Molt més que una marca

El logotip simbolitza tres elements ben representatius. “El primer és la manta que utilitzem per guanyar-nos la vida dignament. El segon, el bot que ens va portar des del nostre país. El tercer són les ones, que al·ludeixen a les dificultats amb què topem al mar, però també a les que trobem aquí: les fronteres, la llei d’estrangeria, el racisme, la persecució...” Ho explica Aziz Faye, un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. El col·lectiu acaba de presentar la seva pròpia marca comercial, Top Manta, amb què pretén donar una resposta “real” a les persones que estan venent al carrer i evitar que se’ls acusi de cometre delictes contra la propietat industrial. “Volem deixar de vendre les grans marques que exploten els treballadors i vendre la nostra marca, i ho volem fer de manera legal”, afirma Faye.

Els venedors reclamen a l’Ajuntament de Barcelona un espai on se’ls permeti vendre. “Demanem un lloc on poder treballar, amb hores d’entrada i sortida, sense haver d’estar corrent durant quinze hores al carrer”, explica el portaveu. Volen fer-ho pagant impostos. “Ho veiem com una manera de millorar la nostra societat. No vam venir aquí per delinquir, sinó perquè volem formar part d’aquest país. Hem portat la nostra cultura, les nostres idees i la nostra força, i això s’ha de valorar; no som immigrants buits”, reivindica. Faye valora la feina que es fa des de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) –les dades de l’Ajuntament indiquen que han atès 170 persones aquest mandat–, però creu que els plans d’ocupació municipals són “insuficients”. El consistori explica que s’hi han acollit 54 persones i el col·lectiu calcula que han trobat feina uns 30 manters. “Això no és cap regal de l’Ajuntament. S’ha aconseguit gràcies a la lluita del sindicat. Si no ens haguéssim organitzat i no haguéssim pressionat el consistori, hauria estat molt més difícil que reaccionés”, destaca Faye.

Amb la creació de la marca, que ja està registrada, el col·lectiu torna a moure fitxa. “Necessitem solucions reals perquè les persones que estan venent al carrer no poden viure de declaracions”, sentencia el portaveu. Volen començar amb samarretes i vambes –de moment, només tenen mostres–, però la idea és acabar disposant d’altres productes, com ara carteres. “Hi ha companys que són sastres i l’objectiu és que, en poc temps, tot el que venguem sigui produït i dissenyat per nosaltres. També volem treballar amb artesans que ens proporcionin productes on posar la marca, com per exemple bosses. Pensem que és una manera de millorar l’economia social i solidària”, comenta Faye, un senegalès de 33 anys que en fa 7 que viu a Barcelona. El sindicat va presentar la marca fa uns dies, durant un acte a la Fundació Antoni Tàpies, i explica que ja comença a haver-hi demanda. “Veiem que el projecte té futur. Hi ha moltes persones que volen col·laborar i no saben com fer-ho. Pensem que aquesta és una bona opció perquè es tracta d’una marca ètica, col·lectiva i solidària”, comenta.

El sindicat porta aquesta reflexió un pas més enllà. “Les persones que comprin aquests productes estaran lluitant contra el racisme i l’exclusió; quan se’ls posin, estaran manifestant la seva solidaritat i sensibilitat amb els refugiats i amb els immigrats, amb els companys que salten les tanques”, afirma el portaveu. La marca, subratllen els manters, no està pensada en termes de màrqueting, sinó que té una identitat. “Es tracta de generar beneficis per a un col·lectiu gran de la ciutat –no per a unes poques persones– i va dirigida a tots els venedors, perquè la gent pobre pugui guanyar unes monedes i no la titllin de criminal”, expliquen en el sindicat. Per tot plegat, els manters la consideren una “antimarca”. El seu lema és, de fet, “Rebel·la’t contra les marques i utilitza Top Manta”. Faye es mostra esperançat. “Tota la feina que hi ha al darrere ajudarà a donar la resposta comunitària i col·lectiva que no han pogut donar les administracions”, conclou convençut.