Arbúcies vol ser “municipi de muntanya”
L’alcalde veu una anomalia no ser-ho
El ple ho demana per unanimitat
“Que no siguem inclosos en la categoria de municipis de muntanya és una anomalia que cal corregir”, diu Pere Garriga, alcalde d’Arbúcies. En l’últim ple el consistori ha aprovat per unanimitat (equip de govern, d’Entesa per Arbúcies, i ERC i Cup a l’oposició) formalitzar la petició al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori per incloure Arbúcies en la llista de municipis declarats de muntanya dins la zona Montseny-Guilleries-Lluçanès.
Ingressar en aquesta categoria ha de permetre desenvolupar polítiques per fer front a la “regressió socioeconòmica i demogràfica” que afronten aquestes poblacions, i que s’agreugen per la difícil geografia i la duresa del clima, així com per la insuficiència de la xarxa de comunicacions i dels equipaments col·lectius. En aquest sentit, Garriga afegeix que no s’entén que Arbúcies no tingui ja aquesta categoria perquè les característiques del municipi demostren aquesta necessitat: des de la presència de muntanyes com el turó de l’Home i les Agudes fins al fet que el 93% de la superfície que ocupa el terme municipal és forestal arbrada. Pel que fa a les comunicacions, se subratlla l’existència de centenars de quilòmetres de pistes forestals, camins i corriols que comuniquen el centre de la vila amb més de tres-centes masies i cases de pagès, així com el nucli agregat de Joanet i les sis urbanitzacions situades fora del nucli urbà. Altres agreujants que recull l’Ajuntament són el baix valor actual del producte resultant de la massa forestal (bona part abandonada) i la baixa superfície de producció de conreus (vora el 3% de la superfície total), que fan que Arbúcies es consideri un municipi desafavorit i amb característiques similars a diverses poblacions de muntanya.
La petició del consistori obre la porta per acollir-se a mesures definides en la llei d’alta muntanya de Catalunya amb la finalitat “d’igualar el nivell de vida dels habitants al de la resta de Catalunya, tenint en compte la diversitat dels costos de producció”.