Els pobles petits de la regió resisteixen la despoblació

Tres dels cinc municipis més petits de Catalunya són a la regió central. Són Sant Jaume de Frontanyà –que és el que té menys habitants, amb només 27 veïns segons el padró del 2016–, seguit de Gisclareny (29) i Fígols (40). Són poblacions que van tenir una gran pèrdua de població entre el segle XIX i els anys setanta del segle passat, però que a partir de llavors han resistit la despoblació. Així ho afirma el professor Joaquín Recaño, del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), autor de l’estudi La sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida. L’informe descarta que cap dels municipis petits de la regió –sobretot situats al Berguedà, però també al Solsonès, al nord de l’Anoia i Osona– estigui en perill de desaparèixer, i limita aquest risc a només set poblacions de les comarques tarragonines i lleidatanes.

L’estudi alerta que 1.840 municipis de l’Estat espanyol estan en risc de despoblació irreversible, tot i que el seu autor assegura que “ara Catalunya no està afectada per processos de despoblació. Això és així perquè Catalunya és un espai ben integrat, on està tot molt a prop, hi ha vies de comunicació que comuniquen les àrees aïllades”, afirma el professor. I hi afegeix: “Sí que és cert que hi ha set municipis en risc de despoblació, però són set de 900, l’afectació és pràcticament ínfima”. En concret, els pobles afectats són: Bausen, Cava, Fulleda, Guimerà, Forès, Margalef i Vallfogona de Riucorb, tots a les demarcacions de Tarragona i Lleida. En el cas de la Catalunya Central, el professor Joaquín Recaño assegura que si bé hi ha una quantitat important de municipis amb menys de 1.000 habitants –en els quals es fixa l’estudi– ara mateix no estan en perill de desaparèixer perquè són municipis ben comunicats i amb un percentatge de persones grans i de nens que permet la supervivència. El turisme hi influeix: pot ser que “una població sigui molt petita però el cap de setmana rebi molta població”, precisa.

Les últimes dades de l’Idescat demostren que dels 25 municipis més petits de la regió, només set han guanyat població entre el 2001 i el 2016. La presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, M. Carme Freixa, reclama: “Que als municipis amb menys habitants que són els que pateixen més la despoblació se’ns tingui presents a l’hora de decidir les polítiques” perquè “som els que coneixem la realitat”. Freixa també explica que el problema principal és que “la gent vol venir a viure als micropobles però necessita poder-s’hi guanyar la vida”. Diu que per això cal per exemple l’accés a les noves tecnologies. També creu que cal mercat de cases de lloguer per atreure famílies. L’alcalde d’Argençola, Ton Lloret, assegura que el govern del municipi –de 227 habitants– han aplicat iniciatives adreçades al desenvolupament local per evitar el despoblament. I posa d’exemple “el disseny d’una política local de gestió dels boscos del terme municipal, la promoció dels productes locals via fires o fins i tot establint col·laboracions amb l’Ajuntament de Barcelona o la generació d’actuacions transversals que apleguen el turisme”, entre altres.