“Aquí i als voltants, el que eren camps de patates ara són camps d’avets”

Arribem a la 37a edició. Hi soc des de la primera. Durant deu anys, vaig ser el president del patronat de la fira i podem dir que és tot un esdeveniment, una de les millores fires de Catalunya. Quan vam començar, n’hi havia molt poques.

Mira, aquest any la Fira de la Candelera de Molins de Rei (Baix Llobregat) ens va convidar a nosaltres com a reconeixement a la feina que hem fet. La part especial de la fira són els avets del poble i de la comarca, però hi ha moltíssimes parades de Nadal, amb figures i coses relacionades, i alimentació i Nadal. L’enclavament del poble és preciós, i està ple de parades i artesans que van elaborant els productes. A més, durant els dies festius de la fira, passen els grallers i una xaranga perquè la gent s’animi.

En la gent d’Espinelves i dels voltants, això ha passat de pares a fills. El que eren abans camps de patates ara són camps d’avets. Nosaltres en tenim uns 400 o 500 en un hort, i els posem a la venda.

No, no. Però es passa el Nadal amb més alegria. Si la fira fos cada quinze dies, sí [somriu].

No és tan fàcil. Quan tenen dos anys llargs, a uns 80 centímetres, i es tracta d’anar traient-los les herbes dolentes. Gràcies a Déu, fins ara no fa falta regar-los.

Per la humitat, per l’alçada i perquè aquesta comarca no depèn de l’aigua. És diferent un arbre de dos anys d’un que en tingui sis o set.

Quan són petits, molt poc. Van pujant per pisos, i la guia és l’última crescuda. Depèn de les varietats. La majoria dels que es venen, en tenen 10 o 12.

Creix uns 10-12 centímetres.

N’hi ha moltíssimes. Els que hi ha aquí son tres: Masjoanis (d’un mas que tenim aquí, el Mas Joan), l’Abies excelsa, que és el típic arbre de Nadal, l’avet roig, i el tercer, l’Abies nordmanniana, que és d’origen del Caucas i de fulla més amorosa.

Són avets d’exterior, per adornar i ja està. El que passa és que un 70% o un 80% van a dins i, amb l’escalfor, aguanten menys. Aquí el venem amb el pa de terra [un cert volum de terra] i aguanta. La tradició, sobretot al nord d’Europa i als Estats Units, és que durant l’època de Nadal el canvien dos o tres cops. El millor seria que l’arbre es canviés sovint. S’ha de tenir en compte que les plantacions d’arbres de Nadal són plantes d’oxigen. I dels arbres [utilitzats], hi ha gent que en fa compostatge per als mateixos camps d’avets. Hi ha ajuntaments que el fan servir com a adob per als jardins públics.

N’hi haurà 90 i escaig, de tot tipus. Hi ha també dues exposicions, una de pintura d’una noia del poble [a dins de l’església romànica de Sant Vicenç] i l’altra, d’art romànic d’un estudiós, al local del Jovent Club.

Les previsions són que hi passin entre 60.000 i 80.000 persones. Des del dia 6 fins al 10, hi ha també la Fira Medieval de Vic.

Això ens va molt bé. És pel servei que donem i per les despeses que significa organitzar-ho tot. L’abonament és per a més d’un dia i hi ha un calendari i un obsequi. A mi m’agrada voltar pels llocs, i llocs tan bé de preu com Espinelves, n’hi ha pocs.

Som de la comarca d’Osona, del Consell Comarcal de la Selva, pertanyem al bisbat de Vic i la Diputació de Girona. El telèfon, és de la província de Barcelona. És un joc d’ous.

Entre 15 i 60 euros. De més de 60, són mides molt grosses. Els arbres, des de la primera branca a dalt de tot, poden fer gairebé tres metres. Però un cop arrencats, estan al voltant dels dos metres i mig.

A partir del quart any, hi tinc parada. M’ajuda la família, el fill i el nebot. Si en venem 300 en els nou dies de fira [va començar dissabte], podem estar contents. A més, aquest any hem renovat la il·luminació i al mig de la plaça hi ha un arbre d’uns deu metres, que ens ha regalat l’Associació de Productors d’Arbres de Nadal de Catalunya.