Infraestructures i serveis

El segon contracte entre FGC i la Generalitat inclou inversions per valor de 1.000 milions entre 2022 i 2026

Puigneró reivindica el traspàs de Rodalies i la companyia l’incorpora com un objectiu a llarg termini

FGC i la Generalitat han signat aquest dilluns a la tarda el nou contracte programa per al període 2022-2026, que inclou, entre altres actuacions, la gestió de Rodalies Lleida, l’R-aeroport, i l’impuls de la connexió de les línies del Vallès i Llobregat-Anoia (L8).

El contracte preveu una inversió de la Generalitat d’uns 1.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys. Tot i que per a aquest període no hi consta un eventual traspàs de Rodalies, la companyia l’ha inclòs com un dels projectes estratègics per executar a més llarg termini. En aquest sentit, el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha subratllat que el Govern s’ha donat de termini fins a l’estiu per veure si el govern espanyol té la voluntat d’efectuar-lo.

“Posem a disposició la nostra experiència amb FGC, ens fan aptes per gestionar en un futur les Rodalies de l’Estat a Catalunya”, ha comentat Puigneró en declaracions als mitjans. El vicepresident ha insistit que el Govern esperarà fins a l’estiu per veure quina voluntat té l’Estat per concretar el traspàs. “No podem continuar amb aquest traspàs de fireta del 2009, que no incloïa vies, ni catenàries estacions, personal ni finançament. El que volem és la gestió integral de Rodalies”, ha subratllat.

Concretament, les aportacions de la Generalitat parteixen del contracte programa que ara s’esgota (2017-2021), amb uns 175 milions i un creixement anual del 3,1%, seguint les recomanacions del Departament d’Economia. S’inclouen aportacions addicionals finalistes per al dèficit i a les inversions d’AMSA (estació de Boi Taüll), i per al dèficit per als nous serveis Lleida-Manresa, a partir del 2024.

En total, per a l’any 2022 es preveuen aportacions totals de 371,5 milions (dels quals 180 milions aportats per la Generalitat, 68,15 milions per l’ATM i 118,7 milions procedents d’ingressos de l’activitat), de 381,22 milions per al 2023; 403,01 milions per al 2024; 435,57 milions per al 2025 i 448,33 milions per al 2026.

Pel que fa als ingressos, també es treballa amb un escenari de creixement del 3,1% anual, d’acord amb la recuperació estimada el 2019 per al 2022. En aquestes previsions, s’exclouen possibles impactes en la tarifa mitjana que puguin tenir la posada en servei de la T-Mobilitat.

El pressupost va destinat a cobrir les necessitats de finançament de l’ens FGC, que inclou les línies del Vallès. Llobregat-Anoia. Infraestructures Ferroviàries (IF) i Turisme i Muntanya; i en les societats participades com Vallter, AMSA, Autometro i Cargometro (les dues darreres, companyies de transport de mercaderies). Concretament, FGC finança les inversions de les dues primeres i el dèficit d’explotació és cobert directament per la Generalitat, mentre que les dues altres dues financen amb els seus propis ingressos.

D’altra banda, FGC Rail, també participada, no ha generat encara necessitats rellevants d’inversió o finançament i es preveu que ho faci a partir del 2024 amb la implantació de la línia Lleida-Manresa i assumeixi tota l’explotació de la línia Lleida-La Pobla de Segur. Pel que fa a les noves societats participades –de les línies R-Aeroport (FGC Mobilitat) i del Tram del Camp de Tarragona– el dèficit serà cobert per la Generalitat i les inversions amb recursos de FGC. Un cop entrin en funcionament, després d’una capitalització inicial, es preveu que siguin projectes autoportants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.