Societat

MONTSERRAT MOYA GEÒGRAFA I GUIA TERAPEUTA DEL PROGRAMA BANYS DE BOSC DE L’ASSOCIACIÓ SÈLVANS

Geògrafa i guia terapeuta del programa Banys de Bosc

“Si vols abraçar un arbre, fes-ho, però jo no et diré que ho facis”

Transmet molta calma, fet que qualifica de coherent tenint en compte que es dedica a guiar visitants per boscos, una activitat terapèutica que s’oferirà al gener a través de selvans.ong

Podem dir que és terapeuta de bosc?
No sóc terapeuta; el veritable terapeuta és el bosc. Jo només soc una acompanyant, una guia. Faig la funció d’acompanyar la persona, però el veritable terapeuta és el bosc.
També hi deu ajudar, no?
Sí, alguna cosa faig... Espero! [Riu.] Però no soc pas metgessa, ni infermera. Soc geògrafa. I fa molts anys que estic fent taitxí.
Com va anar a parar a Sèlvans?
Jo havia tingut una entitat d’educació ambiental a Sant Hilari Sacalm. Van contactar amb mi perquè els ajudés a fer tot el projecte didàctic de boscos madurs dedicat a escoles, i es van interessar també a fer els banys de bosc amb mi. També havia estat assessora del programa Escoles verdes de Girona.
El taitxí combina bé amb els banys de bosc?
Sí, perquè és un art marcial basat sobretot en la lentitud i en els banys de bosc precisament el que treballem és la lentitud i el silenci. Podríem dir que el taitxí és una meditació en moviment, però des de la lentitud. Fem exercicis molt senzill al bosc sense que la gent sàpiga que és taitxí, exercicis de respiració i de lentitud que jo ja portava incorporats.
Sola o acompanyada? Què és millor?
Jo sola m’hi trobo molt bé! I si és acompanyat, amb algú que sàpiga respectar el silenci. El silenci al bosc és màgic, és molt potent perquè pots veure esquirols, algun conill que et passi saltant... Per a tots els biòlegs i gent que fa treball de camp l’element imprescindible és el silenci i passar desapercebut.
Per això no es poden fer els banys de bosc ni amb mascotes ni amb nens?
Exacte. I recomanem que no es portin mòbils ni càmeres, perquè la gent així no està pendent de les fotos i del mòbil.
Sovint estem més pendents de capturar la imatge que de viure-la?
Sí. És curiós com ens ha transformat la càmera i l’obsessió per voler captar coses. I hi ha un moment en què no cal. Fins i tot jo, que porto ulleres, recomano en alguns exercicis que ens les traguem.
Què en treu, a part de veure borrós?
Doncs mira, hi ha un micro-món, moltes coses petites que de vegades ens passen desapercebudes, i el fet de poder veure-les de prop, però sense cap filtre. L’escorça dels suros... A Caldes, tenim uns suros que són una meravella. I el fet de poder-te mirar una escorça de ben a prop, per als qui estem sempre acostumats a portar ulleres és una cosa nova. Perceps la realitat d’una altra manera.
De moment, només es faran a Caldes de Malavella?
Ja hem començat també l’itinerari de Salvador Grau de les Preses, s’està preparant el de Tossa i el de Palau-sacosta.
Sobta una mica, perquè el de Palau és en una zona molt urbana, els sons de la natura es barregen amb els cotxes.
Sí. L’entorn hi és, però això és per fer-nos adonar de la importància de la lentitud i el silenci. El silenci ambiental en un bosc urbà és molt difícil d’aconseguir, però igualment aquell entorn natural és molt vàlid. Perquè al costat tenim una residència geriàtrica de les més grans de Catalunya i el que es potenciarà és que les persones degudament acompanyades puguin gaudir d’un bosc terapèutic. Que estigui obert tant als veïns com a la gent de la residència.
Per què necessitem un guia per passejar pel bosc?
Evidentment, és opcional. Pots anar-hi sol. Depèn de la intenció que li vulguis donar. El que nosaltres fem és donar importància a coses que potser si vas sol et passarien completament desapercebudes.
Pensava que els banys de bosc estaven vinculats només a boscos molt madurs i que havies d’acabar abraçant un arbre. Cal?
Jo no faig abraçar un arbre. L’itinerari l’hem arribat a construir a partir de diferents models de banys de bosc que es fan arreu del món. Hi ha itineraris orientals, un de més anglosaxó, de més americans... I cadascun posa èmfasi en una cosa o en una altra. Hem agafat una mica de cada i hem fet un model en què ens puguem trobar a gust.
El japonès és més d’abraçar arbres?
No, el japonès és molt més ascètic, més espartà, i pràcticament no toca cap element natural. En canvi, l’americà sí que és més de tocar la terra, d’emmarar-te, de caminar descalç. I està molt bé, però de vegades aquí no acaba d’encaixar. També són d’explicar els problemes en rotllana al bosc... A nosaltres no ens sembla necessari. Hem agafat pinzellades. Intentem respectar la persona, que ningú no faci coses en contra de la seva voluntat. Si vols abraçar un arbre, fes-ho, però jo no et faré abraçar un arbre si no vols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia