Transport públic
Grafits passats de ratlla
Entre Renfe i TMB, l’any passat van gastar 11,2 milions per netejar guixades en més de 1.800 combois que havien patit actes vandàlics
Si els grafiters pinten els parabrises frontals de trens en marxa perquè el tren no arrenqui, els passatgers queden atrapats fins que un altre comboi el pugui remolcar, una altra causa de retards en algunes ocasions
El material afectat, si hi ha disponibilitat, es retira de circulació. Però a Rodalies Renfe falten trens
Les bandes de grafiters no donen treva a les companyies ferroviàries. Però el problema és especialment greu a Renfe, que només l’any passat va haver de destinar 10,4 milions d’euros per netejar els trens que circulen per les línies ferroviàries catalanes, més del 40% dels 25,2 milions de despeses que aquesta modalitat de vandalisme els va ocasionar en el conjunt de l’Estat espanyol.
El problema, lluny d’estar sota control, creix en una xarxa extensa, que fa necessari mantenir material mòbil en nombrosos dipòsits i estacions, no sempre senzilles de tenir vigilades al marge de les intrusions. Tot i que, en paral·lel, persisteix una altra pràctica més perillosa: la dels desafiaments de les bandes que aturen forçosament combois en circulació, amb passatge dins. El doble repte és mirar de fer els grafits en el menor temps possible, fins i tot deixant-ne constància en vídeos penjats en xarxes socials.
Les xifres de Renfe a Catalunya són ben il·lustratives: un balanç de 1.490 accions denunciades, només el 2022, amb una mitjana de quatre actes vandàlics al dia i 33.000 m² de superfície de trens guixats. Per posar-hi remei, l’empresa va haver d’invertir –o més aviat perdre– unes 4.000 hores de feina per netejar les xapes i els carenats. Però també finestres i parabrises, una part sensible perquè implica que els maquinistes hagin de circular amb visibilitat reduïda, si és que no cal que un altre comboi o locomotora remolqui el tren víctima dels grafits.
Les dades de TMB i FGC
Les dades d’estralls del vandalisme van millorar a Transports Metropolitans de Barcelona, amb un 20% menys de casos el 2022 respecte de l’any anterior. Però encara van ser 320 combois del metro i autobusos guixats, amb una despesa computada de neteja de 820.000 euros. I a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) el problema també preocupa, tot i que una xarxa més petita i el material mòbil concentrat en un nombre de cotxeres més petit, estacions subterrànies tancades fora dels horaris de servei i l’efecte dissuasiu de càmeres i vigilants permeten que incidència sigui menor.
Malgrat això, el primer trimestre d’aquest any, la companyia va comptabilitzar 19 atacs de bandes de vàndals grafiters. Només 13, però, es van acabar consumant –amb 312 m² de superfície que va caldre netejar–, ja que el personal de vigilància i servei va aconseguir frustrar 6 de les accions.
Atacs en marxa i serveis alterats
Fonts de FGC expliquen que “el sistema habitual que fan servir els vàndals en aquests atacs és no permetre la sortida del tren quan s’ha aturat en una estació i cometre el dany”. Aquesta pràctica provoca “també retenció de les persones que viatgen al tren, el que és un atemptat al bé i al servei públic, i suposa un risc per a la integritat física dels grups atacants, que vulneren les seguretats de les instal·lacions”.
I què passa aleshores?
La teoria diu que el protocol que cal seguir és retirar els combois afectats tan ràpid com sigui possible, per netejar-los i evitar que els artistes vegin les seves obres circulant per les diferents xarxes ferroviàries. És el que miren de fer a FGC: “Quan es produeix un atac amb resultat de pintada en un tren de Ferrocarrils, se’l retira del servei immediatament per netejar-lo, intentant afectar al mínim els nostres clients.” I també a TMB, en la mesura de disponibilitat de material mòbil de substitució.
A Rodalies Renfe, en canvi, el material mòbil justeja fins que comencin a entrar en servei els 97 nous trens previstos per substituir els combois més antics i reforçar serveis amb composicions més llargues i noves freqüències. Però el material no començarà a circular fins a finals de 2024 i, ara mateix, la neteja de grafits s’eternitza i es complica la prestació del servei.
En xarxes socials, molts usuaris es queixen que, a banda de les avaries i els atropellaments, el vandalisme és un altre factor quotidià de supressió de freqüències i retards. Mentre que des dels col·lectius de grafiters defensen la pràctica com a joc artístic i es critica que les mateixes empreses de vegades fan servir vinils publicitaris per recobrir l’exterior dels combois.
Les companyies, però, incideixen que el cost social els fa reservar part del pressupost per netejar o simplement mirar de prevenir. “El control d’aquestes activitats il·lícites implica inversions importants en sistemes de protecció, de l’ordre dels 2 milions”, diuen des de FGC, entre el 2021 i el 2022. I a Renfe, que al febrer va fer viral una nota de premsa que inicialment es va distribuir amb la lectura dificultada i emmascarada pels grafits, recorden que tant la pintura dels grafiters com els dissolvents de la neteja suposen milers de litres de productes contaminants.
Pel que fa a l’acció penal, fonts dels Mossos d’Esquadra no van voler fer balanç de detencions recents –com ara l’anunciada a l’abril d’un veí de Badalona– i dispositius com el que, el 2020, conjuntament amb la Policía Nacional, va permetre detenir 48 presumptes grafiters en un sol dia a Catalunya. La dificultat afegida és que molts pertanyen a grups internacionals itinerants.
