Festivals i festivals

En un article publicat a la Revista de S’Agaró, el 1970 signat per Antonio Fernández Cid es podia llegir : “ En les nits assenyalades d’estiu- traduït del castellà- S’Agaró s’anima amb programes d’alta selecció musical. La remor del mar , acompanya les més extraordinàries melodies dels clàssics pentagrames de Bach i Vivaldi, Mozart i Beethoven; també de Schubert i Brams, perquè no manqui la representació romàntica. Mentre el que passa a baix, a pocs quilòmetres, o sigui a Platja d’Aro, es bullanga i anarquia de veus, idiomes, vestimentes, tipus de persones, diàlegs de la moto i la guitarra elèctrica, aquí hi ha senyorial selecció, refinament i gala rigorosa....que no cal imposar-la ja què gràcies al contagi d’aquest ambient, molt noble, a ningú se li acudiria deixar-la de banda. La catifa que uneix l’Hostal de la Gavina amb els jardins, les grades naturals que separem les fileres amb flors, els arcs sota els quals es situa l’escenari que ocupen els artistes, la discreta il·luminació que ajuda al triomf de la lluna, tants cops cantada per músiques escollides, són la millor caixa de ressonància per l’art per uns intèrprets de gran luxe, com ho és també, el mateix marc . S’Agaró no és l’indret més adequat per experiències renovadores, per intents d’estètica musical avançada. Deixem per altres ambients les discutibles conquestes d’avui en dia, perquè a la Senya Blanca, amb la bellesa serena i harmoniosa dels seus jardins, el que s’imposa, es l’obra de sempre , la que amb el pes i el pòsit dels anys, dels segles, ocupa un lloc de privilegi en la història del nostre art.”

Fernández Cid , antic tinent coronel de l’exèrcit franquista i crític musical de l’ABC continuava defensant la cultura com a patrimoni d’una determinada elit sense entendre que els temps estaven canviant, que la música podia ser un element de subversió i canvi i la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols havia actuat com a clau de volta i element cohesionador d’una proposta que organitzada per la Junta Local de Información, Turismoy Educación Popular presidia Joan Puig i Ametller, aleshores tinent d’alcalde, amb la col·laboració de Josep M. Nadal i Sallarés, propietari de la botiga Ars Populi, el 13 d’agost del 1958, van impulsar el primer concert de l’event batejat com Festival Musical de la Porta Ferrada que havia nascut un any abans. L’escollida va ser l’Orquestra Filharmònica d’Alemanya del Sud, acompanyada de la coral pròpia que sota la batuta de Thomas Christian David va interpretar l’Obertura Leonor III de Fideli, la Setena Simfonia de Beethoven i la Missa de la Coronació de Mozart. El programa, que no presentava cap estridència, era l’inici d’una revolució silenciosa que impulsada per Joventuts Musicals, va transformar les esglésies en auditoris i així a l’agost del 1970, quan Fernández Cid va escriure el que va escriure, a Cadaqués gràcies a Jordi Roch, president de Joventuts Musicals, i al patrocini de l’ajuntament naixia el Festival Internacional de Música que en la segona edició va fer un cicle sobre la música de l’edat mitjana i el renaixement, amb figures com Jean Pierre Rampal, Thomas Hemsley o Montserrat Alavedra.

El mateix havia passat a Calonge on dos anys abans quan per iniciativa del rector de la vila, mossèn Pere Surribas, de Joan Vinyes i el músic Adrià Sardó i Parals es van organitzar dos concerts en benefici de la construcció d’un altar major per a l’església de Sant Martí. Primer es van celebrar a l’interior del temple, més tard es van traslladar al pati d’armes del castell, dos auditoris improvisats on va començar a manar la música clàssica, però aviat es van imposar les sardanes i el jazz . L’acte inaugural va comptar amb la presència del aleshores governador civil , Victor Hellín, Joaquín Ruiz Jiménez, Xavier Montsalvatge, Xavier Turull o Cristóbal Garrigosa i el va protagonitzar la coral Sant Jordi què va interpretar obres de Tomás Luis de Victoria , Joan Brudieu, Joan Cererols, Pau Casals, Fedéric Mompou, Igor Stravinsky, Arnold Schönberg, J. S. Bach, George Brassens, Ros Marbá o Raimon. Una nit de glòria, l’inici d’una aventura que aquest 2017 celebra els cinquanta anys de vida. Una persona d’edat de Calonge m’explicava que tot i que a les primeres edicions s’intentava mantenir a un cert elitisme i l’entrada dels convidats al recinte era xalada per alguns veïns xafarders, quan la societat es va fer més oberta i el turisme va trencar les barreres imperceptibles van canviar les curiositats i els estils.

