Encarrilant la història de FGC
La companyia habilita a Martorell un espai per conèixer el material català històric de via mètrica
Estudien el protocol per fer-lo visitable, d’entrada, per a grups
-
Encarrilant la història de FGC. -
Les locomotores de vapor Garrat (106) i elèctrica ‘Patxanga’ (304), dues peces destacades a l’Espai de la Via Mètrica, on també hi ha una unitat 211 –dreta, a dalt–. Dessota, la nau que s’ha enllestit aquest març, a l’estació de FGC de Martorell Central RAMON VILALTA / FGC. -
Encarrilant la història de FGC.
Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha fet un pas més en la conservació i divulgació del material històric que atresora amb la posada en marxa de l’Espai de la Via Mètrica, a Martorell. Hi aplega una vintena de locomotores, cotxes i vagons que van circular per la línia Llobregat-Anoia al llarg del segle XX, quan el seguit de companyies i traçats d’iniciativa privada van quedar integrats dins de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, que arran de les crisis industrials i energètiques de la dècada dels 70 va quedar provisionalment en mans de la xarxa estatal de via estreta (Feve), i que des del 1979 va assumir la nova empresa FGC.
L’exposició s’ha emplaçat en una nova nau de 2.200 metres quadrats construïda a tocar de l’estació de Martorell Central. Han aprofitat espais alliberats dels antics tallers de locomotores, en una intervenció paral·lela a la construcció d’un nou aparcament per a 289 vehicles que donarà servei als usuaris de la línia.
Entre les peces, n’hi ha de l’era del vapor, com ara les Berga, Garrat o Monistrol, que van prestar servei a la línia en trams clausurats ja fa dècades –com ara els que connectaven amb les mines de carbó del Berguedà–, o l’Olot, que havia circulat fora de la xarxa, però en un altre traçat d’ample mètric que connectava Girona amb la capital garrotxina, i va ser cedida a FGC el 1986 per a la seva preservació. De l’era elèctrica, destaca l’estimada Patxanga, del 1926 i que va ser salvada del desballestament per l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona (AAFCB) en aquells darrers anys 70 de transició política i també ferroviària entre Feve i la nova FGC. Aquella feina dels aficionats va permetre que la locomotora visqués una segona joventut remolcant trens històrics als 80, però després d’una segona revisió, el 2008, ja fa un decenni que no circula, una circumstància que no impedeix que llueixi imponent a la nau.
Fidelitat en la restauració
En l’exposició també hi ha cotxes antics de passatgers, vagons i furgons. I el recorregut històric finalitza amb una unitat més contemporània de la sèrie 211, de finals de la dècada dels 80, apartada del servei actiu des del 2009 i preservada des del 2015. Totes les peces que Ferrocarrils inclou a la nova nau, i que formen part del catàleg de material mòbil històric de la companyia, han passat per treballs de restauració estètica integral, no només de l’exterior.
Els treballs engloben tot un seguit d’actuacions perquè els vehicles siguin exhibits adequadament, com són la restauració de l’interiorisme de l’estructura, xapa, fusteria, entapissats i els elements mecànics; la restauració d’elements ornamentals, l’instrumental de les cabines, o la realització de diferents tasques de muntatge i pintura.
Totes les actuacions s’han dut a terme al taller de restauració de diverses empreses adjudicatàries i, un cop finalitzades, els vehicles han estat transportats fins a la nova nau de vehicles històrics. Per dur a terme la rehabilitació s’intenta, sempre que sigui possible, el retorn a l’estat original del vehicle. És per això que cal una tasca complementària de documentació per intentar trobar, per a cadascun, informació que permeti conèixer els detalls que presentaven en el seu estat original, i en què a banda dels fons documentals de la companyia té molta importància el suport d’associacions com ara l’AAFCB.
Espai visitable
La nau de Martorell és un espai que es vol fer visitable, de moment, per a grups reduïts d’aficionats, escolars o públic general amb cita prèvia. També serà un espai a disposició dels professionals del món divulgatiu i científic i en un futur s’inclourà a les visites del Tren de l’Ensenyament, amb la qual cosa els més petits i les escoles també el podran visitar. Malgrat això, des de la companyia expliquen que encara no han articulat el protocol de reserves de dates i horaris.
La creació de nous espais per a la preservació i exposició del material mòbil històric és una de les línies de treball de l’estratègia del patrimoni històric de FGC, i el de Martorell Central se suma als que ha habilitat els últims anys per preservar els seus vehicles i instal·lacions històriques, com ara La Cotxera de Rubí, situada davant de l’antiga estació de Rubí; La Nau del Tren Històric del Vallès, al Centre Operatiu de Rubí, o El Moll de la Pobla, a l’estació de la Pobla de Segur de la línia Lleida - la Pobla de Segur.
El Tren dels Llacs
El traçat de les comarques de Ponent és l’únic d’ample ibèric que gestiona la companyia catalana, des que el govern estatal li va traspassar la línia l’any 2004. I a més d’aquesta exposició estàtica dissenyada amb l’Ajuntament de la Pobla de Segur –amb l’hangar i el moll de mercaderies recuperats i la restauració de tres peces històriques que ja es trobaven a l’estació – dues grues i una aiguada (grua d’aigua)–, els darrers anys s’han habilitat circulacions turístiques regulars des de Lleida, l’anomenat Tren dels Llacs.
El servei es presta els dissabtes de primavera, estiu i tardor, amb la circulació d’anada i tornada d’un comboi històric –una composició formada per dues antigues locomotores dièsel (10817 i 10820) i cotxes de viatgers, correu i cafeteria restaurats amb els colors originals de Renfe– i combinada amb algunes jornades del tren panoràmic, amb el material adquirit els darrers anys per FGC, però a menys velocitat i amb parades per gaudir del paisatge de les serres del Mont-roig, el Montsec i els embassaments des dels congostos per on passa la via. A través del web Turistren.cat , ofereixen més informació sobre tarifes, horaris i dates de la nova temporada, que arrenca el pròxim dissabte 22 i per a la qual ja es poden adquirir bitllets. I també altres opcions, com ara el Tren del Ciment, entre la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, o els cremalleres i funicular.
Els trens cremallera
L’oferta patrimonial es complementa amb els dedicats al cremallera de Núria, a Ribes de Freser; al cremallera de Montserrat, a Monistrol de Montserrat, i als ferrocarrils industrials i turístics, a la Pobla de Lillet.
Tornar a fer rodar peces de museu al Vallès
FGC manté alhora en estat de circulació material històric de l’antiga companyia del Ferrocarril de Sarrià –els automotors noucentistes Brill 18 i 301– o una unitat de la sèrie 400 –els trens clàssics de color verd i gris coneguts popularment com a granotes, que encara prestaven servei actiu en la dècada dels 90– a la línia del Vallès, entre Barcelona, Sabadell i Terrassa.
Aquest darrer automotor ha estat restaurat a l’estat original i té com a base les cotxeres de Rubí, on l’empresa també concentra material històric de la línia, però darrerament en exposició més estàtica. Fins fa una dècada, era a l’abast veure’ls en marxa i fins i tot fer-hi recorreguts alguns diumenges o bé en efemèrides de la línia. Però amb els sistemes de seguretat i senyalització actuals, desplegats per encabir un trànsit creixent fins a freqüències de metro, calen adaptacions també als combois històrics, que al seu torn són més lents. I l’empresa estudia com compaginar-ho.