Els detinguts per l'incendi van donar l'avís al 112 quan el foc ja estava fora de control
La trucada donant l'alerta va ser el fil que van estirar els Mossos per descobrir que les causes del foc no eren naturals
L'advocat de la família de Ramon Espinet, un dels cinc bombers morts en l'incendi, encara no té clar si demanarà per als dos detinguts una acusació d'homicidi imprudent. «L'informe dels Mossos no revela quin va ser el mòbil que els va portar a encendre el foc, si va ser intencional o no, i encara és prematur», va dir ahir l'advocat Pau Simarro.
Però el que detalla la investigació que han fet els Mossos és que els detinguts van tenir un comportament força estrany: van encendre el foc amb elements forestal quan havien comprat bombones de càmping gas per escalfar-se el sopar, i no van trucar de seguida als serveis d'emergències, sinó al cap d'almenys mitja hora. Segons han reconegut als investigadors, Forner va dir que ell no va trucar perquè no li anava el telèfon mòbil, i Paz que no va trucar immediatament perquè, en paraules literals, «estàvem cagats de por».
La trucada de Juan Antonio Paz al 112 va ser la que va posar en marxa la línia d'investigació que ha acabat amb ells dos detinguts. L'incendi va ser el 21 i 22 de juliol i el 6 d'agost els Mossos van prendre declaració a Paz. Aquest els va explicar que ell i Forner havien anat d'excursió als Ports, van veure fum i van trucar als serveis d'emergències. Durant aquells dies, els Mossos van prendre declaració a prop d'una desena de persones més.
Un relat sospitós
Els agents, però, van detectar diverses incoherències en el relat de Paz i van sospitar d'ell. Van aconseguir una ordre judicial per fer un seguiment de les converses telefòniques d'ell i de la persona que l'havia acompanyat aquell dia als Ports. La jutgessa havia declarat secret de sumari per protegir la investigació. Finalment, al cap dels mesos, el seguiment telefònic va donar resultat i va donar prou dades als Mossos per poder formular una acusació contra ells.
Abans, però, necessitaven també proves físiques i van sol·licitar una ordre d'escorcoll domiciliari durant el qual van localitzar la càmera i la targeta fotogràfica amb què els detinguts havien fet fotos de l'incendi poc després de declarar-se. Després d'això, dissabte els Mossos van detenir Paz i Forner sota l'acusació d'haver provocat l'incendi d'Horta de Sant Joan.
«La mà del diable»
En la declaració al jutjat, els detinguts haurien reconegut que van encendre foc per preparar-se el sopar i dormir al ras, i que els va semblar que no feia vent i no hi hauria perill. En la declaració, neguen que hi hagi hagut intencionalitat de provocar l'incendi i que, coneixedors del medi forestal, no hi veien cap perill que la seva petita foguera es propagués. «Ha estat la mà del diable», ha dit un d'ells davant la jutgessa de Gandesa que instrueix el cas.
Tot i això, l'advocat del bomber Ramon Espinet no descarta que hi pugui haver algun mòbil i, segons com vagin les investigacions, es planteja presentar, a més de l'acusació d'incendi, alguna de més greu. En l'informe dels Mossos no consta que els detinguts actuessin sota els efectes de l'alcohol o les drogues, però l'advocat Pau Simarro troba massa «incongruències» en les declaracions dels dos detinguts i no descarta, com a acusació particular, demanar la pena d'homicidi imprudent per a ells.
