entitats socials
pobresa
Preocupació per l’espiral de pobresa que atrapa famílies
Les entitats insisteixen que el treball precari i les deficiències del sistema de protecció deixen molta població al marge de la recuperació econòmica
Avisen que l’estadística sobre pobresa fa curt
La societat catalana s’enriqueix i s’empobreix al mateix temps. Dit d’una altra manera, mentre algunes dades macroeconòmiques milloren, les famílies més vulnerables s’enquisten en la pobresa i l’exclusió. “La situació de les persones vulnerables ha empitjorat molt i les possibilitats que recuperin autonomia econòmica i social són molt minses”, es va queixar ahir el director d’Insercoop, Xavier Orteu, en la presentació de l’informe La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica, elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).
L’informe no aporta dades noves, però sí que analitza i encreua estadístiques d’ingressos econòmics, intensitat de treball, privacions materials severes, habitatge, salut i educació per evidenciar que la falta de recursos és molt sovint una espiral fatal que atrapa les famílies. Unes famílies que poden començar perdent la feina i tot darrere hi va l’habitatge, el sorgiment de problemes de salut física i mental, possible abandonament escolar dels infants i una cronificació de la situació d’exclusió que s’hereta de pares a fills. “Cada cop és més difícil deixar de ser pobre, sortir del cercle de l’exclusió”, va afirmar la directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell.
Entre els col·lectius que no veuen la sortida de la crisi, la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, va destacar els desocupats de llarga durada, els immigrants, les persones grans (“molts avis han esgotat els estalvis perquè durant els darrers anys han estat el suport de tota la família”, va dir Crespo) i també els treballadors pobres. Precisament les persones que treballen i no poden ni cobrir les necessitats més bàsiques (el 12% dels treballadors) és una de les qüestions que més preocupa les entitats socials.
“Ens trobem amb feines precàries i persones que són molt lluny de trobar feina”, va lamentar Orteu, que va afegir-hi que “sous baixos i condicions de gairebé esclavitud són una trampa que cronifica la situació de pobresa”.
Estadístiques poc fiables
Vista la situació, ECAS reclama que es revisin els paràmetres per mesurar la pobresa per adequar-los més a la realitat i tenir dades més fiables. L’investigador social, Jordi Mir, autor de l’estudi juntament amb l’economista Júlia Montserrat, va posar un exemple molt clar: el paràmetre de si es pot menjar carn per avaluar situacions de precarietat que encara utilitza l’INE. “Fa anys menjar carn era significatiu, ara es pot menjar una hamburguesa al fastfood per un euro”, va exposar.
Crespo va qualificar d’“obsolet” el sistema de prestacions. Una situació que s’hauria de solucionar amb l’entrada en funcionament el 15 de setembre de la nova renda garantida de ciutadania.
Els deutes de la pobresa energètica
L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) va denunciar ahir que cap companyia de llum ni de gas ha signat els acords que marca la llei 24/2015 contra la pobresa energètica amb l’administració per assumir part del deute de les famílies vulnerables. I no només això, sinó que va fer un pas més i va portar a Endesa, Gas Natural, Iberdrola i Agbar un document que demana la condonació del deute a famílies per donar-los “una segona oportunitat”.
Gràcies a la llei s’aconsegueix que no es talli la llum o el gas si s’acredita situació de vulnerabilitat, però el problema és que les famílies van acumulant deutes que van augmentant. És el cas d’una família, en què l’avi necessita una màquina d’oxigen, que deu 800 euros a la companyia.