“Hem envernissat de modernitat ‘Els pastorets’ de Folch i Torres”

(Antonino Mestres) Fem els mateixos Pastorets des de fa 92 anys. Nosaltres fem els del Folch i Torres, que són els més representats, i no hem fet mai cap altra versió ni cap altre text. A més, fem el text íntegre. I això no vol dir que sigui un espectacle feixuc, tot el contrari perquè nosaltres el que hem fet és envernissar-ho de modernitat. Aspirem a sorprendre i a divertir i diria que ho hem aconseguit. En part perquè el text de Folch i Torres ja ho porta, però també perquè hem sabut donar-hi l’agilitat que la gent demana avui dia.

(Josep Garriga) Una altra cosa especial que tenim és la banda sonora escrita expressament per als Pastorets de Calaf. Amb la celebració dels noranta anys de Pastorets de Calaf de fa dos anys i gràcies a una ajuda de la Generalitat la vam poder enregistrar amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i amb el Cor Arsinnova.

(J.G.) Sí, el que fem és mantenir la tradició dels Pastorets, de Nadal, la lluita del bé i el mal, el Lluquet i el Rovelló, i per fer-ho atractiu ho hem transformat en un espectacle.

(A.M.) Durant molts anys vam dir que érem els Pastorets més espectaculars de Catalunya perquè així ens ho deia la gent. Continuem sent els més espectaculars però tenim un nou lema, que és que som la capital dels Pastorets. I som la capital dels Pastorets perquè no hem deixat de fer-los mai. A més, Calaf s’ha començat a fer famosa pel mercat i perquè fem Pastorets. Durant uns anys les comunicacions no eren les que són ara i era un handicap. Ara ha canviat. Ve gent de tot arreu.

(A.M.) Més que novetats, hi incorporem millores. Enguany n’hi ha sobretot a l’apartat tècnic. Estrenem il·luminació d’última tecnologia.

(J.G.) En estar dins d’una fundació privada, nosaltres vivim del que paga la gent amb l’entrada i de subvencions, llavors les millores que anem fent depenen de com hagi anat l’any anterior. Altres anys s’han fet millores en decorats. També fem canvis en els personatges. Aquest any hem canviat uns quants personatges.

(J.G.) Unes dues-centes persones, perquè necessitem la mateixa gent donant la cara que al darrere.

(A.M.) Som un poble petit que fa Pastorets i implica moltes famílies del poble. Però ara ja no només del poble sinó de la comarca. Per posar un exemple, el Lluquet i el Rovelló no són de Calaf, són els alcaldes de Veciana i de Fonollosa, de comarques veïnes. Té mèrit perquè la gent espera un espectacle d’un poble petit de 3.000 habitants i quan en surt, surt sorpresa. Es troben amb un espectacle de nivell, pels efectes que hi hem anat posant i fins i tot amb les instal·lacions fetes expressament per fer els Pastorets.

(J.G.) Sí, costa. Però és que té molt mèrit. En un poble de 3.000 habitants aconseguim que cada any 200 persones tinguin la il·lusió de fer Pastorets. És un tema difícil perquè has de comprometre la gent des d’octubre quan comencen els assajos fins a finals de gener. Que agafin aquest compromís costa, però es manté la il·lusió.

(A.M.) Costa perquè té una rotació constant de gent. On hi ha menys rotació és als papers principals, però n’hi ha pocs. Es necessiten molts altres papers no principals que són necessaris. La rotació forma part dels Pastorets, no és un problema. És un lloc per on passa molta gent, alguns acaben interessant-se pel teatre. Per tant, és una escola de teatre també.

(J.G.) Es creen parelles, hi participen famílies senceres.

(A.M.) És exactament això. Costaria trobar famílies a Calaf que en un moment o altre no haguessin participat als Pastorets.

(J.G.) No. El públic hi és i per Nadal va a veure els Pastorets.

(A.M.) Jo no m’imagino un Nadal sense torrons, ni tió ni Pastorets. Però els torrons han de ser bons. Les tradicions ens arrelen al país, a la llengua, a la cultura. Els pares no ho volen perdre. I els nens, tot i que no són conscients que s’estan arrelant a un país i a una cultura, i que estan perpetuant una llengua, si veuen que disfruten, també els interessa. Les tradicions si es fan ben fetes no necessàriament han d’estar mortes.