“La prova de la ceba és màgia, però és d’eficàcia contrastada”

A mi me la va ensenyar a fer en Rafael Pujolàs, i ell la sabia fer gràcies a la seva àvia, l’Antònia, la que representa un dels capgrossos (En Sidro i l’Antònia) de Santa Pau, una dona que era tota una enciclopèdia i que havia guardat el sistema de la ceba com una cosa top secret.

No. El meu avi no m’ho va explicar, i no sé si ell la sabia fer, la prova de la ceba. Hauré de repassar alguns manuscrits que encara guardo de l’avi Pau. La seva habilitat era curar la gent, era especialista en ossos, era carter, era inventor (va fabricar un giny per volar que no va acabar de funcionar), era mecànic (va ser el primer a anar en bicicleta), era rellotger i es cuidava de fer anar a l’hora el rellotge del campanar. Això sí que m’ho va ensenyar, i jo també ho vaig fer. Allà ja vaig aprendre la importància del temps, perquè les agulles les havíem de graduar en funció del fred que fes perquè anessin a l’hora exacta. Amb aquest sistema hi podia haver un petit desajust, però el rellotge tocava amb força precisió; en canvi, quan van posar el rellotge electrònic, la cosa va derivar cap a desastre.

Des de l’any 1985 que la fem. Sí, sí; en un 60% s’endevina. L’any passat la ceba va dir que havien de caure 850 litres d’aigua i resulta que en van caure 854. Mira si vam filar prim. La ceba és màgia, però és d’una eficàcia provada.

Es pot dir que han vingut tots els homes i dones del temps de la televisió. I tots s’interessen moltíssim per com funciona la prova de la ceba, i ho respecten totalment.

Molt i molt. Actualment, a part de fer la prova el dia del cap d’any, em faig un tip de fer exhibicions durant tot l’any per a grups de visitants que volen veure com es fa i aprendre a fer-la. I estic segur que l’he fet davant de les càmeres i els micròfons de la gran majoria de cadenes de televisió i de ràdio de tot l’Estat i per a tots els diaris i revistes.

També hi ha la prova de Santa Llúcia. Nosaltres també la fem cada any i també l’encerta molt.

És una prova d’observació del temps que fa durant 12 dies a partir del 13 de desembre, que és el dia de Santa Llúcia. Cada dia representa, per ordre, els mesos de l’any següent. Així, si el dia de Santa Llúcia plou, el gener serà plujós.

N’hi ha molts, d’aquests sistemes. Aquí, a l’estació de Can Puet, n’hem fet un recull, a partir de les aportacions de gent del poble, i tothom el pot consultar. Mira, senyals que marquen canvi de temps: si les pedres de dins les cases queden humides, si es veuen sortir escorpins, si surten els tòtils, si els forrellats no fan soroll, quan cau sutge de la xemeneia, si el gall canta de fosc abans de les dotze de la nit, quan surten bolets al femer, quan els mussols canten de dia... Si les mosques piquen al matí és senyal de pluja a la tarda, si la gent xerra més del compte...

Ho pots comprovar tu mateixa aquí [fem l’entrevista al bar]. Mira quin esverament i quina xerrola que té avui la gent. Això és canvi de temps segur. Abans no acabi l’any han de caure uns 200 litres.