat per aturar la modificació del projecte. En aquest es diu que l'obra vulnera la normativa sobre contaminació acústica i que l'alteració del projecte, construït a una alçada desproporcionada per la zona, modifica desfavorablement l'entorn.
El «sí» del consell
La majoria d'aspectes polèmics que es van aprovar a l'AMT tenien el favor de tots els membres del consell d'administració fins que van arribar les primeres abstencions, a partir de l'octubre del 2004, quan ja s'havien acordat tant avals com la modificació del projecte, sense autorització municipal, per unanimitat.
L'actual regidor d'ensenyament de Tarragona, Joan Sanahujes –membre de l'AMT fins al 2003– no va eludir la seva responsabilitat, però es va referir a la figura del secretari de l'ens, com la persona «que vetllava perquè les coses que se sotmetien a votació fossin les correctes». Va esmentar el gerent –Jesús Trasobares– com l'individu que «presentava els informes, que després avalava el secretari». Però el regidor també ataca el convergent Joan Aregio, encarregat de l'àrea d'Hisenda quan es coïen els assumptes més sucosos al consell. «Ell ho hauria d'haver controlat».
Per la seva banda, Josep Sementé, representant d'ICV durant el mateix període que Sanahujes, té la consciència tranquil·la «perquè com a partit, vam deixar clara la nostra oposició de pàrquing dins de la Part Alta, en el plenari». L'ecosocialista va assegurar que «els consells d'administració tenen una manera de funcionar, i en aquest tenia majoria l'equip de govern». Sementé va aclarir que, un cop separats políticament del projecte, en les reunions del consell van confiar amb el gerent i dels màxims responsables. «Si un auditor diu que els comptes estan clars i van bé, què has de fer?» Per això, el seu vot afirmatiu, després d'haver mostrat el seu rebuig a l'aparcament al ple, tenia a veure que en el primer moment «no semblava que les coses anessin malament».
