“Calia posar música a tot el procés de l’embaràs”

M’agrada sempre posar música a alguna temàtica, intentar associar conceptes diferents i explicar-ho amb la música. La idea d’Umbilical va sorgir quan moltes de les meves amigues van quedar embarassades de cop, i vaig voler fer una música per als seus nens. Vaig descobrir que tot aquest món era molt interessant i vaig començar a fer un treball de camp per informar-me de tot el procés de l’embaràs. Vaig pensar que, més que fer un parell de temes dedicats al nadó, el que calia era posar música a tot el procés, des del moment de la concepció fins al del part i, després, a la relació entre mare i fill.

Es tracta d’ una obra musical dividida en dotze temes en què s’explica el procés de tot l’imaginari de l’embaràs. Per fer aquesta música em vaig posar en la pell d’una dona per saber com s’ha de sentir durant tot aquest temps. És una cosa molt engrescadora.

Vaig anar preguntant a cadascuna per les seves vivències i arran del que hem van dir es va anar construint Umbilical. Els primers temps de l’embaràs són molt atmosfèrics, perquè la mare té por i es planteja si ho sabrà fer o no. Són moments en què no ho pot explicar a ningú, perquè els tres primers mesos està mal vist que es digui que s’està embarassada, i la dona ho viu amb solitud i amb una certa por fins a l’arribada del part. A partir del part, hi ha una altra etapa. I tot això la música del meu disc ho va explicant.

No, el part és a la meitat del disc, i de la peça sis a la dotze s’explica la relació de la mare amb el nadó. En el tall sis, la música explica el part; és el tema més potent del disc perquè el moment també ho és. Aquí, per fer aquesta part de la música, és on vaig tenir més contacte amb mares; cadascuna d’elles ho havia viscut d’una manera diferent, amb sentiments i dolors. La música d’aquest tema és una mica més atmosfèrica perquè explica més detalladament un dels moments més forts de tot el procés.

En una de les primeres peces de l’Umbilical, amb la música imagino un nen molt feliç i totalment lliure al ventre de la mare. He barrejat amb les notes escrites al pentagrama sons reals del cor del nadó envoltat del líquid que el rodeja. Tot és una barreja amb les notes del piano.

La meva base de treball sempre és el piano, però en aquest disc vaig veure que necessitava alguna cosa més, i, a més de la corda, vaig agafar cinc sopranos, totes mares, que, quan els vaig parlar del projecte, se’l van fer seu ràpidament.

Els anteriors discos els he fet tan sols amb piano, però en aquest volia una sonoritat orgànica que fos real, i crec que la gravació amb la corda guanya moltíssim per aconseguir l’objectiu sonor que jo volia.

La comprenc molt millor, i crec que és una cosa molt potent i tan quotidiana que ningú hi dona la importància que té.

La dedicada al moment del part és la que m’ha costat més d’expressar. És la més forta i potent de les dotze peces del disc. Intento explicar les contraccions i les preguntes que, en aquell moment, es fa la mare. En la partitura d’aquesta peça hi ha un moment en què tot va seguint el seu curs i arriba la confiança; amb un vals, expresso com, aleshores, la mare ja es veu preparada per dur-ho tot endavant.