Una ‘nova’ Universitat de Girona per demostrar

La talla dels contrincants, dels guanyadors i, també, dels vençuts, es veu en el moment de les victòries i de les derrotes. Sergi Bonet, encara ara rector en funcions de la Universitat de Girona (UdG), va perdre clarament davant la candidatura de Quim Salvi . Però, dijous, a la Sala de Graus de Lletres i Turisme, Sergi Bonet va tornar a donar mostres de la seva elegància quan va destacar, més enllà de la pèrdua, que l’autèntica guanyadora de les eleccions era la mateixa universitat i que es posava al servei del nou equip. I dir tot això té encara més merit quan estem davant dos models que són la nit i el dia; un, el de Quim Salvi , amb una, de moment, proclama de nous aires, i, el segon, una proposta que donava continuïtat a un projecte consolidat i desenvolupat durant quatre anys. Dos models també separats pel que fa a com governar la universitat; el de Salvi, apostant clarament per la descentralització i, el segon, el de Bonet, creant estructures intermèdies, en considerar que la UdG, en ser una universitat petita o perifèrica, havia de centralitzar la gestió. Són dos visions i, segurament, ben aplicades les dues poden ser vàlides. Però els resultats, certament, són lapidaris: Salvi guanya clarament en els tres grans col·lectius universitaris: personal docent i investigador; de serveis i administració i estudiants. I, per dur que sigui dir-ho, es pot arribar a interpretar que se suspèn el projecte de Bonet o, en tot cas, que no es té en prou consideració el que ha pretés fer a la universitat. Queda clar, doncs, que ja sigui per un PAS en part rebotat, ja sigui per la política d’ajuts, per la crisi del Parc Tecnològic o per altres dures decisions que ha hagut de prendre en moments difícils, no es volia que continués al capdavant. Ni els estudiants, que curiosament l’han tingut al costat, sempre, l’han ajudat. Una dada curiosa, per cert. I tampoc han influït les campanyes, perquè totes dues han estat molt fluixes, i soc suau. Bonet ha baixat espectacularment en els dos sectors que estan més posats en el dia a dia a la UDG; ha passat en el sector A, el de professors, doctors amb vinculació permanent, d’un 67% el 2013 a un 40% el 2017. I, pel que fa al D, el de professors no permanents, ha passat d’un 78% el 2013 a un 42% ara. Analitzar les causes del resultat segurament seria precipitat, perquè ens falta perspectiva, però sí que un es pot arribar a preguntar si realment ha guanyat Salvi o ha estat Bonet qui ha perdut. Decisions errònies, com ara esperar tant a dir que es presentava quan Salvi ja feia un any que ho havia fet públic, i un últim any realment complicat no hi han ajudat. Però, a banda de fílies i fòbies, que d’aquestes la UdG n’és plena, a ningú se li pot escapar la coherència de Bonet; un home de paraula, a més d’un tossut empedreït, que pot arribar a portar fins al final el que defensa, al marge dels resultats. És cert que Bonet ha estat quatre anys en campanya i, en ocasions, pot haver caigut en el populisme –que no en la demagògia–, però ni això ha estat suficient.

Els quatre pròxims anys de Quim Salvi seran decisius perquè llavors es podran confrontar els models; de fet, el de Bonet, tot i no vendre’s com a nou, era molt trencador, potser massa. Aquí Salvi, que segur que ho demostrarà, té un bon repte i això és bo. Tampoc cal buscar fantasmes perquè alguns considerin Bonet hereu del Nadalisme universitari; deixeble potser sí; hereu, no.