La defensa vol evitar «judicis paral·lels»
GUSTAU MORENOÒscar Grau, un dels advocats de Juan Antonio Paz, va recordar ahir que els dos encausats han admès la seua responsabilitat en l'inici del foc, però que la propagació de l'incendi va ser «incidental». Segons la declaració del seu client, Lorenzo Forner va ser qui va encendre el foc per escalfar menjar i fer caliu, ja que els dos excursionistes tenien la intenció de passar la nit a la muntanya. Però el foc se'ls va descontrolar i, quan no van aconseguir apagar-lo, van trucar al 112, i van fugir «atemorits». En aquest sentit, un dels principals problemes de la defensa de Paz (tot el despatx tortosí Fornós Advocats estava ahir mobilitzat en el cas d'Horta de Sant Joan) serà explicar per què algú que ha provocat un foc accidentalment s'atura durant la fugida per fer unes fotografies. De fet, la publicació d'una de les fotografies a la premsa, en què es pot veure el seu client amb les mans al cap i una cara somrient davant de les flames, ha provocat malestar i neguit entre la defensa de Paz. Segons Grau, el tractament mediàtic del cas demostra que al país hi ha «dues formes d'actuar diferents», quant a la presumpció d'innocència i el dret a la intimitat, si la persona que està acusada d'haver comès un delicte pertany o no a una família de l'alta burgesia catalana. En realitat, ahir al matí la defensa encara no havia tingut accés a la quinzena de fotografies que els Mossos d'Esquadra van haver de recuperar, ja que havien estat esborrades de la targeta de memòria de la seua càmera digital. De fet, la defensa no va conèixer l'existència de les imatges fins que van veure la primera fotografia a la premsa, i fins que han consultat la documentació de la instrucció, on hi ha còpies de les fotos en blanc i negre. En aquest sentit, ni saben qui ha pogut filtrar les imatges ni tampoc en quin moment la policia va requisar la càmera, si durant els escorcolls o després de la detenció. «Volem veure la resta de fotografies amb calma, però tenim la sensació que han filtrat intencionadament la fotografia que més perjudica els dos joves», va remarcar Grau. L'advocat també va advertir que, en cas que finalment se'ls processi per un delicte d'incendi forestal, els encarregats de jutjar el seu client seran els membres d'un jurat popular, i que la publicació de la imatge pot perjudicar-los, perquè ja ha començat ja un «judici paral·lel» a través dels mitjans de comunicació. «Són unes imatges molt interpretables; algú pot pensar que en la fotografia mostra alegria, però un altre potser dirà que sembla que s'estiga penedint del que ha fet», va valorar. Grau també va explicar que la causa ja té set volums, i que es preveu una instrucció llarga del cas. De fet, encara no han vist tota la documentació i no poden dir en quin moment el seu client va convertir-se en sospitós d'haver provocat l'incendi, pels Mossos d'Esquadra. «Hem presentat recurs a l'acta de presó i ara estem esperant la resolució del jutge», va afegir-hi. A més, va anunciar que sol·licitaran la pràctica de proves durant la instrucció. A banda, el despatx d'advocats no s'havia posat en contacte amb el seu client després de la publicació de la imatge, però tenia previst parlar-hi durant la setmana que ve, i estudiar si inicien algun tipus d'acció per defensar el seu dret a la intimitat.D'altra banda, també Pilar García, l'advocada de Lorenzo Forner, va presentar dimarts al matí als jutjats de Gandesa un recurs contra la interlocutòria de presó del seu client, que va qualificar de «desmesurada» i fruit de la «pressió mediàtica»: «S'està fent un linxament públic als dos nois. Encara s'han de demostrar moltes coses durant la instrucció i s'està acusant a la lleugera».
k
L'acusació apunta als comandaments
L'advocat de l'única família dels bombers morts que s'ha presentat com a acusació particular –les altres quatre famílies encara no ho han fet– apunta que, més enllà de les responsabilitats que puguin tenir els dos detinguts per haver provocat el foc, també s'hauran d'aclarir les que puguin haver comès els comandaments d'Interior que van intervenir en el foc d'Horta de Sant Joan.
De moment, l'acusació particular va demanar ahir al jutjat de Gandesa que cridi a declarar com a testimonis cinc càrrecs que havien de supervisar les operacions. Segons l'advocat Pau Simarro, aquests comandaments haurien d'aclarir per què no es van atendre les repetides crides d'emergència que van fer els bombers del GRAF de Lleida i els del GRAF de Barcelona quan es van veure envoltats pel foc i demanaven que els anessin a rescatar.
L'extens informe que ha realitzat el cos de bombers sobre el cas, indica que des de les 15.40, quan es va fer la primera crida d'emergència, fins a les 16.45 (hora de l'última crida de socors dels GRAF de Lleida) no se'ls va prestar auxili. Fins i tot, els bombers del GRAF de Lleida van fer una trucada per mòbil a la seva base a Lleida per informar de la seva situació, ja que la crida d'emergència no va obtenir resposta. En canvi, l'avís de la unitat BRIF del Ministeri de Medi Ambient, que es trobava en una situació similar i va donar l'avís també en aquell interval, sí que va ser rescatada per mitjans aeris. Els GRAF de Barcelona van sobreviure després de talar un cercle de seguretat i ficar-se cada bomber en sacs de protecció, però els de Lleida van morir tots excepte un, Josep Pallàs, que encara està hospitalitzat a la Vall d'Hebron.
