Barcelona, Terrassa i Manresa ja tenen espais als cementiris per enterrar-hi musulmans
La Generalitat elabora una guia que recomana als municipis la creació i gestió d'aquests recintes
La Guia de recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l'àmbit dels cementiris va ser presentada ahir pel vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, en un acte al qual van assistir també el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Salvador Esteve. El protocol, pactat amb el municipalisme, recull tota la normativa vigent en aquest àmbit, les principals peticions de les diferents confessions religioses i una sèrie de recomanacions als municipis, que són els que tenen la competència exclusiva en l'ordenació dels cementiris.
Actualment, només tres municipis catalans –Barcelona, Terrassa i Manresa– disposen d'espais diferenciats en els seus cementiris per celebrar enterraments d'altres confessions religioses que no siguin la catòlica. Barcelona té un espai específic a Collserola per a musulmans i jueus i dos recintes més per a enterraments jueus als cementiris de Sant Andreu i les Corts. En el cas de Terrassa i Manresa, la cessió d'espai als cementiris és només per a la fe musulmana. La fe bahà'í té un espai privat al cementiri de les Roques Blanques, al Papiol, i la resta de confessions religioses que recull la guia –des de les esglésies evangèliques i ortodoxes fins al budisme, els xinesos o els testimonis cristians de Jehovà– no tenen cap parcel·la específica en cap cementiri català.
Cementiris separats, no
Davant aquesta realitat i tenint en compte que les peticions de les comunitats religioses creixen, la guia de la Generalitat recomana als municipis la creació de parcel·les diferenciades per a les religions que ho demanin. La mateixa guia, però, insta els ajuntaments a gestionar íntegrament les parcel·les en coordinació amb les entitats religioses locals, i desaconsella que es creïn amb fons públics cementiris separats per confessions religioses, tot i que reconeix que l'existència seria també legal perquè així es recull en els acords signats l'any 1992 tant amb la comunitat musulmana com amb la jueva. També s'apunta que en el cas de les comarques on hi hagi una demanda creixent es valori la possibilitat de crear parcel·les d'àmbit supralocal mancomunades en forma de consorci.
La guia recorda que la legislació vigent prohibeix la inhumació sense fèretre, un precepte recollit tant en la religió musulmana com en la jueva. Ahir, en la presentació del protocol, Carod-Rovira va assegurar que a Catalunya, «on es parlen 250 llengües i s'hi practiquen totes les religions», les diferents creences «han demostrat la capacitat per adaptar les seves pràctiques a la legalitat catalana».
Bustos i Esteve van felicitar la Generalitat per l'elaboració de la guia i Carod va subratllar que un acte com el d'ahir, al qual van assistir representants de les diferents religions, «no és gaire imaginable en la majoria de països europeus».