Girona, Salt i Sarrià de Ter crearan una nova empresa per municipalitzar l’aigua
El ple de Girona fa l’últim tràmit abans de portar a aprovació inicial tot l’expedient de canvi de gestió a final de mes
Els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter crearan una nova empresa per municipalitzar l’aigua. Els tres consistoris han descartat, doncs, l’opció d’integrar-ne la gestió dins la societat pública Trargisa (que ja gestiona la depuradora i el tractament de deixalles). Precisament, aquest dilluns el ple de Girona ha aprovat l’últim tràmit abans de portar a aprovació inicial tot l’expedient de canvi de gestió. És a dir el que, de facto, ja suposarà fer efectiva la municipalització. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, ha explicat que l’expedient es portarà ja al proper ple -se celebrarà el 29 de juliol- i que caldrà que tiri endavant per “majoria absoluta”. Com a Girona, els altres dos ajuntaments també hauran d’aprovar-lo.
La municipalització de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter ja és a tocar. A finals del 2017, després que el jutjat n’apartés el soci privat per suposades irregularitats, els tres ajuntaments van assumir la gestió de l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA (Agissa). I a l’octubre del 2020, els consistoris van rescindir el contracte a la societat. D’ençà d’aleshores, el procés per fer efectiu el nou model públic de gestió de l’aigua s’ha allargat més del previst. Entremig, els ajuntaments han redactat els dos reglaments que formaran part del ple del nou servei (el d’abastament i el de sanejament), els han debatut amb les entitats i tècnics de la Taula de l’Aigua, i també han fet una proposta de tarifes.
A més, els consistoris també han resolt quin serà el nou model de gestió. Damunt la taula hi havia dues possibilitats: o bé crear una nova societat, o bé integrar l’aigua dins l’empresa pública Trargisa. Abans de decantar-se per l’una o l’altra, els tres ajuntaments van encarregar un estudi a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) per veure’n els pros i els contres.
Al final, aquella opció que va guanyar pes, i que per tant és la que tirarà endavant, és la creació d’una nova societat. Serà compartida pels tres ajuntaments i la que vertebrarà, doncs, la gestió pública de l’aigua. Segons ha destacat el regidor de Sostenibilitat, a més, els treballadors tindran una plaça al Consell d’Administració, “amb la voluntat que formin part de la presa de decisions”.
L’últim tràmit
Precisament, el ple de Girona d’aquest dilluns ha aprovat l’últim tràmit que quedava abans de portar a aprovació inicial tot l’expedient del canvi de gestió. En concret, els decrets d’Alcaldia que sotmetien a consulta pública tant els reglaments de sanejament i d’abastament d’aigua potable, com les seves ordenances reguladores de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari.
Aquests dos reglaments, de fet, són una de les pedres angulars de la municipalització de l’aigua. I tot i que el període de consulta pública ja s’ha acabat -es va fer al juny- calia que el ple ratifiqués el tràmit. L’han aprovat tots els grups excepte Guanyem, que s’ha abstingut.
La regidora Laia Pèlach ho ha justificat dient que, durant tot el procés per redactar el reglament, s’han sentit “menystinguts”. Ha criticat que la Taula de l’Aigua s’hagi convocat de “tant en tant” i ha dit que, en algunes aportacions que han fet, la sensació és que “no hi havia voluntat real de canviar” res amb l’excusa “que no hi havia marge, com en el cas de les tarifes”. A més, també ha fet incís en què, durant aquesta consulta pública dels dos reglaments, s’han rebut “zero aportacions”.
La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, per la seva banda, ha fet incís en el calendari de la municipalització. I ha demanat més concreció al regidor Martí Terés. “Ja se’ns va dir que anàvem endarrerits a finals del 2021, però sense determinar res més; voldríem saber quins terminis ens pot assegura perquè la gestió directa de l’aigua sigui un fet”, ha dit.
A aprovació el 29 de juliol
El regidor de Sostenibilitat ha admès que el punt d’avui era “un pur formalisme”, perquè el procés d’exposició pública ja s’ha acabat, i ha dit que si s’han rebut poques o cap aportació, això era perquè ja s’havia fet la feina abans amb la Taula de l’Aigua. “Aquesta consulta, de manera efectiva, ja es va dur a terme durant totes aquelles reunions, en què es van recollir aportacions i s’han incorporat totes aquelles que s’han pogut”, ha dit.
I sobre calendaris, Terés ja ha avançat que l’expedient del nou model de gestió es portarà a aprovació inicial al proper ple (que se celebrarà el 29 de juliol, per substituir l’ordinari de l’agost). Perquè tiri endavant, el regidor ha recordat que s’ha d’aprovar per majoria absoluta. Ha dit, però, que li estranyaria “molt” que això no passés, i ha instat l’oposició a donar-hi suport perquè la municipalització de l’aigua “vegi la llum”.
A més de Girona, l’expedient de canvi de gestió també s’haurà d’aprovar als plens de Salt i Sarrià de Ter. Es calcula que l’aprovació definitiva, tenint en compte els diferents terminis administratius, podria fer-se efectiva a la tardor. I d’aquesta manera, completar ja la municipalització de l’aigua.
Recuperació "immediata" per a l'AVE
D'altra banda, el ple de Girona també ha exigit al govern espanyol i a Renfe que recuperin "de manera immediata i total" les freqüències de la línia de l'AVE entre Figueres, Girona i Barcelona que hi havia abans de la pandèmia. A més, l'Ajuntament també reclama que, atenent les demandes dels usuaris, "s'estudiï la viabilitat" d'afegir-ne de noves. En concret, un tren entre les vuit del vespre i les deu de la nit des de Barcelona, i un altre entre les nou del matí i les tres de la tarda en sentit contrari, des de Figueres, i també els caps de setmana.
A la mateixa demanda, el consistori també reclama al govern espanyol que augmenti l'oferta de places dels serveis Avant i que posi més vagons en aquelles freqüències "amb una demanda més alta" (com les del divendres a la tarda entre Barcelona i Figueres, o les del dilluns al matí en sentit contrari). Per últim, l'Ajuntament també exigeix que es millori l'aplicació i la web de Renfe (perquè l'app vagi més ràpid a l'hora d'actualitzar les places disponibles i estigui també en català, i perquè la web faci més senzilla la compra d'abonaments).
Inicialment, ERC havia presentat una moció al ple amb totes aquestes reivindicacions. Però com que la resta de grups del consistori (JxCat, PSC, Guanyem, Cs i el regidor no adscrit) hi han donat suport, s'ha acabat convertint en una declaració institucional.