Serveis
Posen damunt la taula la supressió del metro de nit
L'Estat redueix els diners per al transport públic i la Generalitat no en vol posar més
No es descarta eliminar el metro i els FGC dissabte a la nit per evitar un encariment substancial de tarifes
La supressió amb vista al 2012 dels serveis ferroviaris del metro i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) les nits de dissabte és cada cop més a prop. No hi ha una decisió presa, però les administracions, els operadors ferroviaris i els tècnics ja en parlen obertament si bé hi ha punts de vista diferents. Des de la Generalitat sona la música i Ferrocarrils ja ha fet passos i una reflexió pública. El govern català està disposat a mantenir l'any que ve els 330 milions d'aportació al transport públic, però descarta fer un sobreesforç i denuncia que l'Estat continua reduint la seva aportació, que aquest any s'aprimarà en 20 milions respecte de l'any passat. La reducció de les aportacions públiques es podria compensar amb un encariment extraordinari de les tarifes que paguen els usuaris, però, a més de ser una opció gens popular, posaria en risc la capacitat competitiva del transport públic respecte del vehicle privat, un extrem que el govern català vol evitar. L'Ajuntament de Barcelona s'ha mostrat disposat a augmentar un 10% la seva aportació si es tracta d'evitar un encariment massa per sobre de l'IPC. Però si l'Estat i la Generalitat no s'estiren més, l'oferiment de l'Ajuntament no servirà per a res. O, com a mínim, no evitarà mesures que ja són al centre del debat: la retallada de serveis que hi ha qui no considera imprescindibles perquè són un llast. La reflexió no es fa només des del govern de CiU, tot i que és el govern el que l'ha plantejada obertament. També alcaldes socialistes es pregunten si val la pena mantenir en servei el metro cada nit de dissabte si la mitjana d'usuaris és d'unes sis mil persones quan, en canvi, hi ha dotze festius anuals en què potser la demanda fóra major. Alguns tècnics, però, insisteixen que l'oferta crea demanda. Els primers passos en públic s'han fet a Ferrocarrils. L'operadora ferroviària de la Generalitat estudia reduir serveis minoritaris com ara el telefèric d'Olesa i el funicular de Gelida, però també el nombre de combois en les hores vall a la línia del Baix Llobregat, una opció que ja s'aplica a la línia del Vallès. I, més important encara, FGC ja ha plantejat a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) la reflexió sobre els trens de dissabte a la nit. Tenen poca demanda i un cost elevat, sobretot en seguretat. La direcció d'FGC ha demanat a aquest organisme, del qual també depèn el metro, que prengui la decisió de reduir els trens de dissabte a la nit o suprimir-los. Però també les línies de bus amb menys demanda són en el punt de mira.
LA XIFRA
Recoder vol serveis amb demanda
El conseller Lluís Recoder insistia a fer una reflexió ahir al Bcn Rail, el saló internacional de la indústria ferroviària. És un debat iniciat pel govern tripartit. El 2001, el transport públic metropolità costava a la Generalitat, a l'Estat i als ajuntaments 507 milions anuals, i l'any passat, 1.222. Tramvia, ampliació de línies, metro i autobusos nocturns i la nova L9 són serveis posats en marxa en aquesta dècada. El problema és que el 2001 el finançament públic i les tarifes es repartien la meitat del cost del servei i avui les administracions suporten el 60% i les tarifes el 40%. Això s'ha d'acabar ja, defensa Recoder, que reivindica un nou model basat en la demanda. S'ha d'acabar, això de “passejar ferro buit”. Només així, conclou, serà sostenible un transport públic com a pilar de l'estat del benestar.
