Un símbol que fa 25 anys

L’any 1992 s’inaugurava a Sabadell el parc Catalunya després que Antoni Farrés, al capdavant del primer ajuntament democràtic, fes seves les històriques reivindicacions dels veïns per preservar l’espai verd i aturar la construcció d’habitatges. El resultat va ser un dels parcs urbans més grans de Catalunya, amb 43 hectàrees, comparable amb els existents en aquella època en altres ciutats europeus. En el marc de la festa major, que se celebra aquest cap de setmana, es rememorarà amb una exposició tot el procés de creació i de desenvolupament d’un parc que va esdevenir un símbol de la recuperació i la transformació de la ciutat. “Es va aprofitar l’oportunitat per redimensionar i redefinir Sabadell i no hauria estat possible sense la inicial reivindicació veïnal”, assegura Manel Larrosa, que va ser responsable d’Urbanisme al consistori entre els anys 1979 i 1987, que hi afegeix que “es va donar una segona centralitat a Sabadell” en un procés complex i llarg però amb un final reeixit. Per Xavier Guerrero, actual regidor d’Espai Públic, el parc va ser “el principi de la recuperació de l’espai públic de la ciutat per a les persones”. Assegura que ara s’està iniciant “una segona revolució” i en posa com a exemple la planificació de l’espai central.

Cal remuntar-se als anys vint del segle passat per trobar el primer projecte de l’espai situat entre la Creu Alta, Can Rull i Can Borgonyó. A la dècada dels setanta es va arribar a aprovar un pla per construir fins a 3.000 habitatges, que va aixecar les protestes dels veïns traduïdes en accions reivindicatives com ara la plantada d’arbres. Larrosa recorda que totes les forces polítiques es van fer seva la reivindicació, malgrat que amb diferències, en els primers comicis democràtics al consistori. “El setembre del 1979 es va fer la festa major de Sabadell a la zona”, cosa que posa com a exemple el compromís del govern de Farrés. En aquell moment ja es van traçar les bases del futur pla amb una gran façana edificada, on hi ha els jutjats i els espais comercials, es van preveure equipaments i tota la gran àrea verda. “El resultat de tot el procés va ser rodó perquè no va suposar cap cost a la ciutat”, destaca. Es va crear un consorci urbanístic participat per la Generalitat i l’Ajuntament, que posava els terrenys que havia anat adquirint (la situació econòmica hi va ajudar) i que va acabar revertint els beneficis en el gran projecte gràcies a la gestió pública. Dolors Calvet, la successora de Larrosa, recorda la inauguració: “La gent estava molt eufòrica i vam repartir informació explicant totes les xifres de l’obra.” Calvet destaca que el projecte va obtenir el consens de tots els grups municipals. L’exresponsable indica que permetia obrir un nou vial, crear el parc i consolidar el procés de terciarització de l’economia local. A la zona, hi ha els jutjats, oficines, comerços i la Cambra de Comerç. Els dos responsables deixen clar que el parc va ser un projecte clau, però no l’únic. També es van fer equipaments, pisos –com per exemple els de plaça Espanya– o es van millorar i mantenir carrers. “Érem conscients que fèiem una ciutat nova i vam veure com l’antiga s’adaptava a les novetats”, explica Calvet.