La línia del «Tramplatja»

El tram entre Sant Feliu i Palamós seria el segon en importància pel que fa a estacions i viatgers, mentre que connectar Palamós amb Flaçà i arribar fins a Banyoles seria menys viable

El tram entre Sant Feliu i Palamós seria el segon en importància de tota la xarxa pel que fa a nombre de viatgers i d'estacions, amb un increment notable d'usuaris durant l'estiu, i també amb un flux important de viatgers amb origen o destinació a Girona. A Sant Feliu de Guíxols, l'Ajuntament va demanar que l'estació es mantingués als afores, sense entrar al nucli urbà, deixant oberta la possibilitat de fer una llançadora a part que portés els viatgers al centre de la ciutat. Després, el tren pararia a Castell d'Aro i es dirigiria cap a Platja d'Aro, resseguint la carretera de la costa i amb diverses parades, com per exemple a Sant Antoni. A Palamós, hi entraria per tenir una estació a l'hospital comarcal, si bé les característiques de la trama urbana obligarien a separar les dues vies en dos carrers diferents, un d'anada i l'altre de tornada.

Entre Palamós i Palafrugell es passaria prop del camí ral, però hi ha el problema que l'Ajuntament de Mont-ras no ha donat suport a aquesta proposta. El tram entre Palafrugell i Flaçà també seria un dels menys viables, i que s'hauria de deixar per a fases posteriors, ja que el volum de viatgers previstos és menor que en els altres trams. El tren seguiria la carretera C-66, entrant a la Bisbal per la ronda sud, i parant a Púbol, la Pera i acabant a l'estació de Renfe de Flaçà.

Fins a Banyoles, el menys viable

El tram entre Banyoles i Sant Julià de Ramis –on enganxaria amb el ramal cap al Trueta i el centre de Girona– seria un dels menys viables econòmicament, tot i que englobaria una zona amb 25.000 habitants i on es genera una gran mobilitat tant entre les dues ciutats com per anar a la universitat. Els motius són sobretot els costos de construcció, ja que si bé en bona part del traçat el tren discorreria paral·lel a l'autovia, s'hauria de fer subterrani en un tram de 440 metres en el passatge de la zona de Mata. La línia acabaria al final de la zona eixamplada del passeig dels Països Catalans, amb parades a Palol de Revardit, la zona industrial de Cornellà del Terri i Porqueres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
informació especial

“Camí cap a París”: donar visibilitat i normalitzar la discapacitat

Barcelona
Lluís Busquets i Grabulosa
Periodista. Publica ‘L’escàndol de Nicea’ (Ed. Comte d’Aure)

“El de Nicea va ser un concili imperial, organitzat per Constantí”

Barcelona
LA CRÒNICA

Quan el melic és la provocació

Barcelona renova el compromís per ser una ciutat més sostenible

Barcelona
SOCIETAT

Molins de Rei portarà aigua en cisternes als barris de muntanya

Molins de Rei

L’ACA destinarà 7,8 milions per ampliar la depuradora

sant gregori

Els barcelonins molestos pels grafits, els orins i el consum d’alcohol al carrer

barcelona
medi ambient

Argentona actualitza el cens de gossos que es troba desfasat de fa vint anys

argentona

El Govern preveu licitar el Plemcat a principis del 2025

figueres