La pista de gel de Girona serà més prima per adaptar-se a la sequera i redueix un 40% l’ús d’aigua en dos anys, segons recull en una informació l’Agència Catalana de Notícies. Dels 80.000 litres que es feien servir en situació de normalitat, aquest Nadal es calcula que la xifra s’aconseguirà abaixar fins als 48.000.

La directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, explica en declaracions a Acn que el gruix de la làmina de gel es reduirà un centímetre més aquest 2023, sumant-se als tres que ja es van abaixar l’any passat, i que l’aigua “en cap cas es malbaratarà”, perquè quan la pista tanqui es retornarà a la xarxa. Girona no és l’única ciutat que adapta aquest reclam nadalenc. A Olot es farà servir aigua regenerada i a Platja d’Aro, per fer el manteniment de la pista, s’extraurà d’un pou municipal que no és apta per al consum.

El decret de preemergència per sequera no regula específicament si es poden instal·lar o no pistes de gel. La Generalitat ho deixa en mans dels ajuntaments perquè, com explica el Departament d’Acció Climàtica, “en tractar-se d’usos que corresponen al subministrament municipal”, són els consistoris -titulars de l’abastament en baixa- els qui han de valorar “la necessitat” d’instal·lar-la.

Ara bé, el Govern sí que matisa que posar una pista de gel, en cap cas, ha de suposar “incrementar la dotació diària fixada en la fase de preemergència”. És a dir, els 210 litres per habitant i dia que han entrat en vigor aquest dimecres (quan les noves mesures s’han publicat al DOGC).

Sigui com sigui, en aquells llocs on per Nadal s’hi podrà patinar, els ajuntaments han buscat fórmules perquè la diversió no estigui renyida amb la sequera. A Girona, on la pista de gel arribarà a la 17a edició, la làmina de glaç serà més prima; a Olot, es farà servir aigua regenerada, i a Platja d’Aro, part d’aquella que es congeli s’extraurà d’un pou municipal que no és apta per al consum.

En el cas de Girona, l’any passat el gruix de la pista de gel ja es va reduir dels 10 als 7 centímetres. En part per la sequera, però també per intentar pal·liar la factura energètica (en un moment en què el preu de la llum es trobava pels núvols).

De fet, segons explica la directora de Fira de Girona, els càlculs inicials van situar el sobrecost en 17.000 euros. Una quantitat que, al final, es va poder limitar a uns 4.000 i escaig. “Com que hi havia menys capa de gel es va reduir el consum d’aigua, però també la despesa de llum, perquè la màquina refredadora no va haver de treballar tantes hores”, concreta Cunyat.