La bicicleta metropolitana fa via
Unes 16.000 persones s’han donat d’alta a l’AMBici, el servei que presta l’AMB a quinze municipis
Dotar les estacions de punts de càrrega elèctrica i ampliar el nombre de ciutats adherides i de bicicletes, objectius immediats
En breu totes les estacions haurien d’estar electrificades
Aviat arribarà a l’Hospitalet, Sant Feliu i Sant Adrià de Besòs
Raúl Moreno és veí de Badalona i, des de fa uns mesos, és un dels més de 16.000 usuaris que ja s’han donat d’alta a l’AMBici, la bicicleta metropolitana estesa a quinze municipis. Ell l’agafa sobretot els caps de setmana, per fer desplaçaments de pocs minuts dins de la seva ciutat. S’estalvia benzina i, sobretot, el calvari de buscar aparcament per al cotxe. Es declara “força content” amb el servei, sobretot amb el fet que les bicicletes siguin totes elèctriques, però considera que encara hi ha camí per recórrer en la millora del producte. “Visc molt a prop de Barcelona i, en canvi, només puc anar fins a la Pau, l’únic punt que em queda proper i on hi ha una estació per intercanviar la bici”, relata.
Es refereix a un element força assenyalat pels usuaris del servei. Els vehicles de l’AMBici només es poden agafar i aparcar a les estacions que estan ubicades dins dels quinze municipis on l’Àrea Metropolitana de Barcelona gestiona el servei. A Barcelona, el presta una altra empresa (la del Bicing) i, per tant, el servei no està unificat. A tot estirar, es pot aconseguir una bona tarifa que permet fer ús dels dos serveis. Ara per ara, només hi ha quatre punts on coincideixen estacions de les dues empreses i es pot fer la transferència.
Raúl Moreno es queixa també que sovint l’aplicació t’indica que la bicicleta té prou bateria però després està esgotada, i que no hi ha manera de saber si una estació és plena i, per tant, si hi arribes amb intenció d’aparcar-hi una bicicleta, “potser no hi ha lloc i has de buscar un altre punt d’estacionament”. Com a elements més positius, destaca l’aposta pública per l’ús de la bicicleta i el preu del servei: 25 euros l’any si només fas servir els vehicles de l’AMB, amb trajectes curts.
La filla del Raúl, la Claudia, també hi està donada d’alta. Al principi en feia un ús més regular, però l’escassetat de carrils bici l’ha anat portant a pujar-hi cada cop menys. “A la carretera els cotxes et passen molt a prop i li he agafat por”, indica.
Ampliar la xarxa de carrils bici és un dels reptes que tenen les administracions públiques, tal com destaca el director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Carles Conill. La xarxa dissenyada des d’aquest ens per facilitar la connexió a pedal entre els 36 municipis metropolitans, batejada com a Bicivia, preveu uns 500 quilòmetres de carril bici. Dels quals, segons Conill, se n’ha executat un 60%. La bona resposta ciutadana a l’AMBici posa de manifest la necessitat d’apostar per aquesta alternativa de mobilitat sostenible.
Actualment, més de 16.000 usuaris s’han donat d’alta a l’AMBici i la previsió és arribar als 20.000 abans de finals d’any. En breu s’assolirà la xifra del milió de desplaçaments. “Només podem fer una valoració molt positiva del servei. N’estem molt satisfets”, assenyala el representant de l’AMB.
Força marge de millora
El portaveu al Barcelonès Nord de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Roger Melcior, no comparteix l’optimisme de l’AMB, sobretot perquè encara hi ha força marge de millora: “El servei encara es presta a precari, com demostra el fet que les estacions no disposen de connexió a la xarxa elèctrica i, per tant, una furgoneta les ha d’anar recollint i dur-les a un centre logístic específic, un fet que provoca que les bicicletes no sempre estiguin a punt per ser usades.”
