Pobles orfes de caixers automàtics a la Garrotxa
Les entitats bancàries o bé han retirat caixers d’alguns dels pobles, o bé ho faran al llarg dels propers mesos
Els ajuntaments i el consell d’alcaldes fan front comú per trobar alternatives
Diversos pobles de la comarca de la Garrotxa han perdut els caixers automàtics, i això és un procés que accentua la sensació d’abandonament, perquè en alguns casos o bé ja s’havien tancat també les oficines o bé el tancament és simultani. Aquesta situació afecta, d’una manera especial, els habitants de més edat d’aquests pobles, per als quals anar al caixer a buscar diners ja va comportar una dificultat per raons de destresa amb aquests aparells i amb l’ús de targetes de dèbit o de crèdit.
Ara per ara, els dos últims caixers que han desaparegut són els de Sant Jaume de Llierca i Tortellà, tots dos del Santander. En tots dos casos, fa mig any que no tenen aquest servei, cosa que ha comportat les queixes irades dels veïns i dels respectius juntaments.
Es dona la circumstància que van ser objecte de destrosses en atracaments i que els van substituir per uns de nous, però poc després van ser retirats definitivament.
Molts dels ajuntaments dels municipis afectats estan treballant per recuperar els caixers o bé per evitar perdre’n més. L’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Jordi Cargol, ha explicat que estan valorant fer un contracte de serveis amb alguna entitat bancària mer mitjà d’un concurs públic de licitació i que tingui un cost mínim per a l’erari públic. “Intentarem que el cost es compensi aconseguint ajudes socials per part de l’adjudicatària”, ha indicat. A més, ha reconegut que serà tot un repte aconseguir la igualtat de condicions per a tots els usuaris que no siguin clients. Cargol ha remarcat la importància que tenen serveis d’aquest tipus per a la gent gran dels pobles, per als botiguers i, en definitiva, per evitar que els nuclis es converteixin en pobles dormitori.
A les Preses, l’Ajuntament manté converses amb els responsables de la sucursal del Santander perquè no tanqui. L’alcalde, Pere Vila, ha dit que ja ha fet gestions, perquè, tot i que no té la comunicació oficial, sap que volen tancar l’oficina ara, a l’octubre. Vila ha remarcat que tenen diverses propostes per evitar el tancament, per no haver de pagar un lloguer del local de diners públics. Es tracta, per exemple, de negociar la taxa d’ocupació de via pública que paguen les entitats bancàries que tenen caixer.
A Argelaguer, l’Ajuntament va rebre un burofax avisant que retirarien el caixer, i el govern local ho va evitar oferint un espai al casal del poble. Hi va ajudar el front comú d’alcaldes de la vall del Llierca i de Castellfollit que es va fer.
Cal tenir en compte que hi ha pobles que o no han tingut mai caixer o bé fa molts anys que no en tenen. És el cas de Riudaura, Maià de Montcal, Beuda i Sant Ferriol, per posar alguns exemples. I sí que es mantenen amb canvis els d’Olot i de moment no perillen els de sant Esteve d’en Bas, les Planes i Sant Feliu de Pallerols, on sí que ha desaparegut l’oficina del Santander, però es mantenen les de La Caixa i el BBVA.
A Santa Pau es va donar la circumstància que durant el passat pont de la Diada el caixer de La Caixa va quedar sense bitllets, i això va provocar les queixes dels usuaris i va fer témer la retirada del caixer. L’alcalde, però, Pep Companys, va dir que va ser per falta de bitllets, i va lamentar que és una situació que s’ha produït altres vegades.
Sigui com sigui, la sensació d’abandonament per part d’aquestes entitats és un sentiment que es va generalitzant.
LES XIFRES
Gent gran encara més dependent dels fills
L’èxode de caixers bancaris ha convertit la gent gran en encara més dependent dels fills i dels veïns. En el millor dels casos, poden valdre’s per si mateixos, però han de desplaçar-se amb bus fins al caixer més proper. I aquesta situació es produeix paral·lelament a un mapa de cobertura mòbil que, sobre el paper, és correcte, però que, a la pràctica, és deficient en algunes àrees. Una veïna de Sant Jaume explica que ara és el fill qui la porta fins a Olot per trobar un caixer, i diu que no veuria amb bons ulls que l’Ajuntament hagués de pagar el lloguer d’un local per tenir-ne al poble. Una altra, la Francesca, remarca que el perjudici més important és per a la gent gran. L’Anna hi afegeix les dificultats i la desconfiança inicial de la gent gran si ha de pagar amb targeta als comerços. A Tortellà, una veïna que no s’ha volgut identificar ha dit que ha d’esperar que, el cap de setmana, el seu fill li porti diners o l’acompanyi a un caixer dels pobles veïns. A la fleca del poble, la propietària remarca que el caixer és un servei fonamental, sobretot tenint en compte que els clients utilitzen poc la targeta de crèdit o de dèbit.
La bretxa digital amb el client de més edat
Els serveis que ofereixen els establiments bancaris han canviat durant els últims mesos, i això ha estat motiu de queixa dels usuaris, sobretot de la gent gran, unes queixes que han estat recollides pel consell consultiu de la gent gran de la Garrotxa. El president del Consell Comarcal de la Garrotxa i alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach, ha lamentat que aquestes entitats hagin passat a oferir una atenció personalitzada mínima i que tot estigui digitalitzat, tot remarcant que aquesta problemàtica és especialment greu als pobles petits. I és que el col·lectiu de la gent gran no està tan familiaritzat amb les eines digitals com el d’altres franges d’edat, i es troben amb llargues cues i molt temps d’espera a l’exterior de les oficines per poder fer les gestions bancàries que els calen. Coincidint amb tota aquesta polèmica, no obstant, el Banc de Santander ha anunciat una aliança amb Correus per fer arribar diners a domicili als clients de les àrees rurals. El conveni preveu tant que els clients puguin anar a les oficines de correus a retirar efectius, com demanar que el carter els els dugui a casa.