Amb un mapa i molta sort
«Uff! Hi ha obres», esbufega el venedor de bitllets de l'estació Sabadell Sud de Renfe, quan li pregunto com puc arribar fins a l'estació de Sants. «Amb un mapa ho entendràs millor», hi afegeix animadament. Es gira i treu un mapa de les línies de rodalies i metro. Explica que hi ha dues alternatives. La primera és baixar a l'estació de Sant Andreu Arenal, agafar la línia 1 de metro fins a la Sagrera (una parada), fer un altre transbordament fins a la línia 5 i travessar tot Barcelona en vuit parades més fins a arribar a la destinació. L'altra possibilitat és baixar també a Sant Andreu Arenal, enllaçar amb la línia 1 de metro fins al Clot i allà confiar que un tren de la línia C-2 de rodalies em porti fins a Sants.
El tren arriba puntual a Sabadell Sud, a les 12.37 hores. L'estació està plena de cartells que avisen de les modificacions, i fins i tot els horaris s'han actualitzat. També se n'informa per megafonia. Dins del comboi, el viatge transcorre amb normalitat. Bé, no del tot. Trobo a faltar l'avís sobre quines són les properes estacions on es pararà. Això sí, just abans d'arribar a l'estació de Sant Andreu Arenal, la megafonia em treu dels meus pensaments. «Per obres de substitució de la catenària, el trajecte s'acaba en aquesta estació, pot enllaçar amb la línia 1 de metro.» El missatge en castellà, primer, i en català després, em posa tens. Em preparo per baixar, mentre em faig a la idea que hauré d'enfrontar-me al caos d'una multitud desordenada i despistada. Però no és així. Tothom baixa del tren amb tranquil·litat. Només una parella de turistes espanyols es queda mirant els cartells sense entendre res. Al final de l'andana, albiro dos informadors i molts agents de seguretat privada. Ho aprofito per tornar a preguntar a una informadora, que em recomana el trajecte de la línia 1 enllaçant amb la línia 5. Al darrere meu, una família astorada, amb els trastos de platja a sobre, pregunta a la noia com es pot arribar al Masnou. Em quedo mirant. I la informadora em repeteix: «Agafi la línia 1 de metro fins a la Sagrera.» Sorprès per la insistència de la noia, marxo. Però m'he d'aturar aviat perquè només hi ha unes escales per pujar i unes altres, mecàniques fora de servei, per baixar a l'andana. Un responsable de l'estació dóna ordres sobre com s'han d'«evacuar» els passatgers. Això provoca que alleugereixi els passos. Ja al vestíbul, topo amb dos informadors més, però els evito.
Segueixo tothom cap a l'estació de Fabra i Puig. L'andana, que ja és estreta, està atapeïda de passatgers. Entra el comboi i m'avanço a la resta. Arribo a la Sagrera, on faig el segon transbordament. Pel camí, un home es queda mirant el mapa de la línia i pregunta a una noia com ho pot fer per anar a Sants. La noia li aconsella que torni a la línia 1. No li faig cas, he vist un mapa i he consultat dos informadors. Tinc sort. El metro de la línia 5 arriba aviat. Recordo, però, que avui tampoc no és un bon dia per viatjar en la blava, perquè també està en obres. Tot i això, el viatge és ràpid, i vuit parades més tard arribo a Sants. Si m'ho hagués proposat no hauria tingut un viatge tan ràpid. Només he perdut un quart! Torno a repetir-me que he tingut molt sort. La tornada m'ho demostrarà.
