la contra
La igualtat amb ulls d'infant
Escolars de primària han il·lustrat el nou calendari del Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany, que des de fa tres anys es dedica a la igualtat de gènere
Els rols que de manera estereotipada s'atribueixen als homes i a les dones tornen a ser el tema del calendari del Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany, que aquests dies s'està distribuint. Aquest cop, les il·lustracions, consistents en escenes de contes populars amb els papers masculins i femenins intercanviats, les han fet alumnes de primària de la comarca.
Escolars de cinquè i sisè dels CEIP Baldiri Reixac, Pla de l'Ametller i Casa Nostra, de Banyoles; el Frigolet i l'Entorn, de Porqueres; Alzina Reclamadora, de Fontcoberta; Bora Gran, de Serinyà, i Carles Fortuny, d'Esponellà, en són els autors. El calendari del consorci és una edició reivindicativa que s'està convertint en un clàssic a la comarca. Nascut fa tres anys en el marc del pla d'igualtat, el primer calendari va ser de fotografies d'homes coneguts de la comarca fent feines atribuïdes normalment a les dones (fregar el terra, rentar els plats, cuinar...) i l'any passat, retrats de dones en tasques considerades masculines (policia, paleta, operària de grua...).
Els patrons dels contes
Per al 2010 s'ha canviat la fotografia pel dibuix i s'ha convidat a una nova generació perquè interpreti la qüestió dels rols i els estereotips de gènere. La mainada convida a reflexionar-hi recorrent a un material que tenen ben a mà com són els contes, variant-ne el sexe dels protagonistes. «L'objectiu –s'explica en la introducció, escrita en el mateix calendari– és observar els patrons de conducta que transmeten els contes i imaginar les possibilitats de canvi (...) Una noia pot ser tan valenta? Un noi pot ser sensible i enamoradís? Una noia, soldat? Un noi, criat? Etc.» Els promotors, afirmen, volen afavorir nous models femenins i masculins, a través de l'humor i la crítica.
És d'aquesta manera que en Pinotxo s'ha convertit en la Pinotxa; qui canta «patim, patam, patum, homes i dones del cap dret» no és en Patufet, sinó la Patufeta; en la història de la Blancaneu, la noia esdevé un noi, els nans són tot dones i el personatge malvat és un rei; qui besa els llavis de la llegendària figura dorment és una princesa que ha aparegut cavalcant pel mig del bosc; qui escombra l'escaleta és un ratolí amb un llamp de bigoti i no pas una fràgil rateta; l'ésser meitat humà, meitat peix que surt del mar és un Sirenet de pit pelut... i així fins a dotze il·lustracions.
I, efectivament, el calendari assoleix el seu objectiu: primer, el canvi de sexe sorprèn, però tot seguit penses: per què no podia haver estat així?