La màgia del temps

Aquest any serà molt plujós, sobretot en els mesos d'abril, maig, juny, octubre i desembre. És el que ha marcat la ceba màgica d'en Josep Grabulosa, en Puet de Santa Pau, mecànic de professió i meteoròleg per vocació. En Puet, nom que deriva de Pauet, que a l'hora deriva de Pau, de Pau Claret, el seu avi, remeier, inventor, aventurer (va provar de volar saltant de la teulada amb un paraigua estès) i un xic bruixot, ha heretat del seu avantpassat l'art endevinaire i ha fet famosa la prova de la ceba, un sistema tradicional per preveure el temps de tot l'any, recollit en el costumari de Joan Amades i realitzada, amb més discreció que a can Puet, en moltes cases de pagès. El sistema, d'escassa base científica però «d'una eficàcia provada», s'ha d'executar la nit de Sant Silvestre i consisteix a agafar una ceba (alguns ja la tenen seleccionada abans d'arrencar-la de l'hort) i fer-ne dotze clofolls, un per a cada mes de l'any. A cada clofoll se li posa una cullerada de sal i es deixen tota la nit en un lloc encarat al nord. L'endemà es mira i es comprova en quins clofolls (mesos) la sal s'ha aigualit. Els mesos aigualits seran plujosos i els secs, secs. Així de fàcil i senzill es confecciona el Calendari de la Ceba. Però el lector haurà advertit que el resultat variarà en funció de quin ordre se segueix per posar els clofolls. Poca cosa escrita hi ha sobre això, però en Puet en té la fórmula. La ceba té la banda del sol, d'un color més vermellós, i la de l'ombra, més blanquinós. Se separen les meitats i la part vermellosa serveix per la predicció de l'estiu i la blanca, per la de l'hivern. I es comença sempre pel clofoll més petit. No pot fallar! Però el cas és que tots els predictors que porten els seus resultats al taulell de l'estació meteorològica de Santa Pau presenten resultats diferents. Cap problema. Es fa una mena de concurs i al final d'any es comprova qui l'ha encertada més, a partir de les dades recollides, aquestes sí, de forma metòdica i científica, a través d'aparells convencionals i moderns. La predicció no es fa només amb la ceba màgica sinó que es contrasta amb altres mètodes tradicionals. Com el de Santa Llúcia, consistent a observar el temps que fa els dotze dies a partir del 13 de desembre. Cada dia també escenifica un mes, i així, si per Santa Llúcia plou, el gener serà plujós... i anar fent fins a dotze. També hi ha qui fa l'estudi mirant els 12 primers dies de l'any. Existeixen molts i molts altres mètodes per saber quin temps farà que s'han desenvolupat a través del temps a partir de l'observació dels senyals del cel i de la terra. Les aureoles entorn de la lluna marquen pluja o vent en funció del seu diàmetre. Si les canyes estan molt florides, l'hivern serà molt fred, depèn de com es comporti el bestiar al prat, plou o neva; si surten els tòtils per sorpresa, pluja; si la pluja provoca bombolles a les basses, hi haurà aigua per estona; si les rajoles s'humitegen, també indiquen pluja... i afegiu-hi tots els mètodes que el lector deu conèixer per herència dels seus avantpassats. Però es descobreixen mètodes adaptats als nous temps a partir de fenòmens que abans no existien. Per exemple, el de l'aterratge dels avions que ha experimentat, ja fa temps, la Núria del Camó, a Santa Pau. Si des del mas se sent el soroll dels avions quan toquen a terra a Vilobí, no passen dos dies que no plogui. Són mètodes de poca ciència i de molta màgia. Si no endevinen el temps, són una bona fórmula per passar-lo.