Catalunya té més de mig milió de treballadors amb ingressos per sota d’una vida digna

La Taula del Tercer Sector ha alertat aquest dimarts que més de mig milió de treballadors a Catalunya no ingressen prou per dur una vida digna. A més, segons un informe, el 2016 el nombre de “treballadors pobres” va créixer en quasi 30.000 persones des del 2013. L’informe elaborat per l’equip coordinat per la professora Cabasés sosté que la recuperació econòmica que s’està produint no es tradueix en creació d’ocupació neta i de qualitat. Continua existint una elevada taxa d’atur juvenil, una creixent taxa de temporalitat i de parcialitat dels contractes laborals, baixos salaris, impossibilitat d’accedir a un habitatge i reducció dels recursos destinats als sistemes de protecció social.

L’informe presentat per la Taula del Tercer Sector destaca que a Catalunya, 234.600 assalariats van guanyar un salari mig mensual inferior a 710 euros, dels quals el 90% amb una jornada a temps parcial, 240.700 assalariats un salari mig mensual situat entre 710 euros i 1.003 euros, dels quals un 51,1% a temps complert. Segons la mateixa estadística, el salari mitjà mensual brut català és de 1.952 euros. Per tant, es podria afirmar que al 60% (1.171 euros), considerat el llindar per poder desenvolupat una vida decent com fixa la Carta Social Europea, no hi arriben entre 475.300 i 692.000 assalariats. Les xifres de treball temporal involuntari (23% dels ocupats) situen l’estat espanyol a la cua del conjunt de la Unió Europea.

Segons la taxa de risc de pobresa elaborada per l’INE (Instituto Nacional de Estadística), a Catalunya l’any 2016, un 12,6% d’homes ocupats (218.500) i el 11,2% de dones ocupades (167.100) tenen una renda disponible equivalent (calculada segons la de l’any anterior) per sota del llindar de risc de pobresa, és a dir, uns 385.000 en total. Entre 2013 y 2016, tot i que es redueix el percentatge d’ocupats en risc de pobresa, el valor absolut augmenta, concretament l’any 2016 hi ha 29.100 més ocupats en aquesta situació que l’any 2013.

L’informe sosté que el treball és un promotor d’inclusió social i de salut mental i, perquè segueixi sent així, cal que les variables relacionades amb la retribució econòmica, l’estabilitat laboral, la confiança i la seguretat es donin de forma coherent i segura. L’informe conclou que les persones amb precarietat laboral presenten un risc entre 2 i 7 vegades major de patir depressió.

L’informe ‘Ocupació de qualitat: resposta al fenomen dels treballadors i treballadores pobres’ alerta que els baixos salaris provoquen un element més de vulnerabilitat respecte a crisis passades. El lloc de treball, com a espai que articulava vides i identitats de les persones, esdevé un espai molt més competitiu, meritocràtic, inestable i insegur, i propicia l’estratègia de renovar constantment els coneixements o d’adquirir-ne de nous com a estratègia per ascendir laboralment.

Davant d’aquesta situació, la Taula del Tercer Sector alerta que la precarietat laboral esdevé una important dimensió com a problema de salut, ja que implica restriccions a la conformació d’identitats col·lectives i, per defecte, a la realització personal. El mateix temps, els treballadors sota condicions precàries veuen augmentat el risc de patir malalties, lesions o accidents de treball i les dificultats econòmiques contribueixen de manera significativa en una pitjor salut mental.

Per la Taula del Tercer Sector Social, el procés de precarització en el qual la ciutadania es veu immersa, ha produït, entre altres efectes, un augment del nombre de persones treballadores en situació de pobresa o exclusió social, els anomenats “treballadors pobres”. Aquesta situació comporta enormes costos socials -desconnexió de la societat, desconfiança cap al sistema polític, fugida de cervells- i econòmics -efecte negatiu en el creixement i la productivitat.

La Taula del Tercer Sector Social adverteix que les polítiques d’ocupació, s’han d’adequar a les necessitats dels diferents col·lectius, especialment, aquells més vulnerables pel que fa al seu accés a l’ocupació de qualitat (persones joves, majors de 55 anys, treballadors pobres, dones, discapacitats), i “han de situar-se en un lloc central de totes les polítiques públiques per reduir les desigualtats i fer front als reptes de futur”.

Alhora, opina que el debat de l’ocupació de qualitat és urgent i cal situar-lo en el centre de les polítiques públiques, atès que les mesures de foment de l’ocupació realitzades, fins ara, han servit només per combatre les taxes d’atur, però no per generar ocupació neta ni per oferir un treball decent. És per aquest motiu que la Taula del Tercer Sector considera del tot imprescindible i urgent la creació d’un nou marc de relacions laborals a Catalunya, tenint present que “el mercat laboral és una institució social i la seva desregulació és un conflicte polític amb conseqüències socials”.

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 35 federacions que representen més de 3.000 entitats socials, ha presentat aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès l’informe ’Ocupació de qualitat: una resposta al fenomen dels treballadors i treballadores pobres’. La doctora i professora titular d’Economia Aplicada a la Universitat de Lleida, Maria Àngels Cabasés, i que ha coordinat l’informe, ha estat l’encarregada de presentar-lo. Posteriorment s’ha celebrat un debat amb els tres experts d’entitats socials següents: Antònia Giménez, directora d’Ocupació de Creu Roja, Laura Roizarena, responsable Programa Intermediació Laboral de la Fundació Els Tres Turons (ECAS) i Ana Sesé, responsable de l’Àrea d’Inserció Sociolaboral de la Fundació Pere Tarrés. La presentació de l’informe s’ha emmarcat dins del cicle dels Debats ’Catalunya Social’ que organitza la Taula del Tercer Sector.

Pel què fa a l’apartat de propostes, l’informe inclou 36 propostes dividides en cinc àmbits per fer front a la precarietat laboral i apostar per l’ocupació de qualitat.

En l’àmbit de l’ocupació, reclama reduir la temporalitat limitant els contractes temporals a causes justificades i combatre i perseguir el frau en la seva utilització, limitar l’encadenament d’aquests contractes i aconseguir la supressió del contracte indefinit de suport als emprenedors. També es vol garantir un nou marc de qualitat que no permeti que els períodes de pràctiques i aprenentatge s’utilitzin com a mà d’obra barata o gratuïta, tot establint un marc jurídic de qualitat d’aquests períodes que garanteixi, en particular, la protecció de l’ocupació i una adequada cobertura de la seguretat social.

Pel que fa a condicions de treball, es vol coordinar actuacions entre sindicats, agents econòmics i administració pública per incrementar el Salari Mínim Interprofessional, i continuar amb el desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania, que inclogui la problemàtica dels “treballadors pobres”.

Sobre la protecció social de la desocupació, demana garantir la cobertura social de les persones que ja han esgotat les prestacions per desocupació, i garantir als majors de 55 anys una cobertura que mantingui els seus drets a la pensió de jubilació.

Per últim, per tal de facilitar un projecte de vida activa, reclama establir mecanismes per poder dissenyar un projecte de vida activa autogestionat, que combini fases de formació, activitat i oci al llarg de la vida, i que permeti la flexibilitat voluntària i el reciclatge, però evitant les carreres tendents a la precarització. També demana fomentar la creació d’espais d’autoajuda laboral, que dotin de recursos formatius, emocionals i informatius a les persones desocupades, especialment, les persones joves que no han pogut accedir al seu primer treball i als desocupats de llarga durada, fomentant mecanismes de relleu i solidaritat intergeneracional.