Respectar els Ports

Fa poc va sorgir la notícia que la Unesco estudiava la declaració de la totalitat de les terres de l'Ebre com a àmbit a protegir pels seus valors naturals. Aquest tipus de notícies creen no poc neguit entre molts dels habitants del territori. De la mateixa manera que tothom se sent orgullós del que té, tanmateix preocupa que hom pugui imaginar que el territori ha d'esdevenir una mena de reserva per a delectació dels visitants de cap de setmana i els veïns acabin amb un barret de plomes fent d'actuants meritoris del parc d'atraccions. Els valors són certs; no debades es compta amb dos parcs naturals (el Delta i els Ports) i altres espais classificats (la reserva de Sebes, les illes fluvials de l'Ebre o la vall de Cardó, entre d'altres), a més de la singular experiència de navegar el riu per qualsevol tram entre Ascó i la Cava. Però...

La taca verda més gran és el massís dels Ports, alhora pertanyent a cinc comarques dels tres països de l'antiga Corona d'Aragó (el Port de Tortosa, de Beseit i de Fredes, encara que també de la Sénia, de Mas de Barberans, d'Horta i d'Arnes, i altres pobles; d'aquí el plural). Té la declaració de parc natural a Catalunya i al País Valencià, en aquest cas amb la denominació de la Tinença de Benifassà, encara que no a Aragó, la qual cosa crea no poques disfuncions.

Els Ports de Tortosa-Beseit són, alhora, l'espai més necessitat d'atenció. Malauradament, sempre que apareix als mitjans és per informacions derivades de conflictes. Quan encara és viu el tema de l'incendi forestal del mes de juliol, no tant pel valor del terreny cremat sinó per la desgraciada mort de cinc dels bombers que treballaven per sufocar-lo, per excés de confiança de qui el considerà ja apagat abans d'hora, aquesta setmana apareixen tres notícies més també en clau negativa. En primer lloc, la polèmica enverinada per les responsabilitats polítiques derivades de la gestió del foc. En segon lloc, l'anunci que el Departament de Medi Ambient ha autoritzat la represa d'activitats d'una mina d'extracció de bauxita al terme d'Horta de Sant Joan (dins del parc natural, espai PEIN i Xarxa Natura 2000), justament a l'espai afectat per la cremada, la qual cosa desperta no poques suspicàcies entre molts, segurament del tot infundades. I la tercera notícia ha estat l'odissea d'un muntanyenc aragonès que es va perdre al massís, entre el Mascar i la Font Ferrera, durant les hores de la gran nevada de la setmana passada; anava sol i, malgrat la seva experiència, va estar a punt de perdre la vida també per un excés de confiança. El cos dels Bombers de la Generalitat el va rescatar; els Bombers de la Generalitat que van lluitar contra el foc de l'estiu.

Els Ports mereixen molt més respecte. Respecte dels ciutadans en general, que, en alguns casos, no pas en el de l'excursionista al·ludit, es pensen que és una mena de jardí urbà on atansar-se el diumenge a cercar bolets o a fer la caminada, disfressats de capità Tapioca, amb rostida de carn inclosa. Respecte per part dels ajuntaments per fer complir la normativa que protegeix el massís de les actuacions dels que no valoren adequadament la seva importància i resoldre el tema de l'àrea urbanitzada del Mascar. Respecte de les administracions públiques competents per millorar les infraestructures, garantir els plans de protecció i evitar els usos que atempten contra la consideració d'espais naturals singulars i coordinant les seves actuacions (per què no un parc natural conjunt de les tres comunitats autònomes?). I respecte, finalment, dels polítics, tan acostumats a utilitzar qualsevol circumstància per presumir del que no es té i acusar el contrincant de les pròpies mancances; això sí, sense la més mínima autocrítica i donant les culpes a qui no es pot defensar.