Carles Conill assegura que l’AMB és conscient de les dificultats que comporta la falta d’estacions electrificades, però anuncia que el problema estarà resolt abans de finals d’any, quan les estacions estaran preparades per carregar-hi les bateries allà mateix. “Això ajudarà també a fer que la disponibilitat de les bicicletes sigui més estable”, hi afegeix. Actualment, l’AMBici té un total de 158 estacions.
Abans no expiri l’any, també s’ha previst l’ampliació del nombre de ciutats que disposin del servei. A les quinze actuals, s’hi afegiran l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu i Sant Adrià de Besòs. L’AMB, tal com confirma el director de Serveis de Mobilitat Sostenible, ja ha rebut peticions d’ajuntaments que s’hi volen afegir, però la demanda començarà a ser avaluada un cop tinguin a punt les tres ciutats que tenen projectades. També serà el moment, indica, d’ampliar el nombre de bicicletes en algunes de les ciutats actuals, habilitant-hi noves estacions o bé agregant vehicles a les actuals. Ara hi ha 1.738 bicicletes. “Volem arribar aviat a les 2.300”, subratlla Conill.
Dins la valoració dels primers mesos del servei, l’AMB també ha constatat que la mitjana d’edat dels usuaris de l’AMBici subscrits és de 39 anys. Durant aquests primers mesos de servei, la distribució d’usuaris per edat és similar en tots els municipis: les franges principals són de 31 a 45 anys i de 46 a 65 anys. Carles Conill explica, a més a més, que també s’ha constatat que l’ús més habitual és el desplaçament fins a una estació de tren o metro, un fet que consolida, en paraules seves, un dels objectius amb què es va impulsar el servei: “Fer de l’AMBici un sistema d’aportació a la xarxa de transport públic.” A Badalona, per posar-ne un exemple, les dues estacions que tenen més activitat són les que són a tocar del metro de Pompeu Fabra i de l’estació de Renfe.
Clara Grau és una de les persones que es desplacen diàriament entre casa seva i la parada de metro Pep Ventura, i, des d’allà, a la feina. Està “entusiasmada” amb el servei de bicicletes: “Abans havia de perdre massa temps amb un bus o tornar-me boja buscant aparcament abans d’agafar el metro.” Gema Díez pedaleja uns tres cops a la setmana, sempre per anar a treballar: “Hi ha dies que escassegen les bicicletes i que només hi trobes les que estan en mal estat, així que potser hi falten vehicles, però és cert que en general estic agraïda amb el servei.” Qualsevol usuari hi troba pros i contres sense rumiar-ho gaire. La falta d’unificació amb Barcelona s’assenyala amb facilitat. “No puc anar des de Badalona fins a La Maquinista, tot i tenir-la molt a prop”, lamenta David González.
“Seria ideal que convergissin els dos sistemes”, diu el portaveu de la PTP al Barcelonès Nord, “però és molt difícil, perquè els dos serveis, el de Barcelona i el de la resta de l’àrea metropolitana, han anat descoordinats”, sosté. I hi afegeix: “De fet, el de l’àrea metropolitana arriba deu anys tard.” Per Roger Melcior, encetar el servei amb dèficits “és perdre una oportunitat perquè la gent confiï plenament en la iniciativa, ja que costa recuperar els usuaris que l’abandonen decebuts”.
El representant de l’AMB, Carles Conill, creu que en el moment en què s’habilitin quatre punts més on es pugui fer l’intercanvi, sobretot a la frontera amb l’Hospitalet, s’ajudarà a facilitar la connexió, i alhora recorda que aquest problema no es podrà resoldre fins que no es convoqui un nou concurs, atès que en aquests moments el servei el presten empreses diferents. Això no passarà abans de set anys. Tant Conill com Melcior coincideixen a destacar, com a element molt positiu, el fet que “s’està normalitzant l’ús de la bicicleta, així com la necessitat d’apostar per fer carrils bici”.