El 23 de juliol del 1981, Miguel del Barco, director del Conservatori de Música de Madrid i el trompa, solista de l’Orquestra de RTVE, Miguel Angel Colmenero van obrir el primer Cicle de Concerts d’Estiu, a Torroella de Montgrí. Gràcies al suport de la parròquia de Sant Genís, el patrocini de la conselleria de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat, la Junta Municipal de Turisme de Torroella de Montgrí, l’Estartit i la Caixa de Pensions i organitzat per Joventuts Musicals governades per Josep Lloret , aquell cicle de concerts que estava presidit pel aleshores conseller de cultura Max Canher, va ser l’embrió d’una petita revolució cultural i social. El pressupost inicial, un milió i mig de pessetes (9.000 euros)va obrir totes les possibilitats i com si es llencés una pedra a una bassa d’aigua calma els cercles expansius i concèntrics nascuts entre la Plaça de la Vila i l’església de Sant Genís, han afectat a la vida quotidiana d’una vila alimentada per l’oferta cultural que els dies del festival ha atret melòmans, però també turistes i estiuejants.

El 1988 a l’acte d’inauguració del festival, Yehudi Menuhin, va dir que la música era una manera d’entendre la vida, què li feia plaer elaborar i valorar una obra artística. “A vegades - va dir- - realitzar petits actes humils i discrets omplen de joia el cor de l’artista, estar en aquest poble petit hem produeix gran satisfacció.» I més, veien com els carrers i places de Torroella s’omplien d’estudiants que assistien als cursos internacionals d’Interpretació i Composició Musical, amb un destacat claustre de professors. Torroella s’ha sabut adaptar a les circumstàncies, el mateix havia fet el festival de Begur iniciat el 1977, catorze anys després que Carmen Amaya fes l’últim ball intentant recaptar fons per il·luminar el castell de Sant Pere i havent de suportat l’amenaça d’altres convocatòries com la del castell de Peralada, nascut el 1987, amb tota pompa i solemnitat. Impulsat per Carmen Mateu, finançat gràcies a la política de responsabilitat social corporativa del Grup Peralada, va néixer amb un important suport de les institucions i així el 1988, la reina espanyola Sofia de Grècia i la princesa anglesa lady Diana Spencer , més coneguda com Diana de Gales, van assistir a un concert que va oferir Josep Carreras a la plaça del poble. Especialitzat en òpera i produccions pròpies, per exemple allà es va representar des del Barbero de Sevilla a La Bohème, el Rapte del Serrallo o Marina, ha trobat una dura competència amb el festival que s’organitza al jardí de l’antic castell dels Woevodsky, al Cap Roig. Es va iniciar a l’any 2000 com una convocatòria pels amants del jazz, però gràcies al finançament, primer de Caixa Girona i, després de l’absorció, de la Caixa de Pensions reconvertida en Caixabank, sobre els penya-segats de Calella, voltats d’una natura ufanosa i una vegetació original hi han actuat els millors grups i veus, des d’Elton John a Barbara Hendricks, passant per Alejandro Sanz o Paco de Lucía.

No podem oblidar ni el Portalblau, segons definició pròpia un festival de música i arts de la Mediterrània de l’Escala-Empúries, iniciat el 2008, any de la commemoració del centenari de l’inici de les excavacions, que forma part del projecte Ariadna – Xarxa Euromediterrània de cultura i patrimoni, amb altres vuit festivals d’Itàlia, Grècia i el Marroc; ni els Sons del Món que volta l’Empordà: Roses, Castelló d’Empúries, Empuriabrava, Cantallops, Mollet de Peralada, Cadaqués, Vilajuïga o Rabós, demostrant que la musica no tan sols aplaca les feres sinó que fa moure els estiuejants. Tot i que alguns experts asseguren que l’oferta està saturada, les xifres canten i a les nits de xafogor a la costa es poden sentir interpretacions de Bach o Mozart i també reggae, rock o flamenc. Han guanyat els de baix, la Senya Blanca ja no senyala la lluna, ha tancat. Els concerts s’han traslladat a S’Agaró. Cinquanta cinc anys després, la Porta Ferrada i Cadaqués continuen. Fernández Cid s’estiraria els cabells.