Memòria històrica
Arriba als jutjats la retirada de noms franquistes a Lleida
El col·lectiu Lleida Lliure de Franquisme formalitza la demanda contra la Paeria perquè elimini de la via pública 9 denominacions
Aportaran documents, testimonis i reclamacions fetes des dels anys 80 al judici oral
La plataforma Lleida Lliure de Franquisme, que agrupa diverses entitats, va formalitzar ahir la demanda contra l’Ajuntament de Lleida perquè retiri el nom de 9 carrers dedicats a alcaldes i destacats dirigents franquistes.
La resolució d’aquesta demanda, que es veurà en un judici oral probablement ja al 2018, s’ha presentat com a contenciós administratiu en entendre que la Paeria vulnera la llei de la Memòria Històrica en mantenir aquests homenatges a persones que van donar suport a la repressió i als assassinats.
“Mantenir aquests carrers incompleix l’article 15.1 de la llei de memòria històrica, que prohibeix l’exaltació del règim franquista”, segons va assenyalar l’advocada Esther Sancho. Els demandants, a més, van recordar que en els dos darrers plens de l’Ajuntament de Lleida es va aprovar la retirada de medalles de la ciutat a deu alts càrrecs del franquisme i restituir la dignitat dels funcionaris municipals depurats per la dictadura. En canvi, l’alcalde es nega a retirar aquests 9 noms de carrers.
La demanda es fonamenta en aquest argument jurídic i s’acompanya amb un seguit de proves documentals, un extens dossier amb prop de mig centenar de proves. Aquestes se centren a demostrar la participació activa d’aquests personatges en la repressió franquista o en la col·laboració amb el règim.
Les proves documentals demostren, per exemple, com l’alcalde Ramon Areny va signar documents al 1939 avalant l’afusellament de tres lleidatans per ser militants del POUM o participar en una vaga, entre altres “pecats”. També hi ha documents ordenant la depuració de funcionaris municipals per ser, suposadament, “rojos”. També hi ha telegrames de felicitació a Franco de l’alcalde Miquel Montanya. Altra documentació és una sentència de Bilbao en el mateix sentit que persegueix Lleida o com l’Ajuntament de Vilanova de Bellpuig va retirar el nom de carrer dedicat a Casimiro de Sangenís Bertrand per la seva implicació franquista, però que a Lleida es manté intacte.
La demanda s’acompanya també de tot un recull d’informació sobre les campanyes que des dels anys 80 s’han anat fent per retirar aquests i altres noms. Com una del 2005 que va reunir 1.500 signatures, o del 2011, quan els veïns de Ciutat Jardí van demanar retirar el nom de Carmelo Fenech.
Rosa Peñafiel, neta d’Antonio Cantano, represaliat pel franquisme, va lamentar l’actitud de la Paeria i de l’alcalde Àngel Ros, que “mostra un immobilisme absolut cap a la dreta, negant-se a retirar el nom d’aquests carrers”. Peñafiel també va dir que “la lluita al carrer ja la tenim guanyada i que ara esperem guanyar-la als jutjats”.
LA XIFRA
LA FRASE
Ros hi veu intencions polítiques
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va voler menystenir la demanda. “És una de les moltes demandes que rep la Paeria per quaranta mil temes”, va dir. Segons el paer en cap, es tracta d’una demanda impulsada per una organització associada a la CUP i que es presenti ara demostra que “la intencionalitat política és molt clara”. L’alcalde va reiterar que “la ciutat de Lleida va ser de les primeres que va fer els deures eliminant els noms significativament franquistes de la ciutat. S’ha fet una tasca exemplar des del punt de vista de la memòria històrica i del valor de la democràcia, i així se’ns ha reconegut en les publicacions del Memorial Democràtic”. L’alcalde ha recordat que a l’inici de la democràcia ja es van canviar una seixantena de noms de carrers, i quan ell va arribar a l’alcaldia també es va fer el mateix amb els dels blocs socials, es va enderrocar el monument als caiguts i es va dignificar el cementiri amb espais de memòria.
La demanda reclama retirar els noms dels carrers dedicats a l’alcalde Areny, alcalde Montanya, alcalde Sangenís, Sangenís Bertrand, Lluís Besa, alcalde Recasens, germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya.