L’Ibec obre una nova línia de recerca en neuroenginyeria

Descobrir el funcionament del cervell i com reparar-lo és un dels grans reptes que té al davant la ciència i un dels centres de referència del país, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec), vol contribuir a posar-hi llum. Així s’explica l’obertura al centre d’una nova línia d’investigació amb la creació d’un grup que reforça la recerca en neuroenginyeria que ja hi té lloc.

El nou grup de treball s’anomena Sistemes Sintètics Perceptius, Emotius i Cognitius (SPECS, per la sigla en anglès) i s’emmarca en el programa de bioenginyeria per a l’envelliment actiu. El líder del grup és el professor Icrea Paul Verschure, doctorat en psicologia i que havia investigat a l’Institut de Neurociències de San Diego (EUA) i en diferents universitats europees, entre les quals la Pompeu Fabra, on estava fins ara el grup SPECS. Amb l’arribada a l’Ibec, Verschure dirigirà un grup de més de 30 investigadors que inclou biòlegs, psicòlegs, físics, matemàtics, enginyers i informàtics. El grup se centrarà en la teoria de la ment i el cervell, en els dispositius biomimètics i en la reparació cerebral i les noves tecnologies per millorar la qualitat de vida.

Fins ara, Verschure i SPECS ja estaven desenvolupant algunes recerques que tenien com a objectiu permetre als robots comprendre les seves accions, així com les dels humans, i poder interpretar-les i comunicar-les. També ha desenvolupat un sistema de rehabilitació amb joc per a accidents vasculars cerebrals que s’aplica a cinc països en vint centres (entre els quals, els hospitals Vall d’Hebron, de l’Esperança i Parc Taulí). Una altra línia de investigació ja en curs és la creació d’un cerebel de silici, el primer sistema neuroprotèsic bidireccional del món, que en ratolins ha funcionat amb èxit.

“En el nostre programa estem analitzant tot un ventall de casos de neuroenginyeria, neuroeducació, neurorrobòtica, neuroestètica, neurorehabilitació, etc. No es tracta només de construir eines per a la neurociència, sinó d’avançar i fer progressar la condició humana a través de la neurociència”, va explicar ahir Verschure en la presentació del grup, apadrinat pel premi Nobel de medicina el 2014 Edvard Moser.