GEMMA GREGORI
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE LA TARTAMUDESA
“No estem malalts, som diferents”
TRASTORN “Les persones tartamudes patim suïcidi social” dISCRIMINACIÓ “Em van ascendir i em van començar a fer «bullying»”
Una presidenta polifacètica.
Va néixer a Figueres i viu a Llançà. És infermera, professora, música i escriptora. Va estudiar infermeria i està acabant filologia catalana. Va conèixer l’associació gràcies a un company que va recomanar-li fer teràpia amb el president fundador, Josep Sansalvador. La teràpia va ser un èxit, ja que li ha millorat la qualitat de vida.
L’Associació Catalana de la Tartamudesa ha nomenat presidenta la figuerenca Gemma Gregori, que agafarà el relleu de Josep Sansalvador. L’associació, la formen una cinquantena de membres que lluiten contra la invisibilitat d’un trastorn que tenen uns 75.000 catalans.
Què és la tartamudesa?
És un trastorn de la parla i no una malaltia com sovint es diu.
Té cura?
No, però hi ha teràpies que ajuden molt. És molt important la prevenció a les escoles, i dur l’infant al logopeda si té símptomes, ja que, si no, el seu cervell s’acostuma als bloquejos i comença a agafar por.
Quan va adonar-se que patia tartamudesa?
Tinc una imatge clavada: quan tenia 2 anys, m’estaven vestint a la meva habitació, i vaig preguntar per què ja no parlava com abans. Jo vaig començar a parlar molt aviat, era una cotorra i sempre preguntava “per què?”. Fins i tot vaig estar un període de dues setmanes muda; pel mateix trastorn.
Expliqui’m el patiment que suposa.
Sovint patim suïcidi social: per estalviar-nos agafar ansietat o aguantar reaccions de la gent, ens aïllem de tot i de tothom, però no és la solució. Quan parlem ens encallem, i la gent es pensa que li estem fent una broma o que anem borratxos. Sents ràbia i impotència, igual que quan es burlen de tu.
Quina ha estat la seva relació amb el trastorn?
Al principi no ho volia acceptar, perquè tenia por d’afrontar la situació. Però fa tres anys vaig decidir fer una aturada a la meva vida, reconèixer la meva tartamudesa i afrontar-la. A partir d’aquí vaig conèixer l’associació i vaig fer teràpia. He passat de tenir una tartamudesa severa a un grau moderat.
Quin paper ha tingut amb l’associació fins ara?
Vaig arribar fa un parell d’anys. Hi he col·laborat fent tasques de comunicació.
D’on sorgeix la idea de crear aquesta associació?
Va néixer el 2012 amb l’objectiu d’establir a Catalunya el que a Madrid era la Fundació Espanyola de la Tartamudesa.
Quins objectius es marca com a presidenta?
Fer créixer l’associació, fer-nos visibles, impulsar mètodes de teràpia i tenir més presència a les comarques gironines, sobretot a Girona i Figueres.
És cert que la tartamudesa és un tema tabú?
Sí, i el terme està estigmatitzat. Sovint s’associa la tartamudesa al baix nivell intel·lectual, quan el 90% de tartamuts estan per sobre de la mitjana. Fa uns anys els tartamuts s’amagaven per por.
I com es porta ser tartamut en el món professional?
Costa molt, però has d’afrontar les pors. Actualment faig classes d’un cicle formatiu d’infermeria a adolescents.
Ha patit mai discriminació laboral?
Sí. Quan em van nomenar directora tècnica en un geriàtric, les companyes, amb les quals mai havia tingut problemes, em van començar a fer bullying. Suposo que perquè em veien feble; i per l’enveja.
Un últim missatge.
Els tartamuts som persones normals, simplement ens costa parlar fluidament, necessitem uns segons més per expressar-nos. Som diferents.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.