Solidaritat en el caos

Aigua, galetes, patates i fins i tot entrepans van fer una mica més passables, si hi havia alguna manera de fer-ho, les hores i hores d’espera en els col·lapses viaris per sortir de Barcelona de dijous al vespre, a la nit i a la matinada. A la Meridiana, a la Gran Via i a la ronda de Dalt. Els vehicles havien quedat atrapats pels controls policials després de la mort de tretze persones i un centenar de ferits per l’atropellament terrorista a les Rambles de Barcelona. I els veïns dels barris més propers, sense cap organització prèvia, van decidir sortir i dur-los beure i menjar. Uns havien vist per les xarxes socials peticions gairebé d’auxili davant la desesperació de no poder avançar. D’altres van sentir trucades en directe a programes de ràdio. “És admirable el que va fer aquella gent. A quarts de sis del matí encara estaven al peu del canó”, explica David Ràfols, un gironí que amb la seva família es va passar deu hores a la ronda de Dalt.

Ràfols tornava de viatge als Estats Units amb la dona i la filla. Tenien el cotxe aparcat a prop de l’estació de Sants i van quedar col·lapsats a la ronda. La van agafar a les set de la tarda i cap a les sis de la matinada arribaven al control dels Mossos on s’acabava l’embut. “Entenc que eren mesures de seguretat –diu–, però ens podien haver desviat o avisat. 10 hores és una barbaritat!”. Enmig de la desesperació va començar a aparèixer una bicicleta amb bidons d’aigua, una moto amb aigua i alguna cosa per picar, i en alguns punts fins i tot els veïns van muntar taules amb avituallament. Com a les curses, per entendre’ns.

Un dels mobilitzats era l’Adrià Milà, un taxista de 23 anys. Viu a Nou Barris i després d’estar hores traslladant gratuïtament amb el seu vehicle persones que buscaven com sortir de la plaça de Catalunya i el recinte acordonat, es va incorporar amb un amic a repartir aigua a la zona de la Via Júlia. “Érem molta gent del barri intentant alleujar l’espera a la gent dels cotxes”, recordava ahir Milà encara amb la veu mig entretallada. I és que té mil anècdotes per explicar: com ara que van anar a un bar a buscar aigua per repartir i no els la van voler cobrar.

Fa de taxista des del gener. El seu pare també ho és. Dijous feia festa, però va agafar el taxi i va anar al centre per traslladar les persones que ho necessitessin. “El primer que va pujar al taxi va ser un noi molt nerviós que em va dir: “Porta’m on sigui. Lluny d’aquí.” Havia vist l’atropellament, els morts i els ferits. També va portar una família mexicana amb criatures a Sants perquè anaven cap a Castelldefels. El servei solidari era gratuït, però li van voler donar 30 euros per la benzina. “Els vaig dir que no i quan van baixar me’ls van deixar a dins del taxi”, explica Milà. Ahir estava destrossat, però satisfet. “Gràcies a la meva feina vaig poder ajudar la gent. Si no, potser m’hauria hagut de quedar impotent a casa”, manifestava.

Fins a les quatre de la matinada, quan encara les vies de sortida de la ciutat estaven col·lapsades, a la zona desallotjada del centre de Barcelona s’hi vivia una tranquil·litat tensa. Només policia, equips d’emergències sanitaris, la Creu Roja i periodistes acreditats procedents de tot el món. De tant en tant riuades de turistes acompanyats per policies als hotels. Cap a les dues, la imatge més buscada per les càmeres de guàrdia: els Mossos es van endur coberta amb una lona la furgoneta de l’atemptat. Més o menys a la mateixa hora arribaven a casa, a prop de la plaça de Sant Jaume, l’Assumpció i en Joaquim, una parella de 64 i 75 anys acompanyats per un cotxe de la Guàrdia Urbana. Tornaven de vacances de Lleó i es van trobar que no podien entrar al Gòtic. Es van haver d’esperar que els acompanyessin. Durant l’espera asseguts en un banc de Gran Via - passeig de Gràcia, els van fer companyia una dona i la seva filla que havien sortit per ajudar qui les necessités. “Vam creuar la ciutat com si fos una fortalesa –recordava ahir l’Assumpció– i per passar els controls els agents deien una mena de contrasenya”.