ELOI ISERN
DIRECTOR DELS PASTORETS DE TARRAGONA, DE LA GOLFA
“La meva feina és que la història es perpetuï i atregui els nens d’ara”
Amb 25 anys, Eloi Isern afrontarà el seu quart Nadal com a director dels Pastorets modernitzats de la Golfa, que es podran veure el dia 27 a Perafort i el dia 30 al Teatre Tarragona
Els Pastorets de Tarragona de la Golfa no són uns Pastorets normals.
Són una adaptació de Josep Bargalló d’Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres. L’adaptació els va tarragonitzar, i partint d’aquest text, la companyia fem una actualització cada any. Posem falques de coses que han passat a la ciutat, a tots els nivells.
És diferent cada any, doncs?
Sí, i des que en soc director intento que cada any hi hagi una cosa diferent a les escenes. Per exemple, les dues anunciacions ara es fan per Whatsapp i Twitter amb projeccions. Hi ha passatges de l’obra que des de l’any passat es fan amb una animació, perquè no hem d’oblidar que l’obra ha de resultar atractiva per als nens, al mateix temps que per als adults.
S’ha rebut sempre bé pel públic? A Tarragona hi ha la versió tradicional de La Salle, no sé si hi ha hagut mai una confusió.
Hi ha hagut confusions, sí. Però mai no ens han criticat, perquè crec que no està mal tractat. L’any passat vam eliminar el personatge de l’àngel Miquel i el vam canviar per l’Àngels Miquel, una espectadora que anava a veure els de la Salle, s’equivoca i des de platea critica.
Enguany estrenen espai al Teatre Tarragona pel tancament del Metropol. Els preocupa?
Els Pastorets eren un espectacle que estava molt lligat a l’espai on s’havien fet sempre, teníem una referència molt clara en el Teatre Metropol. A banda de les adaptacions a l’espai físic, sí que parlarem dins l’obra que hem canviat d’espai. Intentem fer aquest gest per a l’espectador habitual, per dir-li que estem en un espai que no sabem dominar encara. El canvi d’espai també ens ha suposat assumir una despesa més gran.
S’ha reduït a una única funció.
Aquest teatre és més fred entre cometes i són moltes localitats. Però l’Ajuntament de Perafort ens ha convidat a fer una representació el dia 27, així que a la pràctica tindrem dues funcions.
És un comiat definitiu del Metropol?
No ho sabem.
Quanta gent hi ha implicada?
Hi ha unes 40 persones. Gent molt diversa d’edats, i professions més diverses encara. Per norma, tot i alguna excepció, no es dediquen al teatre, però sí que gairebé tots ho han tocat, ni que sigui del món amateur.
Va entrar de director als 21 anys sense conèixer gaire els Pastorets.
Havia vist sols un cop els de la Golfa i no els havia fet mai. Però la companyia té clar que vol un espectacle actual, i vol fugir de la tradicionalitat. És necessari que hi hagi una companyia que els faci tradicionals i una altra que no, perquè sinó, no tindria sentit la modernització.
Per què els Pastorets es continuen representant?
Crec que als nens d’avui els interessa zero la història del naixement de Jesús en terres catalanes. Els nens no són ximples i moltes coses grinyolen. La clau és preguntar-nos què li agrada el nen, i allò és el que ha de sortir a l’espectacle. La història és infantil i es mantindrà sempre, però no és el que enganxa el nen ara. Intentem ser coherents i atractius al mateix temps.
Aquesta ha de ser la via per a la supervivència, ara que el contingut religiós és menys conegut?
Sí. Potser és un tema personal i no tota la companyia hi està d’acord, però per això elimino els àngels. No he d’adoctrinar els nens i dir-los que hi ha un àngel, jo el que faig és el que el teatre m’exigeix: que la història es perpetuï. Mantinc el nen Jesús en el quadre final... però enguany ja aviso que no serà exactament el mateix.
Ha costat escollir quins elements d’actualitat posar-hi?
Ens ha costat molt, no sols perquè l’actualitat canvia ara cada setmana. La cirereta potser serà l’escena de l’infern. L’any passat va ser Amèrica i Trump, però enguany serà una cosa molt vigent, tot i no parlar de política.
Us heu hagut de frenar en el tema polític?
Doncs el cartell d’enguany ha passat per la nostra censura. Hi veiem Lluquet i Rovelló, que volen votar, a la Imperial Tàrraco, perseguits per Satanàs. Doncs originalment Satanàs portava uniforme de policia, i el vam decidir canviar pel Satanàs clàssic. Vam voler evitar-nos problemes i no posar en risc ningú.
Quin és l’estat de salut del teatre amateur a Tarragona?
Crec que no té una mala salut a Tarragona. Té molta base de teatre jove, i l’Ajuntament a través del Departament de Joventut fa una feina molt bona. Està mantenint la Mostra de Teatre Jove que és una peça clau. Hi ha molts grups de teatre jove i amateur, i crec que cada grup es busca les garrofes a la seva manera. Hi ha una supervivència de cada companyia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.