Terra de grimpaires

No fa gaires anys, Matadepera era un poble rural, envoltat de masies. Encara avui és un portal a la natura. Per Sant Sebastià, els seus habitants reforcen els lligams amb la muntanya que tenen a tocar amb una festa marcada per la tradició i un pi de grans dimensions.

El dia de Sant Esteve un grup de persones es dirigeix als boscos propers, a la Mata, a la Barata, i tria alguns pins d'entre 15 i 20 metres d'alçada i d'uns 150 centímetres de perímetre. Comencen així dues setmanes de tradició, de foc màgic, d'un ritual ancestral que va ser recuperat l'any 1975 per la Germandat de Sant Sebastià, des d'aleshores perpetuadora de la festa.

El divendres anterior a la diada del sant els veïns es retroben a la plaça de Cal Baldiró. Tot és fosc fins que s'encenen les torxes, sonen els petards i comença una cercavila de foc fins a la Riera, davant del pavelló. Allà s'escampen les fogueres.

L'endemà dissabte hi ha fira d'artesans al matí i un dels moments més esperats de la festa al vespre. Al bosc de la Pedrera de l'Angelet, a Can Prat, aquell grup que va assenyalar la zona per Sant Esteve es retroba, sopen plegats i trien el pi que aquest any presidirà les festes. Es talla a cops de destral i es baixa carregat a les espatlles –«tal com es feien les feines antigament, amb treball en equip, força, alegria i responsabilitat»– fins a la plaça. Diumenge al matí el pi s'escorça amb la destral catalana i a la tarda es posa dret de nou amb l'ajuda de cordes i d'una grua, per tal d'evitat accidents. El pi ja és plantat i allà restarà fins al dia 25, moment en què es retira i es dóna per acabada la festa.

Al mig de la plaça, el pi esdevé l'eix de totes les activitats culturals i esportives durant tota la setmana. I el dissabte més proper a la diada del sant es fa el concurs de grimpaires, una competició peculiar en què el premi és un pernil; un pernil que s'endú qui l'agafa en el menor temps possible. Cada any més d'un centenar de persones grimpen –és a dir, hi pugen a pèl– el pi. Només amb una corda de seguretat, infants i joves proven d'enfilar-se fins dalt de tot, on hi ha el pernil. No tots hi arriben.

El segon diumenge les festes comencen amb l'ofici solemne en honor al sant copatró de Matadepera. Com marca la tradició, es reparteix un tros de tortell beneït als assistents. En acabar hi ha la cercavila, presidida per la imatge del sant i l'estendard de la Germandat. Al migdia, al voltant del pi, tothom dansa el ball de l'Arbre. Després hi ha sardanes i seguidament el ball del Tortell, on s'obsequia amb un tortell la parella que es treu a ballar.