“No cal ser artista, només disfrutar i tenir gust per fer els pessebres”

No és això. Tenim una llarga tradició i la força de la gent per fer pessebres però sempre s’anava de rellogat ocupant espais que ens cedien. El 2013 es va fer el Pessebre de Catalunya al Delme, l’antic cinema del poble. Allà, hi van venir expositors d’arreu i l’Associació de Pessebristes de Catalunya va fer el museu on es van exposar els diorames durant uns anys.

Jo no hi era, aleshores, però per les raons que fos es va acabar traslladant a Montblanc. L’església tenia altres plans per a aquell local que no reunia les condicions com a museu i va ser quan l’Ajuntament es va comprometre a fer el local per traslladar-nos a la Casa de Cultura.

Sí, més petit del que s’havia previst, perquè aquí un museu de Catalunya no hi té cabuda. Ara tenim el museu només amb les obres d’aquí. Tot el que es va traslladar a Montblanc, altres pessebres d’arreu, pel que tinc entès està tancat. Ara ens dediquem només a les obres que són de Sant Vicenç.

Tenim unes dues mil figures classificades i també d’altres de col·leccionisme. Els membres de l’associació fem els pessebres i també els 16 diorames. N’hi ha 16 que refem i es poden visitar des del 16 fins al 22 de gener. També obrim a grups de jubilats o escoles que ens ho demanen durant el curs.

Quan ve el fred ja tenim gent que vol venir. No abans perquè, aquí, hi tenim el taller, ocupem la sala d’exposicions. Fins abans de Setmana Santa es fan visites, però la resta ocupem la sala nosaltres per treballar i anar fent canvis. Cada any volem mostrar novetats i necessitem dedicar-hi mesos.

Ja fa dos anys que treballem amb un on es mostren diferents oficis amb figures del germans Muns, que són veritables joies d’art. L’any passat teníem figures napolitanes amb moviment.

Tenim figures originals de diferents països. Vam contactar fa temps amb les ambaixades, i no totes, però una trentena van respondre enviant figures del seu país. N’hi ha d’originàries del Canadà, el Japó, la Xina...

No, la majoria de figures representen el naixement. Encara que siguin països budistes o sintoistes els catòlics d’allà han adaptat les figures. En les que tenim del Perú es veuen llames en comptes de xais que acompanyen els pastors i els Reis de l’Orient.

Les figures del Canadà són de fusta i en canvi al naixement japonès van amb la roba dels seus quimonos. També hem aprofitat per posar als diorames cases de suro que teníem de donacions i que daten del segle XIX.

Jo només fa tres anys que hi soc però l’associació fa 37 anys que elabora pessebres amb gent que n’és l’ànima, com ara l’Enric Pons. Ara som pocs, només sis persones, i cada any mirem de fer crida per si reclutem algú. Nosaltres estem jubilats i hi podem dedicar un parell d’hores cada dia.

No creguis, jo molta traça no tinc. Com a enginyer puc muntar la part elèctrica dels diorames i posar-hi llum i so. No cal ser artista, només disfrutar i tenir gust per fer els pessebres.

Segur. Només mirant la part dels oficis podem veure com funcionaven els molins de fer oli, la filadora, el guixaire. Les escoles que ens visiten poden veure com funcionaven aquests oficis ja desapareguts.

Tenim dues vitrines dedicades a l’artesà Ramon Terrades, que era el ferrer del poble. Ens ha cedit totes les miniatures d’eines reals que ens serveixen per fer-les aparèixer als pessebres.

Com a pessebre monumental n’hi ha de més espectaculars, però el nostre vol ser com un teatre. Expliquem una història. Aquest any podeu conèixer Les Voltes de la Masia, on expliquem les activitats que s’hi feien, el vi, l’oli i la matança del porc, i una història relacionada amb el naixement.

Millor que vinguin a veure-la. Estem dos mesos preparant-ho i ens agrada que la gent se sorprengui. L’any passat era una marina amb vaixells que es movien.