EMILI ARBONÉS I MARQUÉS
Baster
«Fent artesania em sento realitzat»
L'Emili Arbonés és un dels pocs basters que queden en actiu. Té el taller a Falset, on va aprendre tot el que sap del seu sogre, en Lluís Casut.
–Com és que fa de baster?
–«Perquè quan vaig arribar a aquesta casa, Cal Casut, em va agradar el que feia el meu sogre, l'olor del cuiro... i li vaig demanar que me n'ensenyés.»
–Així no es va perdre el taller.
–«Sí, però l'època en què vaig començar a treballar no era gaire bona. La poca feina que hi havia eren encàrrecs dels pagesos, per arreglar peces. L'ofici no donava gaire, però després va revifar.»
–Amb les festes dels Tres Tombs?
–«Sí, pels encàrrecs de fantasia. Tot i que jo encara treballo per a cellers, perquè aquí al Priorat encara hi ha vinyes que es llauren amb mules i cavalls. A més, cada cop quedaven menys basters i anàvem més buscats. Rebo encàrrecs d'arreu, de Castella, d'Aragó, del País Basc... Però la crisi...»
–També els ha afectat?
–«Ha baixat la feina. Durant l'any encara es fan moltes reparacions i també restauracions de peces antigues que em porten perquè les volen penjar al celler, a l'entrada de casa o a les parets d'un restaurant, per exemple...»
–Què és el que li agrada més d'aquest ofici?
–«Treballar amb les mans. Tot el que faig és artesania i quan acabes una peça et sents molt realitzat. No té res a veure amb treballar davant una màquina... Un ofici artesà enganxa molt!»
–Però la feina té horaris?
–«No, i tant que no! Si hagués de comptar les hores que passo per fer cada peça, les hauria de cobrar tres vegades més cares, i no ho sé fer! En general, l'artesania no està prou valorada.»
–El treball comença...
–«Prenent mides, sobretot per al collar. És la peça més difícil, però també la més bonica. Ha de quedar perfecta perquè, si és petita, l'animal es pot escanyar i, si va grossa, es pot llagar, sobretot si la bèstia encara s'utilitza per treballar.»
– I després...
–«Cada peça és diferent. A vegades la persona que fa l'encàrrec vol un dibuix en concret o demana les seves inicials, i d'altres vegades et donen llibertat.»
– Participa en fires?
–«Acostumo a participar a les de demostració d'oficis antics. Hi porto peces petites i altres objectes que faig amb pell, com ara fundes per a gralles. Però les fires només són un complement.»
– I les hípiques?
–«Porten selles per arreglar. Darrerament s'importen peces de l'estranger, de mala qualitat però molt barates, que es trenquen molt aviat i ja no s'arreglen: són per usar i llençar!»
–Com veu el futur?
–«Lamentablement la professió s'està morint. Quedem pocs basters i els que encara treballem ja som grans. No s'ha fet res per assegurar el relleu generacional, ni tenim ajudes... Em sembla que es perdrà tota una antiquíssima tradició: de l'ofici només en quedaran les peces als museus.»
Sense aprenents
Fa uns anys, l'Escola de Capacitació Agrària Eqüestre de la Generalitat oferia els cursos d'Oficial i d'Auxiliar de Baster, però ja no s'organitzen. «Per diferents qüestions, sempre vam tenir pocs alumnes. Ens semblaven uns cursos interessants, relacionats amb el món del cavall, amb pocs professionals, que podien tenir sortida, i a més ajudàvem a evitar que es perdés l'ofici», recorda el director de l'ECAE, Albert Riudebàs, que no preveu que a curt termini es tornin a oferir. La presidenta de la Federació Catalana dels Tres Tombs, Tània Guasch, diu que, tot i que n'hi ha pocs, encara no hi ha problemes per manca de basters. «Seria interessant que es promogués i sorgís una nova generació d'artesans.»
