L'adeu del Fiçó

Uns dirien que les histories catalanes són farcides d'innocentades. Deu ser per això que el primer numero del Fiçó va ser publicat pels Sants Innocents del 1992, i que l'últim sall per Sants Innocents 2009.

Per tots aqueixos que els interressaria repassar les mofes, les critiques, les bromes de bon i mal gust, les revelacions, les contra-veritats i altres escrits graterofores perpetrats mensualment pel moixall fotocopiat, els convidem a demanar una col·lecció al conservador del camí de les Escomelles a Vernet dels Banys, o al Casal Jaume I de Perpinyà la Pataoueta.

Precisament, va ser el Casal que va obrir les portes par l'acte de cloenda del Fiçó el 29 de Desembre 2009. Els rescapats de l'aventura -i a l'encop marmessors-, mentre preparaven el funerari piscolabis catalano-occità (ultima coqueteria de l'ara ex-director ), es pensaven reunir uns quinze fidels desesperats. Varen ser més de seixanta els que van venir, sense plorar i plens de força per al futur. Va ser de molta alegria sentir la comitiva cantar els pastixes que en Norbert Narach - que verbiliconregui en pau-, va oferir durant anys al lectorat. Potser sí que, seria bo una resta d'empenta per editar les melodies revisitades pel Gorrer, tan com les seves portades.

Ara el pais té menester de molta gent amb molta voluntat. Anem per feina.

Però que ningú mai descuidi que la nina més encisadora ten, darrera la seva boca de pinyó, unes desenes de metres de budells, que una merda catalana fa tanta pudor que una de francesa; paraula d'un famós universitari nord-català replanxat pel Fiçó: aquesta revista obliga a seguir higiene mental.

Noteu que el numero 204 és titolat El darrer Fiçó abans la independència .

Sigueu segurs que un veritable govern dels Països Catalans tindrà de seguit un Fiçó per el portar a bons sentiments.